Editorial

22-M: Un punt d'inflexió?

1/6/2011 Per David Joan Marí

El Partit Popular ha guanyat clarament les eleccions a les Corts Valencianes amb un resultat de 55 escons. Lluny de l'espectacular augment que ha tingut en altres territoris, el PPCV ha perdut suport en vots absoluts i en percentatge. Els diferents casos de corrupció que esguiten l'administració han tingut alguna cosa a veure, sens dubte, en aquesta davallada. De cara al futur immediat, el Partit Popular haurà de replantejar-se moltíssimes qüestions, des del seu lideratge fins a la seua complexa relació amb les formes democràtiques. La sempiterna coartada de donar la culpa de tots els problemes dels valencians al Gobierno de España, per més justificada que estiga en certs casos, deixarà de funcionar, per pura lògica partidista, tan bon punt la Moncloa canvie d'inquilí. Aquesta actitud d'espolsar-se totes les responsabilitats sens dubte ha fet mal a les institucions valencianes, perquè una administració que no accepta obligacions pròpies ni ret comptes als ciutadans pot acabar sent vista, desgraciadament, com a supèrflua.

El PSPV-PSOE, que ha obtingut els pitjors resultats de la seua història arrossegat per l'enfonsament de Rodríguez Zapatero, ha d'assumir que la seua marca està molt desprestigiada al nostre país, i haurà de buscar estratègies d'acostament a la resta de partits si algun dia vol desallotjar el PPCV del Palau de la Generalitat. Haurà d'explorar solucions com les que permeteren arribar al Govern de les Illes Balears i haurà de ser més generós amb els seus potencials companys de viatge, ja que ara com ara tot sol es troba ni més ni menys que a 21 punts percentuals del PP.

Esquerra Unida ha complit les expectatives que li atorgaven les enquestes. La Coalició Compromís, en canvi, les ha superades àmpliament i s'ha convertit en la gran sorpresa d'aquestes eleccions. Milers de votants han creuat la fina línia roja que separa el bipartidisme del multipartidisme; la línia que separa el presumpte vot útil —determinat per la barrera electoral del 5%— d'un vot de major identificació política. Compromís i Esquerra Unida, això sí, hauran de treballar molt per a consolidar els resultats i fidelitzar un electorat exigent. Hauran de donar resposta als joves, als desocupats, als indignats, i fer valdre el seu pes a les xarxes socials a internet, que s'ha revelat com un canal de comunicació més lliure i més democràtic que els tradicionals.

Nosaltres, com a societat civil activa, haurem d'estar vigilants i recordar als uns i als altres les seues obligacions intrínseques amb la ciutadania, en una democràcia relativament jove, però que, ara més que mai, volem que siga una democràcia real. 



Tags: política valenciana.



David Joan Marí

Tags: política valenciana.



Articles de David Joan Marí

6/3/2012
Fins prompte

6/2/2012
Per a collir cal sembrar

9/1/2012
The PParty is over

4/12/2011
20 anys d’ACV Tirant lo Blanc

2/11/2011
20-11-2011

Levante, 9/10/2011
L'inajornable canvi de paradigma en la política valenciana

5/9/2011
Violència política al País Valencià

6/7/2011
La crisi i les diputacions provincials

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca