Opinió

La huitena legislatura

1/6/2011 Per Vicent Flor

Les eleccions del 22 de maig han mostrat bastant continuisme respecte al període entre el 1999 i el 2011. D'una banda, el PP continua gaudint de majoria absoluta a les Corts Valencianes (amb un 50,7% dels sufragis), a les tres diputacions provincials i a les principals ciutats del país (ara, també a Elx i a Gandia). De fet, pel que fa a les eleccions locals, el 2011 ha assolit els millors resultats de la història, tant en percentatge (47,8%), com en regidors (2958). I d'una altra banda, el principal partit de l'oposició, el PSOE, intensifica la davallada, aquesta vegada amb un 28,7%, per sota del que se suposava que era el seu terra electoral, el 30% dels vots. Jorge Alarte ha assolit, de molt, els pitjors números per al seu partit des de l'assoliment de la democràcia. Fins ara, els resultats més baixos havien estat els de 1995 (34,3%), que obligaren Joan Lerma a abandonar la presidència de la Generalitat després del "pacte del pollastre" entre el PP i UV. Així, la huitena legislatura pot semblar que esdevindrà molt paral·lela a la cinquena, a la sisena i a la setena.

Tanmateix, hi ha alguns factors que, tot i que encara no tenim perspectiva suficient, podrien començar a capgirar una tendència que es dóna al País Valencià des de 1993. El PP, des que governa el Consell, mai no havia baixat en uns comicis autonòmics dos punts i mig percentuals. En nombre absolut de vots, però, la baixada ha estat moderada: a penes 70.000. La corrupció sembla que ha passat una lleugera factura als populars, però encara és massa prompte per a pronosticar presumptes canvis de cicle. De fet, continuen sent percebuts en l'imaginari de la majoria dels electors com "el" partit de la defensa "dels" interessos valencians. I això ha estat la garantia de moltes victòries electorals. Des de 1993, en duen dèneu consecutives. Així mateix, en aquesta conjuntura de profunda crisi econòmica, amb un atur per damunt del 20%, els ciutadans no responsabilitzen el Govern Valencià sinó fonamentalment José Luis Zapatero i el PSOE. ¿I qui podria negar-los una part important de raó?

Tot i això, a Europa no només els governs d’esquerres han patit desgast per la crisi i les retallades pressupostàries. També els conservadors. A les institucions públiques valencianes, fins ara, tot era una "festa". Però aquesta legislatura algú haurà de clavar tisorades doloroses. I això pot tindre un cost. Fixem-nos en un parell d’exemples que poden esdevenir paradigmàtics. A l’ajuntament de Xàtiva el PP obtenia la majoria absoluta dels vots des del 1999. El 2011, però, després de despatxar algunes desenes de funcionaris interins i temporals, ha perdut més de quatre punts percentuals i ha baixat del 50%. A Alboraia, l’Ajuntament aprovà un ERO i, tot i que la Generalitat no el ratificà, el PP ha passat del 44,4% el 2007 al 32,4% enguany. Sense que les davallades es puguen atribuir en exclusiva als comiats, sembla que les desenes de famílies indignades han sigut un motiu important de descens del suport electoral.

Un altre indici de canvi ha estat la Coalició Compromís. La sorpresa ha sigut tan forta que fins i tot el conseller Rafael Blasco, que es vanta de fer els millors pronòstics, no preveié el suport de més de 175.000 valencians (7,4%). Així, el valencianisme polític, amb els ecosocialistes d'Iniciativa del Poble Valencià i alguna de les famílies ecologistes, ha aconseguit superar, de sobres, la fatídica barrera electoral del 5% pluriprovincial per primera vegada sense anar de la mà dels comunistes espanyols. Ara el repte per a Compromís, a parer meu, és triple: fidelitzar un important vot de protesta que ha assolit a les zones urbanes i, en particular, a l’àrea metropolitana de València; superar les escletxes ideològiques i estratègiques de la coalició i, el més difícil, poar en nous nínxols electorals per a esdevenir així una opció real de govern. Tot plegat, no és poca cosa.

Així que possiblement la huitena serà una legislatura de transició. Però, ¿cap a on? ¿Mantindran els conservadors l'hegemonia política o assistirem al declivi d’aquest poder? Aquesta sembla la gran incògnita de la huitena legislatura. Restarem ben atents.



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca