Opinió

La innovació al poder!

1/6/2011 Per Elisa Signes

Viganella

Al poble de Viganella, als Alps italians, fa pocs anys que, per primera vegada en la història, van tindre sol a la plaça del poble en hivern (on les muntanyes ho impedien de novembre a febrer). La tecnologia facilitadora del miracle s'anomena "espill"... És gegant i compta amb un sistema informàtic per a la seua reorientació automàtica, però no deixa de ser un espill. És un exemple d'innovació, duta a terme per un ajuntament, que —amb creativitat— sense necessitat d'inversions espectaculars, ha aconseguit millorar considerablement la qualitat de vida dels seus habitants.

Ara que els pressupostos es redueixen, des de les administracions públiques, el que cal és ser imaginatius, aprofitar el coneixement existent, les experiències d'altri, tindre les ments obertes i ser capaços de donar nous usos a productes o serveis no tan nous (com a Viganella). És a dir, cal innovació.

Alguns volen aprofitar la crisi per a posar fi a un estat del benestar en el qual no han cregut mai. Amb arguments d'ineficiència, d'excés de serveis públics, de l'aprofitament il·legítim d'alguns, volen posar fi a certes conquestes socials. Acceptar la realitat econòmica actual no ha d'implicar acceptar la fi de l'estat del benestar. S'hauran d'optimitzar els recursos disponibles (econòmics, ambientals, humans, etc.). S'haurà d'aprofitar el capital humà, incorporar gent amb capacitat als equips de decisió i gestió, escoltar les propostes dels tècnics que hi treballen i dels usuaris (segurament amb propostes innovadores i, en molts casos, més econòmiques).

S'ha d'innovar en la gestió de les administracions públiques, en la forma de comunicar-se amb el ciutadà, en la col·laboració amb pobles i governs veïns, per a ser més eficients i eficaços. Es poden fer moltes coses: des de sincronitzar horaris de transport amb les necessitats de la població, fins a aplicar solucions imaginatives per a reanimar el petit comerç, per a gestionar els residus,... Per a innovar no calen projectes tecnològicament complicats ni costosos. Un exemple és el de Mercadona i el seu interproveïdor de productes de cel·lulosa, SCA, que havien reduït espai, el nombre de camions per a transportar els productes i els costos, simplement en extraure l'aire sobrant dels paquets de rotllos de paper de cuina.

Per a fer telemedicina, no cal esperar a tindre banda ampla en tots els racons del País. ¿Quina importància té tardar una nit sencera, usant un simple mòdem, per a enviar una fotografia de la pell al dermatòleg? ¿Són imprescindibles realment les tecnologies més punteres de comunicació mitjançant la televisió i internet?

¿Calen tants ordinadors a les escoles? ¿O hi ha altres solucions menys costoses però més efectives per a millorar el nivell educatiu dels nostres xiquets? ¿Calen nous edificis i parcs tecnològics en tots els pobles o podem traure més partit als que ja existeixen?

Es poden introduir canvis organitzatius ben senzills que permeten reduir despeses. Jugar el partit de futbol a les cinc de la vesprada, amb llum natural, en lloc de les nou de la nit ens permetrà un gran estalvi energètic. És una mesura no massa complicada i que es pot entendre fàcilment.

Les decisions dels nostres governants han de basar-se en l'interés real per a resoldre les necessitats dels ciutadans, no en pròximes fites electorals, a deixar obres faraòniques (que, a més, són inviables hui en dia). No val excusar-se en la falta de pressupostos. Hi ha moltes maneres de millorar la salut, l'educació, el benestar, la qualitat de vida dels ciutadans. Sols cal innovar en la nostra manera de veure-ho, de fer les coses. Sense haver d'esperar l'execució de grans infraestructures, sense haver d'usar l'excusa que el govern estatal no ens dóna diners per a aquesta o aquella inversió.

La innovació no és únicament per a les empreses i els centres de recerca. I la crisi econòmica no ha de ser l'excusa per a posar fi a l'estat del benestar. Amb la reorganització de certs serveis de salut es podrien reduir les llargues llistes d'espera; amb l'estalvi en la il·luminació dels carrers es podria invertir en educació; amb la racionalització d'horaris laborals es podria augmentar la productivitat del treball i la competitivitat de les nostres empreses... Cal, en definitiva, que la imaginació arribe al poder!



Tags: innovació.



Elisa Signes

Tags: innovació.



Articles de Elisa Signes

8/4/2016
3 days to imagine another Europe

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca