Opinió

¿Som anormals els valencians? Gürtel i les eleccions

2/5/2011 Per Carlos Villodres

Les enquestes que animen el seguiment de la campanya de les eleccions a les Corts valencianes coincideixen en una cosa: després d'una legislatura amb Gürtel com a protagonista, el Partit Popular manté una sòlida majoria absoluta i una distància immensa —que podria arribar a ser històrica— enfront dels seus adversaris. Si bé és cert que, en nombre de vots, no està clar si el PP aconseguirà repetir o millorar els resultats del 2007, sí que sura una pregunta en l'ambient preelectoral: ¿Per què els escàndols de corrupció no passen factura al PP de Camps?

Alguns simpatitzants i dirigents de l'oposició apunten amb entusiasme a la teoria de l'excepcionalitat/anormalitat valenciana. Mantenen que els valencians patim una mena d'anormalitat, que ens fa ser immunes als escàndols del partit en el govern. L'estés tòpic del menfotisme ha ajudat en esta interpretació.

Esta idea de l'excepcionalitat o anormalitat valenciana està molt estesa —Fuster la va promoure amb entusiasme—, però almenys en este tema, no és certa. La millor prova és que el tema ha sigut objecte de nombrosos estudis arreu del món. A Espanya la Fundación Alternativas va tractar-lo en el seu Informe de la democracia del 2008. Analitzant més de 130 casos de corrupció municipal, va trobar que al voltant d'un 70% dels implicats van aconseguir mantindre la majoria.

Per altra banda, el 2004, en la “Revista Española de Ciencia Política” es publicava un interessant article sobre les conseqüències electorals dels escàndols, en què es feia un repàs dels diferents estudis empírics d'arreu del món. Arribaven a la conclusió que els efectes electorals dels escàndols polítics no són automàtics sinó que depenen d'alguns factors: el coneixement de l'escàndol per part de la població, que siga valorat negativament, que se'n puga atribuir clarament la responsabilitat, que la ciutadania li atorgue rellevància respecte a altres temes de l'agenda, que existisca una alternativa electoral i que la gent siga consistent entre estes valoracions i el seu vot.

Deixant de banda l'últim factor, podem utilitzar la resta com una guia per a respondre a la nostra pregunta: ¿Per què els escàndols relacionats amb Gürtel no es veuen reflectits en l'estimació de vot del PP?

1) Coneixement. ¿S'ha assabentat el ciutadà valencià de l'escàndol? Alguns diran que els que miren Canal 9 no. Però amb les dimensions del cas Gürtel, tots els mitjans se n'han fet ressò. Si ens fixem en els baròmetres autonòmics del CIS, veiem com efectivament, la valoració de l'honradesa de Camps ha patit un desgast per totes estes notícies. Així que esta condició sí que es compleix.

2) Valoració negativa. A part de tindre'n coneixement, ¿els ciutadans valoren negativament la corrupció? És d'esperar que ningú aplaudirà un comportament corrupte, tot i que com que l'atenció s'ha centrat molt en el tema dels tratges, sí que es pot esperar una certa relativització. “Nadie se vende por dos trajes”, repeteixen constantment des de Génova.

3) Responsabilitat. Podem dir que la responsabilitat recau directament en Camps, en tant que era ell qui mantenia una relació pròxima amb la trama Gürtel, i això és el que més ha afectat la seua popularitat. Així i tot, és interessant analitzar els resultats de l'últim baròmetre autonòmic del CIS en què es preguntava sobre si es percebia que a València hi havia més o menys corrupció que en altres llocs. L'opinió majoritària és que no existeix més corrupció, i a més, només el 13,2% dels votants del PP (que són els que podrien castigar electoralment el “seu” partit) consideren que n'hi ha més casos que en altres llocs.

¿I creu vosté que a la Comunitat Valenciana hi ha més casos de corrupció que en altres comunitats autònomes, n'hi ha menys o n'hi ha més o menys igual?

    Record de vot
  Total PP PSOE IU-BLOC
Més casos 25,0% 13,2% 42,2% 54,4%
Menys casos 10,7% 20,7% 4,9% 0,0%
Més o menys igual 60,2% 63,5% 49,2% 45,5%
NS/NC 4,1% 2,6% 3,8% 0,0%

 

4) Rellevància. Un altre factor important és el context en què s'ha desenvolupat l'escàndol. En este cas es tracta d'un context dominat per un tema: la crisi econòmica. És un tema central en l'opinió pública i que ocupa per a la immensa majoria de la població, el primer lloc quant als problemes actuals. Per tant, els valencians resten rellevància a la corrupció quan hi ha un altre tema que domina l'agenda.

5) Alternativa. I ací ens trobem amb el que jo crec que és la clau. ¿És el PSOE una alternativa? O com a mínim, ¿el votant del PP té algun incentiu per a permetre una victòria del PSOE valencià quedant-se a casa? La resposta és fàcil: NO. Per començar, el tema més important per als valencians (l'atur i la crisi econòmica) van lligats a la gestió del govern central del PSOE. Per altra, l'oposició del PSOE valencià s'ha centrat quasi de manera exclusiva en la denúncia dels escàndols. I finalment, han donat la imatge —que l'electorat no perdona— de trobar-se dividits internament. Compromís i Esquerra Unida, no es troben actualment posicionats com a possibles alternatives de govern, sinó com a alternatives a l'oposició socialista.

Resumint: els valencians coneixen els casos de corrupció i els valoren negativament. Responsabilitzen Camps, però neguen una major corrupció a València que en altres llocs. Els escàndols són eclipsats per un altre tema omnipresent en la vida dels ciutadans: la crisi econòmica. I no troben una alternativa creïble o desitjable al govern del PP.

En la decisió del vot entren molts factors, i els escàndols del Gürtel no sembla que vagen a tindre un pes important en el vot dels valencians. Això no vol dir, però, que els valencians siguem indiferents a estos casos o que tinguem unes pautes de comportament polític úniques en el món sinó que l'impacte de la crisi econòmica —associada al govern del PSOE— i la manca d'una alternativa al Partit Popular, pesen més que els escàndols.

Així i tot, tot el que ha passat esta legislatura no ha passat desapercebut i per tant, no sabem si passarà factura en algun moment —¿d'ací a quatre anys?—. El que està clar és que això és molt difícil que passe sense una alternativa creïble i potent que ara mateix ni està ni se l'espera. Potser esta és la veritable anormalitat valenciana...



Tags: política valenciana, cultura democràtica.



Carlos Villodres

Tags: política valenciana, cultura democràtica.


Carlos Villodres és coordinador de la web Valenciavota.com, que analitza la campanya electoral valenciana per a les eleccions del 22 de maig. Ací teniu el seu blog personal.


Articles de Carlos Villodres

11/7/2016
Valencianisme, l’airbag del 26-J

29/12/2015
El ‘fracàs’ d’És el moment

8/6/2015
24-M: més que un canvi, una transformació

4/2/2015
El dubte d’Amparo, entre Podemos i Compromís

8/10/2014
Fabra, l’ànec coix

3/6/2014
L’oportunitat populista

1/4/2014
El debat que ve: ¿conselleries, vots o influència?

3/2/2014
No totes les primàries són iguals

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca