Opinió

«No hi ha pitjor sord que el qui no vol oir»

11/4/2011 Per Nathalie Torres

(Deterior surdus eo nullus qui renuir audire)

Des que el 1995 el Partit Popular va arribar al govern de la Generalitat ha posat contra les cordes el treball dut a terme en l'àmbit de la normativització del valencià, en un intent més d'aigualir la –ja de per si– malmesa identitat lingüística valenciana. La mateixa creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha sigut interpretada per alguns sector socials valencians com l'enèsim intent per apartar el valencià del sistema lingüístic català. El cas és que, a pesar que la màxima institució acadèmica malda per presentar-se davant la societat com el punt de trobada de les diverses sensibilitats lingüístiques, el cert és que les mesures preses pel govern valencià sobre la llengua bé siga en l'ensenyament, bé siga en l'ús social) semblen anar directament contra la línia de flotació de les actuacions i dels acords acadèmics.

A les acaballes de l'hivern d'aquest 2011, l'executiu valencià va tornar a mostrar la seua cara menys favorable a l'ús social del valencià i ho féu traient de l'armari el fantasma que, elecció sí elecció també, tan bon rèdit electoral sembla proporcionar al partit en el govern.

A mitjan mes de febrer, la propietària dels repetidors de TV3 al País Valencià (Acció Cultural del País Valencià –ACPV) es veié obligada a finalitzar les emissions de TV3 al territori valencià, ofegada per les contínues multes del govern encapçalat per Francisco Camps. En l'era de la globalització, els valencians contemplem amb perplexitat com s'esvaeixen les llibertats d'expressió i de comunicació a la nostra terra. La cacera ideològica perpetrada pels nostres governants no persegueix únicament l'aïllament comunicatiu d'una part gens menyspreable de la societat valenciana (en contra de l'opinió de la consellera portaveu), sinó també, i sobretot, aspira a separar definitivament els valencianoparlants de la resta del domini lingüístic català. Si tallem el tronc, morirà la soca –deuen pensar!

Tanmateix, el mes de març ens ha reportat un raig d'escalfor. Hem encetat la primavera amb dues sentències del Tribunal Suprem (TS) segons les quals l'alt tribunal, d'una banda, torna a avalar la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents no universitaris. I de l'altra, insisteix en la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» (sentències de 4 de març de 2011 sobre els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009 interposats per la Generalitat valenciana). De manera que amb aquestes dues, ja en són 37, les resolucions judicials en contra de la negativa de la Generalitat valenciana a admetre tant la unitat lingüística del valencià i del català com la denominació llengua catalana. Una negativa que es remunta en el temps als primers anys de govern popular en la màxima institució d'autogovern dels valencians, però que enfonsa les arrels fins a arribar als governs autonòmics socialistes: només al final de la tercera legislatura aprovaren l'homologació dels títols administratius de valencià i català. Així mateix, la indefinició del substantiu valencià en l'Estatut d'Autonomia (1982) palesa la claudicació del PSPV-PSOE al xantatge blaverista.

L'obcecació del govern valencià tant en aquest tema (amb la contrapartida econòmica de les costes, que arriba ja als 21.000 €) com en la fi de les emissions de TV3 al País Valencià mostren l'afany glotofàgic del règim, que no estalvia mitjans per tal d'aconseguir els seus objectius. En primer lloc, l'aïllament definitiu de la resta de la comunitat lingüística catalana, amb el pretext que aquestes emissions requereixen la concessió d'un altre canal múltiplex de TDT. En segon lloc, la col·loquialització flagrant del valencià, amb el model lingüístic de Canal 9 com a màxim exponent. I en tercer lloc, el mimetisme total amb Espanya, amb la consegüent anihilació de la llengua, perquè, molt a pesar seu, aquest és l'últim tret identitari que encara els separa de la tan anhelada identificació total amb l'espanyolitat.



Tags: política lingüística.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca