Debat

¿És possible la participació ciutadana en política?

6/4/2011
Taula redona, 3/3/2011

El passat 3 de març del 2011 va tindre lloc a la Universitat Jaume I de Castelló una taula redona, organitzada per l’ACV Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe, amb el títol de “¿És possible la participació ciutadana en política?”, que va comptar amb la participació de Xavier Ginés, Fernando Vilar i Enric Nomdedéu, moderats per Raül Burriel. Com a resultat d’aquest debat, publiquem a continuació una sèrie d’articles amb les aportacions dels tres ponents, amb la intenció de traslladar la reflexió sobre aquesta temàtica a l’espai virtual.

Taula redona: la participació en la política
Foto: UJI

 

La participació política de la ciutadania mitjançant  les associacions cíviques
Fernando Vilar
President de l'AV Raval Universitari de Castelló de la Plana

Fernando VilarLa participació de la ciutadania en política d’una manera institucionalitzada, mitjançant la pertinença a associacions cíviques, és cada vegada més possible al País Valencià, tot i ser encara una tendència incipient que requereix d’una millor articulació per a garantir una major independència i transparència dels col·lectius cívics respecte d'aquells que governen, persones i partits.

Una participació ciutadana institucionalitzada ben gestionada facilita la transparència de l’exercici del govern, pot contribuir al consens entre diferents forces polítiques, facilita la identificació de la majoria social amb un projecte col·lectiu, té un gran potencial com a generadora de benestar i enforteix un territori davant les situacions de crisi.

La participació ciutadana en política és necessària per a incrementar i mantindre uns nivells de qualitat òptims dels sistemes democràtics. A vegades sembla que és suficient per a una societat haver conquerit el sistema democràtic com a forma d’organització de la vida política, però cal fer que el sistema evolucione cap a formes més participatives, de major qualitat democràtica.

Quant als condicionants generals de la participació ciutadana en el marc democràtic, ha de ser en grup organitzats per interessos comuns i legítims, i no a títol particular, ja que la democràcia és --d’alguna manera-- un joc de grups. També ha de ser una participació competent per a no empobrir la política ni la convivència, s’ha de saber fer un discurs rigorós --ben argumentat--, i per tant responsable, especialment en escenaris com ara el dels mitjans de comunicació.

Els valors cabdals de la convivència són el respecte, la justícia i la llibertat. Per a contribuir a millorar la convivència entre les persones respecte de la preservació i la promoció d’aquests valors, la ciutadania, a l’hora de participar en política, ho ha de fer amb consciència ètica, amb consciència de quin és el posicionament moral del seu discurs, interessos i reivindicacions i de quines poden ser les seues conseqüències socials. Açò ha de servir per a no travessar la línia roja de la manca de respecte als altres ciutadans en temes especialment delicats, com ara la immigració, el gènere o la diversitat ideològica o cultural. Així mateix, aquesta participació s’ha de desenvolupar també amb un coneixement bàsic de la llei o, almenys, amb una actitud proactiva cap al coneixement de cada llei i de cada norma concreta respecte de la qual s’exerceix alguna acció, per a no qüestionar sense arguments rigorosos i responsables els consensos legislatius i els principis democràtics de llibertat, igualtat, solidaritat..., que la llei desenvolupa i concreta. 

Perquè la societat esdevinga un espai real de llibertat, cal potenciar la convivència des de l’acció política de la ciutadania. Les associacions de ciutadans, però, han d'assumir la responsabilitat que tenim no només en sentit ascendent, mitjançant la participació en l’administració del territori, sinó també en sentit descendent, promovent entre la ciutadania en general una cultura política de qualitat, basada en el respecte, la justícia i la llibertat.

 

Participació ciutadana: del descrèdit a l’avanç de la democràcia
Xavier Ginés Sánchez
Professor de Sociologia a la Universitat de València
Agent de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Benlloc

Xavier GinésEl debat sobre la participació ciutadana està cada vegada més present en la política valenciana. Tant les institucions com la societat civil proposen noves formes d’intervenció en la vida pública que es basen, normalment, en la convenció que la col·laboració entre els poders i la ciutadania reporta avantatges mutus.

Però cal comprendre un fenomen paradoxal com és que un sistema polític que per consens s’ha definit com a democràtic genere tanta demanada de participació ciutadana. En paraules de Joan Subirats, “si la participació és la resposta, ¿quina és la pregunta?”. Per a mi la resposta té dues cares. La cara institucional ha acabat reconeixent que el descrèdit sobre la classe política és un entrebanc a la seua legitimació. Amb processos formals de participació han cregut trobar una vàlvula d’escapament per a part de la pressió social que aquesta deslegitimació provoca. L’altra cara de la moneda, la societat civil, no pot ser considerada de manera homogènia. Hi ha organitzacions que es presten de grat al joc amb cartes marcades al qual són “invitades” per les institucions. La desideologització, la cooptació i la instrumentalització defineixen aquesta via. N’hi ha que aposten per la utilització vigilant dels processos, i entren en el joc amb la consciència que, tot i que les cartes estan marcades, es pot fer avançar la institució cap als objectius de l’organització. Finalment, també n’hi ha que aposten per una via irruptiva, de denúncia, de camí alternatiu, de construcció de realitats i adquisició directa d’autonomia social.

La participació ciutadana no pot ser circumscrita a aquells processos oberts per les institucions, abonats a la cooptació i a la legitimació infame. La participació ciutadana no és més que la forma quotidiana de la democràcia. Una manifestació, una proposta per a un barri, la demanda d’informació i de transparència als poders públics, la gestió social d’un servei públic..., són formes de participació ciutadana. També les consultes, els jurats populars, els pressupostos participatius, els consells de veïns ho són. La fórmula importa poc, el que és important és el sentit en què bascula el poder.  

 

Models de participació ciutadana
Enric Nomdedéu Biosca
Portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Castelló

Enric NomdedéuUna realitat. La meua tesi és que l'actual model de participació ciutadana a la ciutat de Castelló està obsolet, és inoperant i profundament inadequat. I això és un problema, perquè la política sense la gent no té gens de sentit. Ni és útil, ni té manera de ser eficaç i eficient. Aquell vell costum de l'esquerra tradicional i dogmàtica, d'usar en benefici propi l'associacionisme civil, com a “corretja de transmissió”, ha estat redefinit i millorat per un PP que ha fet de bona part del moviment veïnal una dòcil ferramenta per a mantenir-se en el poder. ¿A canvi de què? A canvi de diners. En forma de subvencions, en forma de locals, i a vegades en forma de rellevància social (cada u coneix les seues pròpies misèries). Això va així, què hi farem! La dependència econòmica (filla de la nul·la capacitat d'autofinançament, filla, al seu torn, de la manca d'afiliats interessats en el que fa l'associació) és molt soferta. La utilitat de les juntes de districtes va per barris, i mai millor dit. Depén molt de la voluntat del polític que la dirigeix. És el fòrum on s’haurien de resoldre els xicotets problemes de manteniment de la ciutat. I el Consell Municipal de Participació Ciutadana, és una trista fira de vanitats, absolutament inoperant. El Consell Social de la Ciutat, tot i que no té la composició que el Bloc haguera volgut, ni totes les competències que nosaltres els haguéssem atribuït, és un instrument molt important per a fer partícip de la vida política la societat civil. Llàstima que el PP el tinga hivernat. I és clar, hem parlat dels pressupostos participatius. La millor forma és comparar els de Castelló i els d’Elx, per exemple.

Un exemple. El que fem a Castelló és un ridícul simulacre comparat amb Elx. D'entrada, allà hi ha definit un percentatge sobre les inversions que els ciutadans decideixen, enguany un 8%. Ací, no. Ací no hi ha normes, que és la millor manera perquè l'equip de govern puga actuar amb absoluta discreció. Canviant, o fent canviar, les propostes ciutadanes. El calendari d'Elx és molt precís, el 16 de gener són les jornades d'avaluació i es redacta el reglament i l'informe de situació. Durant tot el mes de febrer es reparteixen les fitxes de propostes i se'ls dóna difusió. El mes de març serveix per a recollir les propostes. I el mes d'abril s'entreguen les propostes als tècnics perquè estudien la viabilitat tècnica i les valoren econòmicament. Ja al setembre es convoca els grups motors, l'assemblea de veïns, la comissió de baremació i l'assemblea de priorització. El nom de cada organisme és prou eloqüent perquè no calga explicar a què es dedica. I finalment al novembre s'entreguen les propostes prioritzades, perquè s'incloguen en el pressupost. Com es veu, un procés perfectament reglat i pautat, amb òrgans especialitats i temps suficient per a estudi i debat.

A Castelló la cosa va així: la web et convida a fer propostes fins al 24 de novembre. De novembre! Però si el pressupost ha d'estar llest al desembre! Però tranquils, que si algú creu que no hi ha temps s'enganya. El PP ho té tot pensat. A la web municipal llegim que el dimecres 24 de novembre a les 19.30h es reuniran simultàniament les Juntes Municipals de Districte per al debat i l'aprovació de les propostes. El dia 25 a les 11h, es reunirà la Comissió Mixta formada pels tinents d'alcalde presidents de Junta de Districte, els tècnics municipals i la Comissió Especial de Pressupostos Participatius (4 membres del Consell de Participació Ciutadana). I el dia 26 les propostes aprovades seran presentades a l'alcalde. Fantàstic! Allò que a Elx els costa exactament 11 mesos, a Castelló es ventila en 72 hores! Dos models, és ben palès, que s'assemblen tant com un ou a una castanya.

Una esperança. En el Bloc entenem la política d’un altra manera. Els vots no són nostres, són de la ciutadania. Els vots no es donen, es presten. I els electes no som càrrecs públics, tenim encàrrecs públic. Concretament el d’administrar les il·lusions, les necessitats, les esperances, les preocupacions de la gent. Semblen qüestions semàntiques; no ho són; és una qüestió de concepció, ideològica diria. I això es concreta en la praxi. El procés de redacció del programa, (Re)programa Castelló, n’és una mostra més que evident. Més de 300 persones han participat en els sopars de propostes, en què els nostres candidats han pogut conversar amb ciutadans interessats en el futur de la ciutat. El lògic pas següent era presentar el programa a la ciutat, i ho férem en un dinar participatiu, amb més de 200 persones. Una setmana més tard, el vam presentar en format conferència a associacions cíviques, veïnals, de pares d'alumnes, sindicats, de tercera edat o de gent jove. I és un procés que continuarà. El nostre programa electoral no es tanca. No és un document rígid, evolucionarà al llarg d’aquests quatre anys, en paral·lel a l’evolució de la ciutat i la societat. I ho farà de la mà de la gent. La web de (Re)programa Castelló continua viva. Els electes, i tot el Bloc, entenem que la política ha de ser bidireccional. Necessitem rebre resposta en temps real. Necessitem alimentar el nostre discurs. Per això estem actius i interactius a Facebook, a Twitter i sobretot en el cara a cara. La política són les persones, i necessitem de les persones per a fer política. Una política útil, que resolga problemes. L’única política que ens interessa.



Tags: participació ciutadana.



Tags: participació ciutadana.


Fotografies de Damíán Llorens (Universitat Jaume I).


subscriu-te


RSS | Facebook

cerca