Debat

El valencianisme serà feminista o no serà. El nou Lab de Nexe

21/3/2018 Per Reis Gallego

El passat 28 de febrer presentàrem el Lab Feminista de la Fundació Nexe. Aquest projecte naix de les inquietuds que un grup de valencianistes feministes teníem, amb un objectiu ben clar: com pot ajudar el feminisme a definir el valencianisme que volem. I és que les dones valencianistes i feministes hem estat practicant una doble militància: d’una banda la feminista, lluitant per la igualtat real de les dones en aquesta societat patriarcal. I per l’altra, la valencianista.

Perquè les ideologies, la política i tot allò que es relaciona amb el poder i la cosa pública, continua estant copat per homes, pensadors, ideòlegs, filòsofs i erudits magnífics.  Malgrat que puguem estar d’acord o no amb el que postulen, les feministes hem trobat sempre una mancança en el seu discurs: la descripció de la nostra realitat o directament, la incomprensió.

Hem apostat per crear un Lab Feminista dintre de Nexe perquè aquests dos camins en els quals transitem, estan vivint grans moments. Per tant, l’objectiu d’aquest Lab és analitzar aquestes dues vies, no sols en el moment actual de confluència, sinó fins a quin punt s'integren l'una en l’altra, de manera que aquella doble militància es convertisca en una més ampla, més inclusiva i més plena.

És per això que una de les vies d’acció serà descriure com una i l’altra s’impregnen de conceptes com  diversitat, sostenibilitat o globalització, i aprofundir en les teories que les sostenen. Altra serà la necessària reflexió de la identificació i descripció d’aquells elements comuns que conformarien la unió d’aquestes dues corrents de pensament.

Si parlem de feminismes, cal fer una mica de memòria de les diferents etapes que s’han anat superant. Si la segona onada de la revolució feminista, va suposar la conquesta de l'espai legal de les dones, a la tercera, es va prendre consciència que les dones són diverses, múltiples i per tant el feminisme també.  I en el moment que ens trobem -el temps dirà si és la quarta- els feminismes que estem construint al segle XXI, persegueixen l'assoliment d'eixos drets de forma real partint de la multiplicitat de realitats de les quals parteixen les dones i incorporant en la lluita als homes.

Tanmateix,  aconseguir la igualtat real implica no sols que les dones hem d’ocupar els espais  sinó que els homes els han de deixar i han de comprendre que han estat ocupant de forma expansiva un lloc que no era en exclusiva d’ells. De la mateixa manera,  els homes han de reivindicar el seu dret a conquerir espais que no els han pertocat tradicionalment  però que també els defineixen com a persones, per exemple el de les cures.

Tot i que estem parlant en el marc del gènere com a un constructe binari, és necessari explicitar que el camí a seguir és que els gèneres esdevinguen una opció múltiple, com múltiples són els feminismes i els seus contextos, o afavorint la presència de les persones que es defineixen com a homes i de les que no es defineixen com res.

Mentre construïm una redefinició dels gèneres que ens allibere de les limitacions que suposa el gènere binari front a la identitat líquida, no ens podem descuidar de reclamar l’augment de les dones en l’esfera pública, o la igualtat de salaris, o el final de la violència envers les dones, o la desagregació per sexe. Totes aquestes qüestions seran les que caldrà anar esbrinant al llarg del nostre treball.

D'altra banda, des del naixement de la Fundació Nexe, el valencianisme cívic ha apostat per un valencianisme progressista, d'esquerres, ecologista i d'una manera implícita també pel feminisme. En eixa redefinició del valencianisme d'esquerres del segle XXI, Amadeu Mezquida, autor del llibre El valencianisme enfront d’Espanya. Una anàlisi estratègica, aposta per “un enfocament nou que permet un valencianisme autocentrat, on el País Valencià es col·loca en el centre de l’acció: més preocupat en oferir un discurs global i amb voluntat real de connectar amb el poble valencià.”

També parla d’un nacionalisme solidari, que sorgeix de la voluntat individual de pertànyer a una comunitat. Un valencianisme que fa seues les reivindicacions de l’ecologisme, el feminisme, la regeneració democràtica i la justícia social, a més de la llengua, la cultura i la història pròpies. I per últim: un valencianisme que vol dibuixar “una comunitat imaginada, que satisfà les necessitats de pertinença i identificació de l’individu en societat, i també les seues necessitats existencials i de continuïtat, oferint-li una cosmovisió del món compartida amb altres individus en la qual troba el seu lloc natural.”

Arribades aquest punt i després d’aquesta descripció del valencianisme, la següent pregunta que ens hem de fer per tant és: quant de feminisme hi ha a dintre del nou valencianisme? Si en el nacionalisme ètnic les dones tenen un paper passiu, idealitzat i simbòlic, com la mare pàtria, al valencianisme cívic, les dones esdevenen una part essencial, no sols en la qüestió demogràfica, sinó que podem concloure que els trets identitaris del valencianisme beuen de les teories feministes fent-les seues. Aleshores cal que els feminismes esdevinguen una característica indissociable del valencianisme.

Una mirada amb retrospectiva ens reafirma en les nostres tesis que estem vivint un moment històric per al feminisme com hem viscut en un 8 de març que durarà anys. Per això, és el moment, amb seny i reflexió, d’escriure la nostra realitat. L’instrument per poder descriure’ns i avançar no pot ser altre que el Lab Feminista de Nexe on visibilitzarem els nodes existents entre el  feminisme i el valencianisme.

 

Reis Gallego, coordinadora del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe

Més informació sobre la presentació del Lab de Feminisme ací



Tags: identitat valenciana, feminisme.



Reis Gallego

Tags: identitat valenciana, feminisme.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca