Opinió

Un Momentum valencià

4/12/2017 Per Gustau Pérez

La derrota en les passades eleccions britàniques va tindre gust a victòria en la seu del Partit Laborista. Els socialdemòcrates van guanyar 3 milions i mig de votants respecte a les eleccions de 2015 i van obtenir el millor resultat dels últims 16 anys, quedant a només dos punts dels conservadors.

Si tenim en compte que dos mesos abans les enquestes donaven més de vint punts de diferència és per a estar satisfets. La primera ministra, Theresa May, que havia convocat eleccions anticipades per augmentar el seu suport i allargar el seu mandat, quedava en una situació de feblesa i convertia al Partit Laborista en un govern a l’espera preparant-se per accedir al poder.

L’aposta per una agenda política que torna a les seues arrels socialdemòcrates ha estat sens dubte una de les claus de l’èxit. Però hi ha un altre element no tan conegut que ha estat fonamental i que ens podria donar algunes idees per a replicar a casa nostra. Es tracta de Momentum¸ un grassroot movement que nasqué per donar suport al partit i especialment a Jeremy Corbyn, poc després de la seua elecció com a líder. Amb només dos anys de vida esta organització compta ja amb 170 grups locals, 31.000 membres –que paguen quota– i més de 200.000 simpatitzants.

L’èxit d’este moviment és reconegut per membres destacats del Partit Conservador, els quals assumeixen que ha transformat la política britànica i que tenen molt a aprendre’n. Les bases dels tories són reduïdes i troben a faltar gent compromesa i activa en la comunitat.

I això és justament el que ha aconseguit Momentum­: aprofitar i canalitzar l’energia ciutadana, que cada membre es convertisca en un activista que coneix i s’implica en les qüestions que afecten el veïnat i que difon el missatge laborista a peu de carrer. Momentum i partit es complementen i retroalimenten, un lidera el canvi al carrer i altre es prepara per prendre les institucions. I de moment ja ha aconseguit duplicar la seua militància en només un any superant el mig milió d’afiliats, més que la suma de membres de la resta de partits britànics.

Passant a les accions concretes, Momentum va ser una peça clau en la passada campanya electoral.Entre altres activitats, organitzava sessions de formació al llarg de tot el territori per assessorar els activistes sobre com captar vots. Entre els formadors hi havia membres de l’equip de campanyade Bernie Sanders, un candidat que tot i no comptar amb grans mecenes, ni amb els mitjans de comunicació, va aconseguir plantar cara a Hillary Clinton i guanyar en estats clau, gràcies en bona part al treball d’una extensa xarxa de voluntaris.

Així mateix, des de l’organització britànica desenvoluparen una aplicació per realitzar campanyes de captació per telèfon; definiren el target dels votants indecisos i crearen un discurs concret per a cada cas, apel·lant sempre a les connexions personals; crearen contra arguments a les idees força dels altres partits; dissenyaren vídeos viralsque proliferaren en les xarxes socials –amb més força en aquells districtes on hi havia més en joc–; o crearen una web i una app –My Nearest Marginal– que anunciava les circumscripcions on era més necessari que els activistes acudiren a fer campanya. Una iniciativa que va comptar amb més de 100.000 voluntaris i que va permetre passar d’una estratègia defensiva a una ofensiva, ajudant a recuperar feus històrics i guanyar-ne altres que es donaven per perduts. Com deia algú en campanya: “ells tenen diners, nosaltres tenim gent”.

D’altra banda, més enllà de la comtessa electoral cal parar atenció a un altre esdeveniment que s’ha fet ja mainstream. Es tracta de The World Transformed, un festival de quatre dies que es celebra en paral·lel al Congrés del Partit Laborista. A l’entrada del recinte, un graffiti dóna la benvinguda amb un polisèmic “Join the Party”, deixant a cadascú triar lliurement la interpretació de la frase. I és que The World Transformed va més enllà d’un acte polític, és un espai de trobada, de gaudi i d’experiència, on es realitzen concerts, xarrades, formacions, debats, tallers d'entrenament de capacitats, jocs de role-playing, hackatons, etc.

Font: https://theworldtransformed.org/

L’objectiu és construir una visió futura positiva, deixant de mirar al passat i criticar el present. Però a banda de les qüestions més teòriques, hi ha una component vivencial fonamental. Centenars de moviments i campanyes tenen l’oportunitat de crear xarxa i conjugar propostes. I, sobretot, tenen l’oportunitat de reconèixer-se com a grup que està compromés amb el seu país i que té idees per a transformar-lo.

Repartits en deu escenaris tenen lloc vora un centenar de xarrades de temes molt diversos –des del periodisme o la comunicació digital, fins a la salut o l’economia, passant per les lluites obreres i veïnals, les migracions o els conflictes internacionals–, on participen figures com Naomi Klein, Ken Loach o David Harvey; es fan tallers sobre com persuadir a nous votants en una conversa de bar o sobre quines polítiques dur a terme una vegada arriben al poder; s’elaboren manuals sobre com implementar el programa o com aguantar l’envestida de l’establishment durant els primers 100 dies de govern; etc.

És en esdeveniments com aquest on es fa palès que el Partit Laborista ha canviat, no només en les idees –el què–, sinó també en el mètode –el com–, i en les persones que hi ha al darrere –el qui–, on ara destaquen les persones joves. És a dir, hi ha una coherència en com s’ha dut a terme la transformació del partit.

Igual que els tories, nosaltres tenim també molt a aprendre d’esta experiència. Tant pel que fa a la construcció d’un moviment social, com dels recursos tàctics i estratègics posats en marxa, els quals evidentment caldria adaptar al nostre context. En eixe sentit, potser al nostre país ara no siga el millor moment per a fer guerra de moviments –en el sentit gramscià–, però sí és moment de guerra de trinxeres, de lluitar per l’hegemonia.

Per això necessitem una eina amb la qual impregnar els carrers del nostre discurs, polititzar espais, resignificar conceptes i reinterpretar la realitat. Una eina en la que la ciutadania siga la protagonista, prenent la influència que li correspon, i sentint-se part del nostre projecte polític des dels espais on participa. Una eina que permeta eixamplar les bases i els camps d’influència, arribant a ocupar un espai de centralitat dins la societat.

Necessitem, en definitiva, un Momentum valencià. I el proper mes de maig, a només un any de les eleccions autonòmiques i municipals, podria ser un excel·lent tret de sortida.

Qui s’anima?



.



Gustau Pérez

.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca