Premsa

La sostenibilitat de l'Estat del benestar

18/3/2011 Per Rafael Beneyto
Publicat en Levante, 11/3/2011

La sostenibilitat de l'Estat del benestar al País Valencià està amenaçada. Si no aconseguim acabar amb la històrica insuficiència de recursos, l'oferta de serveis públics per als valencians es reduirà i el nivell d'endeutament augmentarà. És imprescindible plantejar un model de finançament autonòmic que no perjudique els valencians i, complementàriament, mesures compensatòries com les que s'han utilitzat en altres comunitats, per a reconèixer els dèficits històrics en l'actuació dels sector públic. Cal un consens social i polític que servisca de base per a l'elaboració d'un full de ruta àmpliament compartit, que possibilite una solució satisfactòria a un problema tan important per al futur dels valencians. Estes són les principals conclusions de l'informe que va encarregar la Generalitat Valenciana a un comitè d'experts sobre el sistema de finançament autonòmic, finalitzat el 14 de juny de 2010 i lliurat a les Corts Valencianes.

Recordem les xifres. El dèficit fiscal dels valencians amb l'administració central és una constant des de l'any 1978. A l'estudi sobre les balances fiscals realitzat per l'Institut d'Estudis Fiscals (dependent del Ministeri d'Economia i Hisenda) ja es quantificava per a l'any 2005 en 5.645 milions d'euros anuals. Si l'augment de població entre els anys 2002-2008 s'haguera considerat, la hisenda valenciana hauria rebut 3.400 milions d'euros més. Si durant eixos anys el finançament dels valencians s'haguera situat a la mitjana, l'increment de recursos hauria estat de 10.000 milions d'euros. El nou sistema de finançament autonòmic no resol els problemes d'insuficiència financera dels valencians, ja que rebrem anualment 732 milions d'euros menys que la mitjana de comunitats autònomes.

I ara vegem l'actuació dels polítics valencians. Al mes de juny de 2010, quan l'informe encara no havia estat presentat a les Corts Valencianes, tots els grups parlamentaris, per unanimitat, acordaren encetar un procés, amb la participació de representats de la societat civil valenciana, amb l'objectiu de formalitzar un acord valencià en matèria de finançament per a superar la discriminació històrica que hem patit els valencians. Enhorabona, semblava que per fi els diputats valencians prioritzaven en els seus debats les qüestions importants que poden condicionar el nostre futur. Però va ser flor d'un dia. Nou mesos després, res se sap del consens i l'acord, i ara han encetat una nova reforma de l'Estatut d'Autonomia on s'obliden d'eixa discriminació històrica que veien tots al mes de juny de 2010.

Res a dir en contra de reformar l'Estatut d'Autonomia per a incorporar l'exigència d'equilibri territorial i distribució proporcional en el pes de la població de les inversions públiques de l'administració central. És de dret, ho tenen altres comunitats autònomes i no ha estat declarat inconstitucional. A més a més, el secretari d'Estat d'Hisenda del Govern central va declarar (15 de setembre de 2009) que la distribució territorialitzada de les seues inversions ha de respectar el que diuen els estatuts de les diferents comunitats autònomes. Però, per què no continuen amb el més important? Per què no es fixa a l'Estatut la reivindicació del deute històric que conclou l'informe encarregat per la Generalitat Valenciana? Els diputats valencians poden trobar referències als estatuts d'Andalusia i Extremadura. Per què no s'inclou una condició per a superar la discriminació del finançament dels valencians?

La renda per capita de la Comunitat Valenciana se situa per davall de la mitjana, per la qual cosa no és equitatiu que la seua balança fiscal amb l'Estat siga deficitària i el seu finançament per capita també se situe per davall de la mitjana. Cal que, mentre la renda per capita se situe per davall de la mitjana, el sistema de finançament autonòmic garantisca fons suficients per a situar el finançament per capita almenys en la mitjana de les comunitats autònomes. Com s'ha vist recentment, la Constitució espanyola permet atribuir als estatuts una funció molt destacada en la determinació final del finançament autonòmic.

Els valencians tenim dret a un estat de benestar de primera. Per a això necessitem recursos suficients. Ha quedat demostrat amb xifres el dèficit històric que hem suportat i la discriminació que encara patim. Cal el consens polític per a superar esta situació i concretar les nostres aspiracions. Si els polítics no ho fan, algun dia els ho exigirà la societat valenciana.



Tags: finançament autonòmic.



Rafael Beneyto

Tags: finançament autonòmic.


Rafael Beneyto és analista financer i membre del comitè d'experts que redactaren l'informe sobre el nou model de finançament autonòmic.


Articles de Rafael Beneyto

Levante, 1/11/2017
Un nou sistema de finançament però també un nou model territorial

5/10/2015
Les comarques centrals valencianes per la vertebració i la reactivació del país

Levante, 10/9/2015
Cal ser bel·ligerants

Levante, 7/8/2015
El problema valencià és desconegut per a la resta de l’Estat

Levante, 4/6/2015
Hi ha remei per a l’asfíxia de la Generalitat?

2/3/2015
‘L’endeutament dels ajuntaments valencians i les retallades a l’autonomia local (2010-2013)’, #AgoraNexe2

Levante, 8/8/2014
Ja està bé

Levante, 18/11/2012
Sí que podem

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca