Notícies

Minories lingüístiques al cor d'Europa

20/7/2017 Per Ignasi Muñoz

Més de 50 milions de ciutadans europeus parlen una llengua que no és l'oficial de l'estat on viuen. La història del continent i de cada país concret han produït un trencaclosques de territoris amb unes poblacions que han hagut d'espavilar-se per a no dissoldre's en la cultura i la llengua dominants.

La Unió Europea ha significat una oportunitat per a fer-se escoltar en l'àmbit de l'anomenada Europa de les Regions, però, sobretot, ha suposat un àmbit de comunicació, un espai on les minories poden conéixer-se, confluir i organitzar-se.

En aquest marc continental té la seua activitat MIDAS, una associació de diaris que donen veu a aquestes minories.

A l'estat espanyol, quatre publicacions en llengua catalana (El 9 Nou, Segre, Regió 7 i Balears) i una en euskera (Berria) formen part de MIDAS. El cas de llengües sense estat, com passa amb el basc i el català, no és, però, l'exemple predominant en aquesta associació. La major part de diaris estan escrits amb llengües amb estat, però el seu públic són minories lingüístiques que viuen fora de l'estat on són majoritàries i oficials.

N'hi ha de parlants d'alemany a Dinamarca, i de parlants de danés a Alemanya. Un representant del diari Avis, de Flensborg, va estar present a la trobada celebrada el passat mes de maig a Estrasburg. Allà va acudir un periodista de llengua alemanya –diari Dolomiten– del Tirol de Sud (Itàlia), on, a més, MIDAS té la seu (Bozen/Bolzano). Una de les llengües amb més parlants a la diàspora –l'hongarés–va estar representada per quatre periodistes, dos d'ells provinents de dos zones diferents de Romania (Bihari Napló i Nyugati Jelen), un de sèrbia (Magyar Szó) i l'altre d'Eslovàquia (Új Szó).

La reunió es va completar amb una redactora del diari Vasabladet, adreçat a la minoria sueca de la ciutat de Vasa, a Finlàndia; un periodista de parla eslovena de Trieste (Itàlia) on escriu per al diari Primorski; i qui redacta aquestes ratlles, subdirector de Diari La Veu, present en qualitat d'observador, convidat per la Fundació Nexe i el Centre Maurits Coppieters.

Estrasburg és la seu del Parlament Europeu i, alhora, la capital d'Alsàcia, un indret de cultura alemany a França. La trobada va servir per a visitar, doncs, la cambra comunitària i el Tribunal Europeu de Drets Humans, on se celebrava el judici per una denúncia d'un ciutadà suís d'origen algerià que volia que l'estat helvètic investigara les tortures que havia patit a Algèria abans d'assolir la nacionalitat suïssa.

Els periodistes van assistir a la vista on van escoltar els al·legats dels advocats davant d'un tribunal de 17 jutges.

 

La segona i principal activitat va consistir a conéixer de prop la cultura alsaciana i els esforços d'uns quants professors per tal d'evitar la desaparició del dialecte alsacià i de l'alemany estàndard en tot Alsàcia. La regressió lingüística després de la Segona Guerra Mundial ha fet que, malgrat que els noms dels pobles i bona part de la cultura material alsaciana delata el caràcter germànic del territori, el francés s'ha imposat quasi totalment a l'alemany. Els esforços d'alguns professors i pares, amb ajudes municipals, però sense suport de l'estat francés, han permés la creació d'una xarxa d'escoles infantils bilingües amb innovadors mètodes pedagògics.

L'estada a Estrasburg va permetre els periodistes conéixer la difícil situació política per als anomenats “regionalistes” i “autonomistes” alsacians, un moviment nascut als anys 60 que més de mig segle després continua sent molt minoritari, alhora que la llengua i la cultura alsaciana continuen reculant, impotents davant de la política ultracentralista de l'estat que va inventar l'adjectiu jacobí.



Tags: Europa.



Ignasi Muñoz

Tags: Europa.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca