Opinió

Alta españolidad

30/12/2010 Per Vicent Flor

Si en alguna cosa estan d’acord els militants populars i socialistes valencians és en el carisma de Jorge Alarte, secretari general del PSPV-PSOE. En l’absència de carisma, vull dir. En este tema no hi ha debat. De fet, una enquesta encarregada enguany per l’aparell socialista atorgaria 117.000 sufragis menys en 2011 per Alarte que els assolits en 2007 per Joan Ignasi Pla. Un crack, ja dic.

Tanmateix, el que em crida l’atenció és com Alarte i els seus tracten de capgirar la crònica d’esta particular mort anunciada. D’una banda, fan per tornar als orígens desenvolupistes. Si Ricard Pérez Casado, abans que Joan Lerma se'l carregara com a alcalde de València, proposà l’ampliació de Blasco Ibáñez fins a la mar (i així el PP no féu sinó seguir, brutalment, el projecte), ara el nou candidat, Joan Calabuig, redescobreix la pólvora i aposta per seguir les polítiques de Rita Barberà, això sí, amb tarannà socialista. Deuen pensar que jugar a ser una còpia del PP actual els suposarà que més valencians els donen suport. Allà cadascú amb les seues diòptries.

I d'una altra banda la direcció socialista aposta per reduir, encara més, l'esquifit i epidèrmic "valencianisme" que professa. Ja sabem que Alarte volgué eliminar el PSPV del nom en el Congrés que el trià secretari general. Tot i que les bases li ho impediren, ha insistit en esta "estratègia". Si elimine la denominació, pensa, maquiavèl·lic, els de PP i els mitjans afins ja no m'acusaran de catalanista (a mi, que em diuen Jorge!) i començarà la meua marxa triomfal cap al Palau de la Generalitat.

I ves per on que, aprofitant la "vinguda" del tren de gran velocitat (Alta Velocidad Española, li diuen) han decidit llançar una gran campanya política on ens mostren els seus valors. Alta responsabilidad, en castellà exclusivament. Esta responsabilitat consisteix a tractar de convéncer-nos que els socialistes valencians te traemos el AVE, com si ho hagueren pagat ells de la seua butxaca. El populisme, bé que ho sabem, no és patrimoni exclusiu de la dreta.

La campanya, doncs, és tramposa i monolingüe (això és respectar l'Estatut, Jorge?). A més, és pròpia d'una mentalitat provinciana. L'AVE que ens "duen" no és del País Valencià a Madrid sinó "de Madrid a la Comunidad Valenciana" (ni tan sols respecten el nom en valencià de la denominació estatutària!). Així, la gran inversió no és tant perquè els valencians tinguen millors connexions sinó perquè els madrilenys vinguen més ràpid a les platges llevantines. Fins i tot el dibuix del tren va d'oest a est, del centre de l'estat a la perifèria mediterrània. ¡Marchando una de paella para estos señores! I, mentrimentres, la connexió ferroviària d'alta velocitat Alacant-Barcelona i l'eix mediterrani, la nostra eixida a Europa, no té ni data. I per carretera continuem patint un peatge penós i dolorós. Per a ofrenar noves glòries a Espanya... el Gobierno de España.

Per si açò no fóra prou, en la campanya la grandària del logotip del PSPV s'ha vist reduïda respecte la del PSOE. Si durant el període de Joan Ignasi Pla la grandària era semblant tot i que el fatídic PSOE anava en negreta (la jerarquia també és simbòlica), ara no sols se'n conserva la negreta sinó que el PV, de tan menut, se situa sobre la S del PSOE. Fins i tot la tipografia és més xicoteta de la que fan servir al web oficial, que ja havia començat a perpetrar la tàctica reductora. Així els que tinguen alguna diòptria tan sols veuran el PSOE, que és del que es tracta.

La d'Alarte, doncs, no és cap alta responsabilidad, ni cap alta sensibilidad, ni tampoc cap alta sostenibilidad. La d'Alarte és una alta, immensa, españolidad.



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca