Premsa

La via valenciana cap a un nou model productiu

7/6/2017 Per Raül Burriel
Publicat en 3x4.info, 7/5/2017

El model productiu valencià s’ha caracteritzat per la producció de béns i serveis de baix valor afegit, (turisme de sol i platja, abús urbanístic, producció industrial de baix valor afegit…). Aquesta aposta econòmica ha estat un factor clau en les greus conseqüències socials i econòmiques que hem patit al País Valencià com a conseqüència de la crisi econòmica. Tradicionalment l’economia valenciana ha competit a base de preus baixos, aconseguits amb mà d’obra poc qualificada i mal remunerada. De fet, aquest ha estat el paper “subsidiari” de les economies perifèriques d’Europa en el darrer terç del segle XX, abastir de mà d’obra barata les economies “centrals” del continent. Per dir-ho d’una altra manera, hem estat “la Xina” d’Europa durant els anys 60, 70, 80… Ja molt abans de la recent crisi econòmica, algunes veus crítiques advertien del perill d’aquest model econòmic: els països emergents, sobretot la Xina, anaven a fer impossible continuar competint a base de preus baixos, cosa que finalment veiem que ha passat.

Davant d’aquesta situació, els experts demanen un canvi de model productiu que faça la nostra economia més productiva i competitiva. Es tractaria d’anar deixant darrere eixe model econòmic que busca competir a base de preus baixos i transitar cap a noves activitats econòmiques, més centrades en la generació de valor afegit en els productes i serveis que ofereixen, per tant d’obtenir un avantatge competitiva respecte dels altres territoris amb els quals competeix. Caldria trobar noves activitats econòmiques, emergents, en les que poder posicionar-se respecte a altres territoris de manera avantatjosa. En aquest sentit, tot estaria per inventar, però podem imaginar exemples com les energies renovables, la logística, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o les ciències biomèdiques.

Cal tenir en compte que eixe nou model productiu no implica necessàriament abandonar sectors tradicionals valencians i buscar-ne de nous. Tot just el contrari, és del tot necessari impulsar un canvi en les activitats econòmiques tradicionals, perquè a partir del seu potencial i el seu “saber fer” acumulat des de fa molt de temps, puguen transformar-se en activitats econòmiques més productives. Això s’hauria d’aconseguir mitjançant millores en els processos de producció i sobretot per una major aposta per la innovació (el que es coneix per R+I+d). Estem parlant de sectors com l’agroalimentari, el moble, el taulell, el tèxtil, el calcer, la construcció o el turisme.

Aquest canvi de model productiu es traduiria en millores en la competitivitat dels nostres béns i serveis, que es vendrien millor, donant peu a un creixement econòmic, una millora dels salaris dels treballadors i una millora de les condicions econòmiques i socials en general. La inversió continuada en la innovació necessària asseguraria en el futur anar sempre al davant de la competència, assegurant llocs de treball i a més a més generant-ne de major qualificació, i per tant millor remunerats.

En definitiva, un nou model econòmic ha de ser capaç de conjugar noves activitats econòmiques i una revitalització de sectors tradicionals, a més d’impulsar formes de major participació dels treballadors i la societat en les decisions econòmiques i en l'organització del treball, amb l’objectiu final de crear més i distribuir millor la riquesa.

Raül Burriel és membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc i patró de la Fundació Nexe



Tags: economia valenciana.



Raül Burriel

Tags: economia valenciana.



Articles de Raül Burriel

Intersindical Valenciana, 8/1/2016
L’ocupació al País Valencià, entre la recuperació i la precarització

4/11/2012
Democràcia monitoritzada

4/10/2012
Les polítiques actives d'ocupació al País Valencià: ¿un fracàs anunciat?

23/7/2012
La crisi social

19/3/2012
100 anys de psicologia social

13/2/2012
¿Què sabem de la inserció laboral dels titulats universitaris valencians?

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca