Premsa

La paciència té un límit

7/6/2017 Per Clara Ferrando
Publicat en Saó, 23/5/2017

Els Pressupostos Generals de l’Estat presentats pel ministre Montoro fa unes setmanes són una burla per al nostre país, un maltracte injustificat de l’Estat espanyol cap als valencians i les valencianes. Algú haurà d’explicar per què si som 5 milions de valencians i valencianes, si som l’11 % de la població espanyola, només rebrem el 6,9 % de les inversions. Volem saber per què un valencià rebrà 119 € quan un castellanolleonés en rebrà 405 o un gallec 341. Que ens diga Rajoy, o Montoro, o la senyora Bonig, per què serem l’última Comunitat en inversió per capita de tot Espanya i rebrem 66 € per davall de la mitjana.

Els números fan feredat. Per al transport metropolità de Madrid es destinen 126 milions; al de Barcelona 108 i al de València ni un euro. Si parlem d’infraestructures ferroviàries, els pressupostos destinen 329 milions d’euros a finançar els rodalia de Madrid, 181 milions a Màlaga, 148 a Barcelona o 51 milions a Sevilla, i només un milió d’euros a València. En cultura: el Teatro Real de Madrid s’emporta 9,4 milions, el Liceu de Barcelona 7 milions i el Palau de les Arts només 600 mil euros. Per a l’IVAM 200 mil euros, enfront dels 42 milions del Reina Sofía o els 2 milions del MNAC de Barcelona.

Aquesta nova discriminació d’Espanya cap a nosaltres ha de servir perquè els valencians sàpien on està l’enemic. És hora de dir prou. No ens podem tornar a deixar humiliar d’aquesta manera i continuar ofrenant noves glòries a un Estat que ens discrimina. Però el més trist, el més indignant, és que tenim l’enemic a casa.

El passat 25 d’Abril, Enric Morera, el president de Les Corts, va fer una crida a la unitat per escenificar la nostra indignació com a poble. La foto que va oferir aquell dia l’hemicicle va deixar ben palés on està cadascú. En la protesta no estaven ni el PP ni Ciudadanos. De fet, el senyor Albert Rivera va destituir el portaveu de Ciudadanos a les Corts Valencianes, Alexis Marí, per atrevir-se a dir el que tots pensen, el que tots sabem: que els pressupostos de l’Estat són una injustícia amb el poble valencià.

Com diu Al Tall, «lladres que entreu per Almansa, no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu». Els de Madrid no són lladres de saqueig, que ens han posat la cova en casa durant anys i des d’ella ens han governat… Aquells que no defensen els interessos del poble valencià estan contra el poble valencià. Hem de denunciar-ho sense contemplacions. L’enemic es diu Rajoy i es diu Montoro, però també es diu Bonig o Toni Cantó. Són valencians d’aparador, capaços de traure la senyera o la llengua per dividir-nos mentre ens venen a preu de saldo a Madrid.

Els Pressupostos Generals són només una estocada més. Des de fa dècades, l’Estat està espoliant el nostre país amb un sistema de finançament que ens ofega. Els números són escandalosos, i qui calla i mira cap a un altre costat és perquè és un ignorant o n’és còmplice. El deute del País Valencià de 2016 és ja de 44.658 milions d’euros. Som la comunitat autònoma amb el major deute de l’Estat en relació al nostre PIB (un 42,5 %). Segons l’AIREF (l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), no complirem l’objectiu de deute públic (marcat per a 2020) fins després del 2050! No en 2050, passat el 2050… Sense data! Hem de saber que cada valencià naix amb un deute de prop de 9.000 euros.

En els últims 20 anys, el País Valencià ha passat de ser un territori ric dins d’Espanya a ser una de les comunitats pobres, amb una renda per capita un 12 % inferior a la mitjana, i a pesar d’això som una comunitat autònoma contribuent al sistema de finançament. Som l’única en aquestes circumstàncies, l’únic territori pobre que paga com si fóra ric. Amb els diners que hem de deixat de percebre, amb els diners que ens haurien d’haver arribat, hauríem pogut construir 3.800 escoles o 41 hospitals com La Fe. Que no ens enganyen: la corrupció ens ha fet molt de mal, i encara n’estem pagant les conseqüències i tapant forats, però la ferida que està dessagnant la nostra economia es diu «finançament autonòmic», es diu «espoli sistemàtic».

És cert que els seus dirigents del Partit Popular (presumptament) han desviat diners públics de la construcció d’escoles, d’ajudes al tercer món… És cert que han dilapidat milions en projectes delirants, però això només és una gota comparat amb els diners que Madrid ens ha escamotejat. Els sobrecostos de CIEGSA (1.000 milions), el deute de Canal 9 (1.200 milions), el forat de Ciutat de la Llum, l’Àgora, l’Aeroport de Castelló, el Palau de les Arts o la Fórmula 1, és misèria si ho comparem amb els 16 mil milions que ens haurien arribat amb un sistema de finançament just. Amb eixos diners hauríem pogut construir 7 vegades un aeroport com el de Castelló, o tindre oberta RTVV o haver eliminat els barracons escolars de tot el país fa una dècada. Deia Vicent Andrés Estellés que «un dia no podrem més i llavors ho podrem tot».

Clara Ferrando
Secretària Autonòmica d’Hisenda de la Generalitat Valenciana



Tags: finançament autonòmic.



Clara Ferrando

Tags: finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca