Llibres

'La commonwealth catalanovalenciana', de Josep V. Boira

13/11/2010 Per Vicent Flor

A hores d'ara a pocs se'ls escapa que les relacions entre el País Valencià i Catalunya són estratègiques, fonamentals i cabdals per a totes dues societats. Tenint en compte que aquestes relacions, des de la transició democràtica, s’han anat deteriorant molt, sempre és benvingut un llibre que ens invita a reflexionar-hi. Aquest és el cas de La Commonwealth catalanovalenciana. La formació de l'eix mediterrani al segle XXI, del professor de geografia de la Universitat de València Josep Vicent Boira, llibre guanyador del XIII Premi Trias Fargas de la Fundació Catdem.

Es podrà estar d’acord o no amb algunes de les afirmacions que es fan al llibre, tals com la metàfora de la Commonwealth, el fet que l’eix mediterrani hui ja seria una realitat (tal com s'afirma a la pàgina 244) i, sobretot, que l’anticatalanisme no hauria afectat negativament a les dinàmiques econòmiques (Boira sosté que no ho ha fet en la pàgina 243). Tanmateix, difícilment es podrà discrepar de l’afirmació, en la pàgina 85, de la "clara supervivència de l'estat [espanyol] radial, del disseny centralitzat de les infraestructures d'Espanya". De fet, enguany tindrem el "desitjat" tren de gran velocitat Madrid-València, per cert quasi vint anys després del Madrid-Sevilla (la quarta ciutat més poblada de l'estat). I el que esdevé encara més "increïble" és que encara no hi haja data per al València-Barcelona (tercera i segona ciutats més poblades).

Així mateix difícilment es podrà discrepar que "ben bé podem dir ara que el segle XX ha estat el segle andalús i madrileny" (p. 88). També és complicat dissentir, atés que són dades oficials, que "Madrid ha passat de concentrar, si fa no fa, el 6% de les infraestructures de comunicació, escolars, sanitàries i de tota mena d’Espanya el 1900 a concentrar-ne tota sola l’11% el 2000" (p. 87). Així els nostres territoris no han "gaudit en el segle XX d’unes taxes d’inversió pública, no ja generoses, sinó adequades a les seues necessitats i al seu èxit econòmic i humà" (p. 85). I, a més, "cal no oblidar que tot el procés reeixit [de l’arc mediterrani] s’ha produït sense el suport explícit de l’Estat espanyol" (p. 84).

I, sobretot, difícilment es podrà negar que "l’eix mediterrani concentra el 25’72% de les infrastructures, la població arriba al 29’77% i el PIB, al 31’01%" (p. 90). O, dit d’una altra manera, que l’estat espanyol no sols atempta contra la llengua i la cultura pròpies del País Valencià i de Catalunya, no sols limita els nostres autogoverns i ens nega el dret a decidir sinó que també ens perjudica econòmicament, atempta també contra el benestar de valencians i catalans, contra les oportunitats dels nostres jóvens, dels nostres majors, de les nostres dones, dels nostres sectors productius...

El llibre denuncia aquesta situació amb dades i amb arguments, i per això la seua lectura és recomanable i benvinguda. Diu, a més, el professor Boira, en la pàgina 36, que “encara esperem el nostre De Gaulle i el nostre Adenauer”. Qui podria negar-li la raó? Francisco Camps, de fet, no resisteix la comparació amb cap dels dos personatges. Però tampoc José Montilla sembla estar a l’alçada, en cap sentit, d’aquells protagonistes francoalemanys.

Escriu també Boira que “catalans i valencians hauríem de vèncer els vells esquemes de relacions per articular un eix de ferro, un pacte insubornable de mutu interès i benefici”. Però amb quines eines? Amb quins lideratges? És ben probable que CiU guanye per una àmplia majoria en les pròximes eleccions i que hi haja al front de la Generalitat de Catalunya un equip decidit a apostar pel nostre eix mediterrani. Però què seguirà passant al País Valencià? Qui seran els interlocutors de la part meridional d’aquest eix estratègic? És aquesta una pregunta que també haurem de formular-nos.

[Reelaboració del text llegit a la presentació del llibre de Boira el 7 d'octubre de 2010 en l'acte coorganitzat a la Universitat de València pel Centre d'Actuació Valencianista, la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco i la Fundació Catalanista i Demòcrata Ramon Trías Fargas (la CatDem).]



Tags: llibres, corredor mediterrani.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca