Editorial

Per 25 anys més...

29/11/2016 Per Gonçal Grau

Enguany, com cada 20 de novembre, coincidint amb la data de publicació de la novel·la homònima de Joanot Martorell, en l’ACV Tirant lo Blanc celebrem el nostre aniversari i el de la Fundació Nexe. Moltes gràcies a totes les persones que formeu part del Tirant i de Nexe o que n’heu estat part al llarg de la nostra trajectòria. De ben segur, hi tornareu ben prompte, aquesta és la vostra casa. Vosaltres sou els qui veritablement manteniu viu aquest projecte any rere any. I en portem ja 25 del Tirant i 5 de la Fundació Nexe!

Estic molt orgullós de representar-vos a totes i tots com a president. I ho dic amb certesa i des de l’anàlisi rigorosa de les qualitats que, individualment i com a col·lectivitat, ens caracteritzen. Moltes són les raons que ens han dut a aconseguir a poc a poc, però amb fermesa, els objectius que ens hem marcat al llarg dels anys.

D’una banda, l’heterogeneïtat. Ja des dels inicis, l'any 1991, en el si de la nostra associació ens hem aplegat persones ben diverses: des dels 18 anys fins a més de 60; de tot arreu del País Valencià, des de Benicarló fins a Crevillent passant per Castelló, Vila-real, Onda, Sagunt, Rafelbunyol, Tavernes Blanques, Bonrepòs i Mirambell, València, Sueca, Xeraco, Real de Gandia, Xàtiva, la Llosa, Albaida, l’Olleria, Ontinyent, Cocentaina, Alcoi, Sagra, Gata de Gorgos, la Nucia, Alacant o Elx; professionals de tots els àmbits, mestres, autònomes, informàtics, enginyeres, arquitectes, advocades, historiadors, filòlegs, físiques, sociòlegs, politòlogues i, algun topògraf despistat... Aquesta pluralitat ens ha ensenyat que el diàleg constructiu, el respecte a les opinions i aportacions dels altres i la col·laboració són les claus de l’èxit de qualsevol iniciativa.

I aquesta forma d’entendre el valencianisme l’hem practicada dins i fora de l’associació. Hem apostat sempre i apostem fermament pel treball en xarxa, per compartir experiències i projectes amb tots els actors del valencianisme constructiu i en positiu. Des de l’inici hem col·laborat amb entitats com: Joves d’UPV, Joventuts d’Unió Valenciana, Entesa, BEA, Joventut Valencianista, Acció Cultural, Escola Valenciana, el Bloc, Compromís, Intersindical i moltes associacions d’àmbit més local com poden ser Castelló per la Llengua o el Tempir. Aquesta voluntat de compartir experiències i fer visible el País Valencià més enllà de les nostres comarques ens ha dut a mantindre contactes constants amb altres entitats de la resta de l’estat a les quals ens uneix la voluntat de plantar cara a l’ànsia uniformadora del nacionalisme espanyol, i, també en l'àmbit europeu, ha motivat recentment l’entrada de la Fundació Nexe com a membre de ple dret al Centre Maurits Coppieters.

Un altre aspecte que, a parer meu, ens ha ajudat a aconseguir els nostres objectius és la capacitat d’autocrítica i la voluntat de millorar constantment, de continuar formant-nos i ajudar les generacions més joves a formar-se, ja que nosaltres, els valencianistes, hem de ser eficients i excel·lents en la nostra acció diària. La nostra voluntat al Tirant és esdevenir una veritable escola de formació i debat i en són prova la gran quantitat de seminaris, tertúlies, tallers, escoles d’estiu, etc., que hem organitzat.

A més a més, vull remarcar la il·lusió per transformar la societat i aconseguir millorar la qualitat de vida de les valencianes i els valencians, que ens dóna forces per continuar treballant cada dia. A tall d’exemple, voldria recordar dos accions, al meu parer, ben il·lustratives del nostre tarannà.

L’any 1996, si no recorde malament, decidírem acudir a la Processó Cívica del matí i a la manifestació de la vesprada que se celebren a València cada 9 d’octubre portant senyeres nues i coronades i, també, banderes blanques que simbolitzaven la pau, la superació de conflictes estèrils entre valencians. Al crit de “Els valencians som gent de pau” i “Els valencians som una nació”, vam recórrer la ciutat. Vam rebre algunes felicitacions i mostres de suport, però sabeu quina era la pregunta que més ens feia la gent: “¿Vos heu rendit?” La nostra resposta era no.

L'any 2006 vam fer unes samarretes per a la nostra Escola d’Estiu amb el lema “Un país que avança” i la imatge era la silueta del País Valencià amb persones que portaven una bandera i corrien. Sabeu quin era el comentari: “Pareix que esteu fugint, ¿ja vos heu donat per vençuts?” La nostra resposta era no.

Mireu, la gent del Tirant no ens rendim mai! I no perquè siguem cap superheroïna o superheroi. Simplement perquè la nostra no és una lluita de guanyadors i perdedors. Les nostres són unes reivindicacions justes i necessàries per al conjunt de la societat valenciana, les nostres són unes aspiracions dignes i solidàries amb el benestar del nostre poble.

Nosaltres no volem véncer, nosaltres hem de convéncer les valencianes i els valencians, hem d’aconseguir estendre la consciència nacional valenciana a la majoria de la població del País Valencià per a assolir el màxim d’autogovern i de cohesió social, aprofundint en la democràcia, potenciant els trets culturals, lingüístics, socials i econòmics propis. Aquesta és la nostra missió, a la qual totes i tots contribuïu dia a dia perquè vosaltres sou la representació de tots els valors del Tirant i de Nexe que em fan sentir orgullós cada dia.

Deia el mestre Francesc Prous que per a acabar un discurs cal dir explícitament quina ha de ser l’actuació de la gent que t’escolta arran de les teues paraules, és a dir, què vols que facen. En el meu cas, és molt senzill, continueu sent com sou cada dia, representant tan dignament el nostre País, representant els valors del Tirant i de Nexe allà on estigueu, com heu fet fins ara. Seguim demostrant que podem aportar molt per millorar la vida de totes les valencianes i valencians.

Moltes felicitats, Nexe! Moltes felicitats, Tirant!



Tags: Fundació Nexe, ACV Tirant lo Blanc.



Gonçal Grau

Tags: Fundació Nexe, ACV Tirant lo Blanc.



Articles de Gonçal Grau

13/3/2017
El País Valencià protagonista d’una nova Europa

4/5/2016
#Somiensagrada ser valencians

8/4/2016
Som el que fem

22/2/2016
¿Per què?

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca