Opinió

Llaurar per al futur

29/11/2016 Per Amadeu Mezquida

Joan Francesc Mira va escriure que “a diferència d’altres moviments socials, el nacionalisme és de caràcter recurrent o crònic. S’adapta, en tàctica i en ideologia, a les condicions en què ha de desenvolupar-se, canvia de forma visible i d’objectius immediats, però és difícilment destructible.”

El nostre nacionalisme, el valencianisme, també té eixe caràcter recurrent o crònic, o, si volem, eixa “projecció de continuïtat”. Parle d’eixa sensació que tenim els qui estem ací que formem part d’alguna cosa que va més enllà de nosaltres, que va més enllà inclús de la família, del poble, de la comarca o del propi país. Que formem part d’un contínuum, d’un relat del perquè de les coses, d’un moviment que avança generació rere generació.

Els que estem ací sabem, sabeu, que el camí mai ha sigut fàcil. Que l’entorn, el context, sempre ha sigut hostil i que com deia Mira, hem hagut d’aprendre a adaptar-nos en tàctica i en ideologia, hem canviat mil colps de nom i hem perseguit objectius diversos.

Ara mirem el tauler de joc des d’una perspectiva diferent. Ara, el valencianisme per primera volta, forma part del govern del país. I comencem a ser conscients també que el camí que tenim al davant serà igualment difícil o més que el camí recorregut.

L'important, però, és, que com va dir Vicent Baydal: “Malgrat tot, el valencianisme avança”. I avança perquè avancem, i avança perquè ens movem i avança perquè estem ací i continuem.

En este moment històric el valencianisme necessita lideratges forts, necessita eixamplar la base i saber moure’s bé en el terreny relliscós de la política de primera línia. Però en este moment, més que mai, el valencianisme necessita la reflexió i de l’estratègia, necessita discurs, necessita continuar treballant en eixe imprescindible objectiu de retrobament i complicitat amb el poble, amb la societat valenciana del segle XXI.

És en eixe àmbit que el Tirant i Nexe tenen raó de ser. En l’àmbit de les idees i del debat. Des d’ací s’han repensat els pilars de la nostra identitat comuna, s’ha construït el relat de les mancances de l’economia valenciana, s’han dibuixat les estratègies geopolítiques i de vertebració del país. La normalització lingüística, el valor del plurilingüisme, la concepció líquida i permeable de la identitat valenciana, la gravetat de l’infrafinançament autonòmic, el corredor mediterrani, la necessitat d’un sistema financer valencià… Són tots elements que hui estan sobre la taula dels nostres governants, que preocupen l’opinió pública, són elements que protagonitzen les portades dels periòdics, però cal no oblidar que són elements que fa tan sols uns anys omplien sales en les conferències i els actes del Tirant lo Blanc i d’altres entitats valencianistes que ja assenyalaven els reptes que haurien de vindre en el futur. Les reflexions d’ahir s’han convertit en les polítiques de hui.

Per tant, la nostra, és la tasca de llaurar, de llaurar futur, d’encetar hui les reflexions i els debats que hauran de ser les polítiques públiques del demà. Per això, ja treballem en un discurs renovat basat en la regeneració i aprofundiment de la nostra democràcia, en el dret a decidir, en la defensa dels drets socials i civils i en el benestar dels valencians i les valencianes. La nostra tasca és també la de dibuixar hui les estratègies per a eixamplar la base de valencians i valencianes conscients, adaptant-nos a les realitats complexes del nostre país. Este és el nostre paper i la nostra vocació, esta és la manera en què ens veiem útils al nostre país i al valencianisme. Una manera de fer en positiu, constructiva, oberta, des de la pluralitat, la serenitat, la responsabilitat. Açò és el que em vau ensenyar quan amb 20 anys sent un estudiant de polítiques em vaig acostar al Tirant, açò és també el que amb la contribució de totes i tots continuarem fent.

He començat dient que Joan Francesc Mira va escriure que “a diferència d’altres moviments socials, el nacionalisme és de caràcter recurrent o crònic. S’adapta, en tàctica i en ideologia, a les condicions en què ha de desenvolupar-se, canvia de forma visible i d’objectius immediats, però és difícilment destructible.” Vull pensar que nosaltres som eixos que ajudem a la continuïtat del valencianisme, a la seua adaptació en tàctica i en ideologia, que som els que analitzem les condicions en què ha de desenvolupar-se, els que marquem els objectius immediats i futurs i, en definitiva, els que contribuïm a fer del valencianisme un moviment indestructible. Visca el Tirant, visca el País Valencià i moltes gràcies per ser, per estar i per continuar.



Tags: Fundació Nexe, ACV Tirant lo Blanc.



Amadeu Mezquida

Tags: Fundació Nexe, ACV Tirant lo Blanc.



Articles de Amadeu Mezquida

15/11/2017
La mani de la teua vida

La Veu, 10/4/2017
La fatalitat valenciana

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca