Notícies

Experts en multilingüisme europeu debaten al I Workshop de Multilingüisme i Diversitat Lingüística

7/11/2016

“Quan em recorden que el lema de la Unió Europea és Units en la diversitat, jo sempre pregunte: en quina diversitat?” Són paraules de Paul Bilbao, un dels ponents del Workshop Multilingüisme i diversitat lingüística: les polítiques lingüístiques a la UE, que ha tingut lloc aquest divendres, 4 de novembre, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València, organitzat per la Fundació Nexe i el Centre Maurits Coppieters.

En aquest fòrum, experts de diversos països europeus han reflexionat sobre els reptes del multilingüisme a Europa. Quan a la UE es parla de diversitat, ¿es té en compte la diversitat lingüística real del continent o només les llengües oficials dels estats membres? Els parlants de les llengües que, com és el cas el valencià, no gaudeixen d’aquest estatus, ¿tenen garantit el respecte als seus drets lingüístics? I si no és així, ¿què cal fer per a aconseguir que l’arriben a tindre?

Dues conferències i dues taules redones han intentat respondre a aquestes qüestions després de la inauguració de la jornada, que ha anat a càrrec de Gonçal Grau (president de la Fundació Nexe), Nathalie Torres (subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana) i el degà de la Facultat que acollia l’acte, Carles Padilla. En la primera conferència, Vicent Climent-Ferrando, de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD), ha mostrat com la difusió a Europa els últims anys d’uns plantejaments de política lingüística que ha qualificat com neoliberals ha suposat que la diversitat lingüística s’haja anat enfocant des d’una perspectiva reduccionista i economicista. També ha considerat que el Decret de plurilingüisme que prepara la Generalitat Valenciana és una aposta valenta i decidida per fer possible una societat valenciana del segle xxi.

A continuació, en la primera taula redona s’han examinat els casos de Finlàndia i la seua minoria de llengua sueca (explicat per Kaisa Kepsu), Gal·les (Patrick Carlin), Catalunya (Bernat Joan) i el País Valencià (Anselm Bodoque). En la segona s’ha estudiat com Europa gestiona la seua pròpia diversitat lingüística (Eva Pons i Miquel Strubell) i com des de la societat civil europea es pot influir per fer respectar els drets lingüístics dels parlants de les llengües que no són oficials de cap dels estats europeus (Paul Bilbao).

Ha tancat la jornada la conferència d’Albert Branchadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha exposat el que per ell és el fonament dels drets lingüístics: la idea que els parlants d’una llengua tenen dret a la seguretat lingüística, és a dir, a protegir-se de pressions injustes o coercitives perquè l’abandonen. Com es pot aconseguir això a l’Europa actual és un repte que queda obert, mentre que la jornada ha sigut tancada per Miquel Nicolàs, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i Susanna Pardines, coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe.



Tags: multilingüisme, llengua.



Tags: multilingüisme, llengua.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca