Opinió

Grassroots Valencia

13/11/2010 Per Vicent Sos

El Tea Party fa furor per ací pels Estats Units. En les zones més conservadores, ha estat capaç de desbancar l’establishment i d’imposar els seus candidats, guanyant les eleccions primàries del partit republicà, ben sovint en contra del que a l’elit del partit li haguera agradat, i creant una revolta mediàtica de Seattle a Miami.La victòria de Barack Obama va utilitzar tècniques molt semblants a les utilitzades pels seus enemics polítics.

Tot comença pels grassroot movements, els moviments de base. Ciutadans anònims que dediquen el seu esforç a donar suport actiu als candidats polítics. Convencent amics i familiars. Anant casa per casa i convencent, o almenys informant, els veïns. Aportant diners a la causa, d’acord amb la seua capacitat econòmica. I passant moltes i moltes hores organitzant i difonent el missatge en què creuen i amb el qual contagien la gent que tenen al seu voltant.

A València, coneixem bé els moviments de base. Durant el període de la transició i després durant la infame «batalla de Valencia», moltíssimes persones es van mobilitzar, donant suport actiu a les seues creences. Hi va haver mobilització per la dreta i per l’esquerra, pel nacionalisme valencià, el castellà i pel regionalisme secessionista.

Els estils de mobilització, van ser molt diferents: uns convocaven manifestacions massives, mentre que els altres convencien la gent al mercat i pels casals fallers. Obama i el Tea Party, ni cal dir-ho, també tenen estils i audiències ben diferents.

Allò que tenen en comú, tanmateix, és la capacitat d’il·lusionar i mobilitzar unes bases que d’una altra manera estarien apàtiques o directament desil·lusionades. I a més a més, ho fan amb independència inicial dels mitjans de comunicació. Els grassroots poden passar desapercebuts durant molt de temps, perquè actuen en l’àmbit individual, familiar i local. Els moviments de base es mouen bé en les distàncies curtes.

I per damunt de totes les consideracions tàctiques, a totes les persones que hi dediquen temps i esforç, els uneix un ideal. La creença inequívoca que lluiten per una societat millor i que això, ben explicat, es contagia. I molts dels amics i veïns que hi poden tenir simpatia, també es convencen una volta entenen per què es lluita i per què paga la pena fer-ho.

Em vénen al cap coses com la conservació del territori, preservant la bellesa natural de la terra que ens va veure nàixer i creixent econòmicament de manera sostenible. Una societat que aspire a més, d’acord amb la seua idiosincràsia actual i amb les seues arrels, quasi mil·lenàries.

Una societat que demande honestedat inequívoca als dirigents, perquè aquells que estan a dalt i són elegits pel poble, no s’enriquisquen a costa dels impostos de la gent del carrer. Una societat en què l’educació i l’esforç porten benestar i riquesa, distribuïda segons el mèrit i el treball individual, i no segons els amiguismes de l’administrador o polític de torn.

Potser no tothom estarà d’acord amb això, però de ben segur que, ben explicat, hi ha bona base per a un Grassroots Valencia.

Vicent Sos, Los Angeles, Califòrnia, USA



Tags: participació ciutadana, internacional.



Vicent Sos

Tags: participació ciutadana, internacional.


Del mateix autor: "La cohesió necessària i altres factors culturals en una societat avançada" (Nexe. Debats valencians, núm. 5, maig del 2009).


Articles de Vicent Sos

4/7/2011
Wanted: Herois d’ara i ací

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca