Opinió

¿Per què els valencians tenim menors nivells de despesa pública per habitant?

13/11/2010 Per Vicent Cucarella

Gràfic 1

El gràfic 1 mostra el nivell de despesa pública autonòmica per habitant de la Comunitat Valenciana durant el període 2002-2009, expressat com a percentatge del nivell corresponent al total de comunitats autònomes. El punt d’inici coincideix amb el primer any d’aplicació de l’anterior model de finançament autonòmic. Aleshores la Generalitat Valenciana va realitzar una despesa per habitant que equivalia al 84,5% de la mitjana de les comunitats autònomes. Al final del període, l’indicador s’ha situat encara més per davall, en el 73,2%, més d’una quarta part inferior a la mitjana. La despesa valenciana per càpita és permanentment inferior a la d’altres comunitats i, a més a més, ha empitjorat en termes relatius durant el període considerat.

Les partides corresponents a la despesa educativa i a la sanitària no mostren desviacions tan acusades respecte la mitjana, com podem comprovar en el gràfic 2. L’educació i la sanitat són serveis públics fonamentals, en la provisió dels quals resulta difícil desviar-se dels patrons estàndards. No obstant això, també en aquests casos ha anat empitjorant la comparació durant el període analitzat.

La diferència és de major proporció quan es calcula l’indicador per a la resta de serveis públics, una vegada deduïts l’educació i la sanitat. En aquest cas la despesa per habitant és substancialment menor a l’efectuada pels altres governs autonòmics. Durant els últims anys, i en comparació amb la resta de comunitats, el govern valencià ha dedicat la meitat de diners per habitant per a satisfer eixe conjunt de serveis públics, on s’inclou la protecció social, els transports, els assumptes econòmics, les activitats culturals, etc.

Gràfic 2

Aquestes discrepàncies tan notables tenen una explicació, tot acceptant les dades oficials i sense qüestionar-nos altres despeses no contemplades en els registres comptables formals. El principal motiu d’eixes diferències el trobem en el funcionament del sistema de finançament autonòmic, que sempre ha atorgat a la Comunitat Valenciana un nivell de recursos per habitant inferior a la mitjana. Aquesta afirmació pot resultar sorprenent quan tenim en compte que el model de finançament vigent en els darrers anys considera la població com a principal indicador de necessitat per a distribuir els recursos. Aleshores, ¿com pot ser que existisquen aquestes diferències entre territoris? Principalment per tres motius:

- Perquè a més de la població també han existit altres indicadors de necessitat, així com partides econòmiques específiques, que han afavorit poc la Comunitat Valenciana.

- Perquè els diferents models aprovats sempre han incorporat clàusules per a respectar l’statu quo previ i impedir la retallada en els recursos d’aquelles comunitats que gaudien d’un nivell per damunt de la mitjana.

- Perquè el creixement demogràfic experimentat durant l’última dècada ha perjudicat aquelles comunitats autònomes on més ha crescut la població, com és el cas de la valenciana. El model de finançament vigent fins al 2008 no va ser capaç d’anticipar i corregir aquesta situació.

Des del 2009 s’aplica un nou model de finançament de les comunitats autònomes, que pretén reduir les grans diferències observades entre territoris. ¿Aconseguirà el seu objectiu? ¿Els recursos per càpita de la Comunitat Valenciana s’igualaran als de la mitjana? És prompte per a donar una resposta ferma, a causa de l’absència de dades definitives. No obstant això, l’anàlisi de les característiques del model ens fa sospitar que no corregirà completament les discrepàncies, per dos motius: perquè no parteix de zero (sinó que introdueix modificacions sobre el model anterior) i perquè durant la negociació política es va imposar novament el respecte de l’statu quo d’aquelles comunitats que gaudeixen una situació avantatjosa.

En definitiva, els valencians hem patit històricament uns menors recursos per habitant per la via del sistema de finançament autonòmic. Una situació que no ha sigut solucionada fins ara pels diferents models, ni tampoc s’ha vist compensada per una major despesa de l’Administració Central. Ans al contrari, els valencians també patim una balança fiscal negativa amb l’Administració Central (rebem menys del que aportem via impostos), malgrat exhibir una renda per càpita inferior a la mitjana estatal.

Font dels gràfics: Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas i elaboració pròpia.



Tags: finançament autonòmic.



Vicent Cucarella

Tags: finançament autonòmic.


Vegeu també: "Una revisió del sistema de finançament autonòmic" (pdf) de Vicent Cucarella (Nexe. Debats Valencians, núm. 2, juliol del 2006).


Articles de Vicent Cucarella

Las Provincias, 14/6/2016
De los números a la investigación. Vicent Cucarella, nuevo Síndic Major.

12/3/2015
El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari

12/12/2011
Els valencians tenim motius per a queixar-nos

De cigarras y hormigas, 30/11/2011
El sector públic no està sobredimensionat... o potser sí

28/9/2011
El deute públic valencià i el model de finançament autonòmic

29/7/2011
Apunts sobre la liquidació del finançament autonòmic del 2009

De cigarras y hormigas, 4/4/2011
La difícil aritmètica dels estatuts d'autonomia

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca