Opinió

Un nou model valencià de consum responsable

22/9/2015 Per Natxo Costa

L’Acord del Botànic aposta per un nou model productiu valencià —que ha d’articular-se sobre el principi de sostenibilitat social, productiva, ambiental i política—, per la reindustrialització de la nostra economia, la recuperació de l’agricultura valenciana, l’impuls d’un turisme sostenible i de qualitat i per un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.

Així doncs, en la primera reunió del nou Consell es va aprovar un acord per a estudiar l’impacte de les actuals normatives d’horaris comercials i zones de gran afluència turística sobre l’estructura comercial valenciana, amb la finalitat d’adoptar mesures per a garantir la creació de llocs de treball de qualitat; i també garantir que les implantacions de grans superfícies comercials es faça de manera sostenible i amb absolut respecte als valors ambientals, patrimonials i urbanístics del nostre país.

Per altra banda, en la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball —només la denominació ja és tota una declaració d’intencions— estem treballant en l’impuls d’un nou patró de model econòmic, que pose a les persones com a beneficiàries i en el centre de l’economia (Economia del Bé Comú), que genere ocupació de qualitat i involucre activament a tots els agents públics i privats.

Durant els darrers vint anys, els governs del PP a la Generalitat Valenciana i els governs de l’Estat i la Unió Europea han fet (continuen fent-les) polítiques en les quals el centre de l’economia estava ocupat pels interessos econòmics de les grans empreses i «els mercats».

Una d’eixes polítiques, tant mitjançant legislació com amb accions que podríem qualificar de «baixa intensitat», ha consistit a fer importants canvis en les estructures comercials i hàbits de consum de la ciutadania, i amb l’excusa que un augment del consum afavoreix l’activitat econòmica, han aconseguit beneficiar els interessos d’eixes grans empreses i «mercats» què, al remat, acaben empobrint la majoria de la societat i provoquen un repartiment injust dels ingressos i un retrocés significatiu en les condicions laborals dels nombrosíssims treballadors i treballadores del sector comercial, tant assalariats com autònoms.

Anar de compres no és una activitat d’oci. Eixe és un dels canvis en els hàbits de consum que «ens han colat» en els darrers anys. Centres comercials que barregen botigues, cinemes i restaurants, que són un negoci des del punt de vista comercial, però també han estat un negoci urbanístic (¿per què no ens sorprén?), en els quals cada nou dia d’obertura suposa un increment de la renda del lloguer i guanyar quota de mercat davant dels (xicotets) competidors. Grans superfícies comercials i empreses que han estat beneficiades per les successives reformes laborals, que no han creat nous llocs de treball sinó que han repartit de manera diferent les hores dels seus, que es veuen obligats a treballar cap de setmana sí, cap de setmana també, a canvi de «dies de festa» entre setmana. I ací hi ha la «baixa intensitat»: el comú dels mortals no entén la diferència entre el treballador d’un cinema o la treballadora d’un restaurant, que òbviament són establiments que obrin per a facilitar l’oci de la resta de la societat, i un treballador del comerç, ja que ens han fet creure que anar de compres és una activitat d’oci.

Així doncs, eixa «perversió» del sistema és la que cal corregir. Actualment, els grans establiments i centres comercials obrin dotze hores diàries, sis dies a la setmana. Això són setanta-dues hores setmanals. A més, uns obrin (i tanquen) més prompte que altres, i si comptem els mercats municipals i el xicotet comerç, l’oferta comercial de dilluns a dissabte és molt ampla, de prop de noranta hores setmanals. I, a més, estan regulades les dates específiques —rebaixes, campanya de Nadal i Reis— en les quals es permet l’obertura en festius. Per tant, la majoria de consumidors no necessiten (no necessitem) que els centres comercials i les grans superfícies obliguen la seua plantilla a renunciar a passar el diumenge amb els seus fills, les seues parelles, les seues famílies. La majoria de la societat no necessita, ni vol, que els xicotets comerciants i els treballadors del sector comerç tinguen unes condicions laborals pitjors que la resta. La societat no vol que desaparega el comerç tradicional, ja que vol tindre oferta diversa.

Per tant, des de la meua responsabilitat com a nou Director General de Comerç i Consum, treballaré per aconseguir que torne l’equilibri i el sentit comú en la regulació dels horaris comercials: una regulació que permeta l’existència de tots els formats comercials; que permeta que els xicotets comerciants puguen viure dignament dels seus negocis; que permeta que els treballadors del sector puguen conciliar vida laboral i familiar i tinguen unes condicions de treball dignes; que permeta que els consumidors tinguen una oferta variada, tant en preus, com en horaris i en formats; que permeta avançar cap a una societat més justa, més solidària i més igualitària.

En definitiva, avançar cap a un nou model valencià de comerç i consum responsable.

Natxo Costa
Director General de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana



Tags: política valenciana, economia valenciana.



Natxo Costa

Tags: política valenciana, economia valenciana.



Articles de Natxo Costa

21/4/2015
La Fundació Nexe ingressa en el Centre Maurits Coppieters

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca