Premsa

El problema valencià és desconegut per a la resta de l’Estat

11/8/2015 Per Rafael Beneyto
Publicat en Levante, 7/8/2015

A hores d’ara es pot afirmar amb rotunditat que el principal problema que tenim els valencians és la falta de recursos per a assegurar-nos un estat de benestar digne i evitar l’asfíxia financera que pateix el govern de la Generalitat. Són majors els impostos que paguem a la hisenda central que els diners que se’ns retornen per a atendre les nostres necessitats (ensenyament, sanitat i protecció social), però també infraestructures, protecció del medi ambient, innovació, etc. El sistema de finançament autonòmic ens facilita uns recursos molt lluny de la mitjana de les comunitats autònomes i llunyíssim d’aquelles comunitats que tenen una renda per càpita semblant.

Doncs bé, recentment el Ministeri d’Hisenda ha tornat a publicar els Comptes públics territorialitzats, ara corresponents a l’any 2012. Es tracta d’una mena de balances fiscals prou cuinades perquè el dèficit fiscal d’algunes comunitats autònomes no resulte escandalós. Malgrat això, cal exigir la seua publicació com un exercici de transparència democràtica en un Estat que manté cert nivell de descentralització en la despesa publica.

No entraré ara i ací a explicar les diferències d’eixos comptes amb el sistema de balances fiscals emprat internacionalment, però sí que m’interessa insistir en el seu resultat. Hi ha quatre comunitats autònomes que tenen dèficit fiscal amb l’administració central, és a dir que els impostos suportats són superiors a les transferències rebudes de l’Estat. Però sols hi ha una comunitat autònoma que presenta dèficit fiscal i és pobra, és a dir, la seua renda per càpita se situa per davall de la mitjana espanyola, i és el País Valencià. El nostre problema ha quedat de nou evidenciat per un càlcul del Ministeri d’Hisenda del govern central.

Malgrat això, el problema valencià és silenciat pels mitjans de comunicació d’àmbit estatal. He analitzat el tractament del càlcul dels Comptes públics territorialitzats per dos diaris, de diferent orientació i línia editorial: Expansión i La Vanguardia. I el resultat ha estat depriment. A les pàgines d’opinió del primer hi ha un article titulat «Finanzas autonómicas» del dilluns dia 27 de juliol. Després d’indicar tot tipus d’objeccions al càlcul, cita les quatre comunitats autònomes que mantenen dèficit fiscal, i prou, la resta es dedica a la comparació entre Madrid i Catalunya, totes dues considerades com a riques, i l’atac als guanys que suposa el sistema foral que disfruten dos territoris, País Basc i Navarra, també dels més rics de l’Estat. De la singularitat valenciana, una comunitat autònoma pobra que aporta recursos a altres territoris més rics, cap menció.

Respecte del segon mitjà de comunicació, a les seues pàgines d’economia del dimecres 22 de juliol, donen la notícia de la publicació dels Comptes públics territorialitzats, centren l’atenció en les diferències entre Catalunya i Madrid, continuen amb els criteris parcials que utilitza eixe sistema de càlcul, per a concloure amb la identificació de les comunitats autònomes més beneficiades: Extremadura, Canàries, Astúries, Andalusia i Galícia. Però de la singularitat del cas valencià cap menció.

Amb eixes opinions publicades, serà difícil que el problema valencià siga percebut fora del nostre territori i puguem superar la imatge del malbaratament. Caldrà que govern valencià, universitats, agents econòmics, socials i societat civil, centren els seus esforços perquè la resta de l’Estat conega el nostre problema abans que comencen les negociacions de reforma del sistema de finançament autonòmic.



Tags: finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca