Premsa

Hi ha remei per a l’asfíxia de la Generalitat?

4/7/2015 Per Rafael Beneyto
Publicat en Levante, 4/6/2015

El nou govern de la Generalitat començarà el seu camí patint l’asfíxia financera provocada per un elevadíssim endeutament, una insuficiència d’ingressos per a atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar i una dependència absoluta del Ministeri d’Hisenda per a obtenir la liquiditat necessària per a atendre les despeses corrents. Mentrestant, el Govern central afronta una etapa preelectoral i més comunitats autònomes (CCAA) de les quals no pot esperar l’obediència partidista. Així les coses, no podem confiar abans de les eleccions generals en cap reforma del sistema de finançament autonòmic. Però sí que podem exigir mentrestant més recursos encara que provisionalment.

L’Estat de les autonomies es va dissenyar sense una planificació concertada de la descentralització de les funcions de despesa entre els tres nivells de govern (central, autonòmic i local), i molt menys l’equilibri necessari amb la descentralització dels ingressos que possibiliten el finançament de les despeses. La distribució dels ingressos i les despeses per nivells de govern a l’Estat espanyol mostra un fort desequilibri entre el nivell central i l’autonòmic. Amb dades del Fons Monetari Internacional (FMI) entre els anys 2008 i 2009, el Govern central retenia el 65% del PIB en ingressos, mentre que les seues competències generaven unes despeses del 52% del PIB; i al contrari, les CCAA rebien el 24% del PIB en ingressos i les seues competències exigien el 36% del PIB en despeses. Per tant, el govern central, dels impostos que paguem, reté molt més fons que els necessaris per a exercir les seues competències, per la qual cosa se’ls pot exigir una distribució més equilibrada.

En la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) es contempla el principi de lleialtat institucional, en virtut del qual el nivell central de l’Administració ha de compensar les CCAA per les mesures que aprove i que suposen una reducció d’ingressos o un augment de les despeses no previstes en el moment de l’aprovació del sistema de finançament vigent. Des de l’any 2009 en què s’aprovà l’actual sistema de finançament autonòmic, el govern central ha pres decisions que han reduït moltíssim els ingressos de les CCAA, com ara:

— Els augments de l’IVA sense compartir la major recaptació: la cessió efectiva a les CCAA s’ha reduït del 50% previst en la reforma del 2009 fins al 33,4% efectiu l’any 2014. Malgrat això, les CCAA sí que han patit les conseqüències de majors tipus en les seues compres.

— Exempcions concedides a la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb o banc dolent) a l’impost sobre transmissions patrimonials de les CCAA.

— Exempció concedida a la constitució de noves societats a l’impost sobre actes jurídics documentats de les CCAA.

— Les retallades de les transferències estatals que cofinançaven les ajudes previstes en la Llei de dependència.

— La negativa del Govern central a concedir bestretes sobre el fons de competitivitat previst en el model de finançament aprovat l’any 2009 i del qual es beneficiaria la hisenda valenciana.

Per lleialtat institucional, la hisenda valenciana podria rebre, sense modificar el sistema de finançament autonòmic, uns recursos que alleugeririen l’asfíxia financera que pateix. Els recursos del sistema de finançament autonòmic que reben les CCAA són determinats pel govern central sobre la base de la seua previsió de recaptació tributària. L’any 2014 la hisenda valenciana rebé un 4% de recursos menys que l’any 2013, mentre que la recaptació sols d’IVA i IRPF augmentà un 21,62%. La major recaptació suposà ingressos immediats per al Govern central i la Generalitat rebrà esta major recaptació l’any 2017. En una situació d’asfíxia financera i davant augments de la recaptació tributària, es podria plantejar un augment dels recursos cedits provisionalment.

La distribució dels ingressos tributaris entre els diferents nivells de govern a l’Estat espanyol beneficia el Govern central, per la qual cosa disposa de més recursos, i sobre la base del principi de lleialtat institucional i de l’evolució de la recaptació tributària, mentre no es reforma el sistema de finançament autonòmic, la hisenda valenciana podria rebre més recursos i evitar una major asfíxia financera.



Tags: finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca