Editorial

Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

26/6/2015 Per Nathalie Torres

Un país nou. Valencianisme, prosperitat i democràcia és el títol del llibre que presentàrem el passat 24 de juny i desgranat en tres microtaules en què participaren els autors dels articles que conformen el llibre, una selecció dels molts publicats en la Tribuna de Fundació Nexe al llarg de cinc anys.

Però Un país nou. Valencianisme, prosperitat i democràcia és més que un títol. Un país nou és l’expressió d’un desig i també la constatació d’una realitat sensiblement diferent d'aquella a què ens tenia acostumats l’antic règim. Els articles que el componen donen compte d’una manera nova d’encarar la realitat valenciana: més crítica, amb elements de judici; més positiva des del punt de vista de l’autoestima col·lectiva; més constructiva per les propostes, i sobretot, més desacomplexada: ben lluny del provincianisme i a anys llum de l’autoodi. En definitiva, més d’acord amb un país que fa escassament un mes va demostrar una força renovada per l’interés comú, abandonat a la seua sort en els darrers anys. Sembla que els afanys d’una part dels polítics nostrats i de la societat civil per reinventar la democràcia van fructificant. O si més no això ens mostren unes Corts més plurals que mai; un Consell més divers que mai i uns ajuntaments més consensuats que mai. Tot plegat, una gran oportunitat per a millorar la qualitat de la democràcia.

Millorar la qualitat de la democràcia és aprofundir en els valors democràtics de la nostra societat i això hauria de tindre la seua correlació en el govern del poble. Tanmateix, els últims anys s’han caracteritzat per un ús pervers de les majories electorals, l’únic element dels sistemes democràtics vàlid per la dreta popular que ens ha governat. En canvi, el rendiment de comptes, la transparència i el control de l’actuació dels responsables públics s’han volgut mostrar com a factors d’inestabilitat institucional i d’enfrontament polític. El resultat de tot plegat ha sigut una manca quasi absoluta d’ètica pública.

Contràriament a aquestes pràctiques, la qualitat democràtica té molt a veure amb el grau de satisfacció ciutadana, és a dir, amb la capacitat d’un sistema polític per a respondre a les expectatives socials. Amb la seua voluntat d’implantar mecanismes de democràcia participativa i el seu compromís de posar en marxa uns bons mitjans de comunicació públics. Participació ciutadana i transparència institucional, com hem parlat i defensat des de la Tribuna de Fundació Nexe i en el treball de Carlos Villodres Valencians i democràcia. Del malestar a la proposta.

Amb tot, podem afirmar sense temor a equivocar-nos que no es pot parlar de democràcia plena, de qualitat, en una societat amb unes desigualtats tan grans com les que hi ha en la nostra; i amb un percentatge tan indecent de persones que viuen en la precarietat o abocades directament a l’exclusió social. Quan els conceptes de democràcia i prosperitat s’associen exclusivament al creixement econòmic deixant de banda la distribució de la riquesa, s’arriba a la situació de crisi socioeconòmica i moral que hem viscut tots aquests anys, en què tenia prioritat el creixement econòmic globalitzat a costa d’una degradació democràtica preocupant. Possiblement, el xoc brutal entre la sobirania popular i el deute extern de Grècia en siga un dels casos més extrems.

No pot haver-hi prosperitat sense democràcia i, per això, l’exigència de la dignitat de les persones ha de ser el centre de les relacions polítiques i socials, per a garantir una vida decent i justa per a tothom. Cal una transformació significativa de l’economia, basada en patrons de creixement més inclusius i sostenibles, que generen ocupació i també que garantisquen la protecció social.

En el cas dels valencians, podem afirmar sense embuts que la prosperitat d’aquest país i de les seues gents passa necessàriament per la redefinició del sistema de finançament. No en el sentit en què amenaça quan li van mal dades el ministre Montono, sinó en el directament oposat.

Des de la Tribuna de Nexe, de mà de Vicent Cucarella i a través dels treballs de Rafael Beneyto, no ens cansarem de repetir-ho: necessitem un nou finançament per a encetar una senda de prosperitat real i sòlida que no deixe ningú enrere. Creiem, honestament, que aquesta ha de ser la gran reivindicació del valencianisme d’aquesta etapa que vam estrenar fa poc més d’un mes.

En el marc de l’Estat de les autonomies, el manteniment d’un equilibri de poders entre l’Estat i el País Valencià és de vital importància i nosaltres no hem assolit mai aquest equilibri, perquè els nostres governs autonòmics estaven satisfets a ofrenar noves glòries a Espanya. En l’alternança entre PP i PSOE el nostre país sempre ha perdut, per això l’ocasió que se’ns presenta ara és indefugible: hem de reescriure la nostra relació amb l’Estat amb l’objectiu d’assolir aquest equilibri tan necessari de què he parlat. Només així podrem conservar la nostra esfera autonòmica fonamental per a la nostra expansió col·lectiva.

En aquesta expansió col·lectiva, la societat civil, les entitats i fundacions com l’ACV Tirant lo Blanc i Fundació Nexe tenim el deure de col·laborar si volem que els equilibris institucionals vagen en la direcció de limitar el poder de l’Estat amb l’objectiu d’aconseguir la justícia distributiva i la consegüent igualtat d’oportunitats; la igualtat legal i simbòlica en les relacions entre majoria i minories, etc. En definitiva, el reconeixement de la diversitat com a factor d’equilibri institucional.

Un dels principis que ha de fer seu la societat valenciana és aquest reconeixement de la diversitat i l’acceptació que la identitat humana és intrínsecament diferenciada i no pot ser tractada amb dignitat si prescindim d’això. Creiem, honestament, que l’esperit que engloba tot això és el valencianisme que defensem i pel qual treballem en Fundació Nexe, la fundació lligada a l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, que enguany compleix cinc anys.

Creiem humilment que el treball fet fins ara és un bon fonament per a aquesta etapa històrica que tot just hem encetat i un bon bagatge que posem a disposició dels seus protagonistes. Perquè, amb absoluta humilitat, creiem que el nostre valencianisme representa una manera de fer profundament ètica i responsable.

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de Fundació Nexe



Tags: Fundació Nexe.



Nathalie Torres

Tags: Fundació Nexe.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca