Opinió

Primàries de Compromís. Valoracions

3/2/2015 Per Amadeu Mezquida

Este cap de setmana es va acabar el procés de primàries de Compromís. Hi estaven cridats a les urnes més de 40.000 ciutadans, de dins de la coalició i de fora, i hi van exercir el vot 28.892 d’ells, cosa que representa un 73% de participació. Els resultats els podeu consultar a la pàgina web de la formació política.

És una vegada acabat el procés que arriba el moment de les anàlisis i les valoracions, perquè ha sigut un procés molt interessant des del punt de vista de la ciència política, tenint en compte que es tractava d’un procés pioner al País Valencià en molts aspectes i que la novetat sempre genera expectació. No pretenc, però, fer una valoració subjectiva dels resultats sinó una d’objectiva —sabedor que l’asèpsia total és impossible— dels que han sigut per a mi els punts clau i els aspectes més destacables de tot plegat.

Dues cultures polítiques a la palestra
És ben sabut que en el si de la coalició conviuen diferents cultures polítiques i organitzatives fruit del procés de confluència que conforma Compromís. De l’existència de dues grans cultures organitzatives majoritàries —una la del BLOC, i l’altra la de la gent provinent d’EU—, ja n’havíem vist mostres en el passat, especialment en tot el que ha suposat l’elaboració del mateix reglament que havia de concretar com serien les primàries. Durant el procés, però, també s’ha pogut apreciar esta ànima doble de Compromís, concretament, pel que fa a la font de legitimitat dels candidats.

¿Què és això de la font de legitimitat? Són els motius pels quals una persona es veu legitimada per a fer el pas de concórrer com a candidat a unes eleccions o, com és el cas, a unes primàries. Pel que fa al BLOC, ens trobem davant un partit de llarga tradició municipalista, agreujada per la barrera del 5% electoral de les Corts, que ha fet que, històricament, regidors i alcaldes foren les persones més destacades i reconegudes dins de la formació valencianista. El municipalisme ha sigut la font de legitimitat de molts dels candidats i candidates del BLOC. Si ens hi fixem, gent com Maria Josep Ortega, Mònica Àlvaro, Teresa Garcia o Josep Miquel Moya es presentaven des de la legitimitat que els donava ser, o haver sigut, regidors i regidores als seus pobles. El mateix passa amb Rafa Climent, Jordi Juan o Tomàs Ferrandis, candidats del BLOC que són alcaldes a les seues respectives poblacions. Durant la campanya, algunes d’estes persones han fet servir la seua experiència municipalista o la seua bona gestió en l’administració local com a punt clau de les seues candidatures.

Pel que fa a Iniciativa —o per a ser més rigorosos, a la gent que prové d’Esquerra Unida, siguen d’Iniciativa o no—, beuen d’una cultura orgànica molt particular, la del Partit Comunista, un partit amb funcionament de partit de quadres on l’estructura i la jerarquia orgànica tenen un pes preponderant enfront dels càrrecs institucionals. La font de la legitimitat en este cas ve més donada per la posició que s’ocupa dins la jerarquia interna del partit. Això ho hem vist en candidatures com les de Paco García, Miquel Real o Mireia Mollà. Tots tres comparteixen el càrrec de portaveu nacional d’Iniciativa, cosa que els ha donat un plus de legitimitat —en el cas de Mollà un plus «extra» donat que ella era ja diputada— per a fer el pas i concórrer a les primàries. Un altre exemple en esta direcció podria ser Sergi Campillo, recentment nomenat secretari d’organització nacional d’Iniciativa, que ha concorregut a les primàries de la capital del país o el cas de Carles Mulet, home fort de l’estructura d’Iniciativa a les comarques del nord que es presentava per a encapçalar la circumscripció de Castelló.

Òbviament hi ha excepcions en totes direccions, però sembla bastant clar que estes primàries han evidenciat dos models de legitimitat, un en què tenen més pes els càrrecs institucionals i un en què en tenen més els càrrecs orgànics.

Les primàries com a fàbrica de lideratges
L’existència de les dues ànimes de les quals parlàvem abans no ha significat que les primàries s’hagen convertit en un joc de càrrecs contra càrrecs. Les primàries s’han demostrat com una oportunitat per a tothom. S’han convertit en un aparador on persones relativament conegudes o sense gran pes orgànic o institucional puguen confrontar perfil, idees i discurs amb altres candidats. En este sentit, les primàries han sigut també una fàbrica de nous lideratges que serveixen per a diversificar i completar l’oferta electoral de Compromís. Alguns casos que poden exemplificar açò són el de Vicent Marzà a les comarques del nord, el de Josep Nadal a la circumscripció del sud o el de Pere Fuset a la ciutat de València.

També cal destacar en este sentit els resultats obtinguts pels candidats joves de la coalició. Els ja esmentats Marzà, Mollà, Juan i Fuset, o el més votat a la demarcació central, Fran Ferri, ronden tots ells els 30 anys. I altres candidates ben posicionades (Marta Sorlí, tercera al nord i Marian Campello, quarta al sud) no fan encara els 30.

L’efecte més pervers del reglament de primàries, que és el de fer que una persona que quede bastant enrere en la votació puge a llocs d’eixida per efecte de les quotes, també pot, paradoxalment, contribuir positivament en esta direcció. És el que ha passat amb Graciela Ferrer, activista ecologista que acabarà ocupant el tercer lloc d’eixida per València, darrere de Mònica Oltra i Enric Morera.

Podem dir, per tant, que les primàries es mostren com un bon mètode per a la generació i consolidació de lideratges nous, la qual cosa facilita els relleus i dóna continuïtat al projecte.

La pluralitat s’expressa sola, però és necessari garantir-la
Un dels orígens de la discòrdia pel que respecta a l’elaboració del reglament de primàries va ser la «teoria del corró», segons la qual sense establir mecanismes de garantia de la pluralitat, el BLOC, com a força majoritària dins de la coalició hauria copat tots els llocs d’eixida. Respecte a això, podem dir que s’ha demostrat que garantir la pluralitat és necessari, però al mateix temps que, en molts casos —la majoria— la pluralitat tendeix a expressar-se tota sola. No és tan gran el corró com el pinten. Si observem els resultats sense aplicar mecanismes correctors, trobaríem el següent escenari:

— Circumscripció de València, primers 10 llocs: 6 del BLOC, 3 d’Iniciativa, 1 de Gent de Compromís.
— Circumscripció d’Alacant, primers 5 llocs: 2 del BLOC, 2 de Gent de Compromís, 1 d’Iniciativa.
— Circumscripció de Castelló, primers 5 llocs: 4 del BLOC i 1 d’Iniciativa.
— València Ciutat, 5 primers llocs: 1 de Gent de Compromís, 2 del BLOC, 1 d’Iniciativa i 1 dels Verds.
— Alacant, 5 primers llocs: 3 del BLOC, 1 d’Iniciativa i 1 de Gent de Compromís.
— Elx, 5 primers llocs: 3 d’Iniciativa, 1 del BLOC i 1 de Gent de Compromís.
— Castelló, 5 primers: 4 del BLOC i 1 de Gent de Compromís.

Per tant, garantir la pluralitat es fa necessari, sobretot pel que fa al cas dels Verds, però l’argument del corró del BLOC no és vàlid: hi ha pluralitat i possibilitats per a tothom, inclús en els col·lectius on una de les formacions és molt majoritària.

¿Qui guanya? Equip i transversalitat
En haver viscut el procés i la campanya des de dins, he pogut extraure també una conclusió sobre quina és la clau de l’èxit en unes primàries com estes, on no només voten els de casa sinó qualsevol persona que vulga participar-hi. La clau de l’èxit, al final, va més enllà de les quotes del reglament, més enllà del carnet de partit que es tinga, més enllà de si es té un càrrec orgànic o institucional, més enllà de la capacitat estructural dels partits… Les claus de l’èxit són dues: equip i transversalitat. Un equip que faça costat a, ajude i assessore la candidata o el candidat en qüestió, que sume gent del carrer a donar suport a la seua candidatura. Un equip de gent que, necessàriament ha de creure en el seu candidat. I en segon lloc, transversalitat. El reglament, per la seua complexitat, feia difícils les aliances entre candidatures. No obstant això, aquelles persones que han sabut donar una imatge més transversal i que han sabut teixir sinergies en positiu amb gent d’altres corrents o faccions han sigut capaços d’atraure cap a ells més vot.

I això també és una bona notícia, ja que referma la voluntat de la majoria de membres de Compromís de caminar cap a una organització més cohesionada i dirigida per persones que creguen en un Compromís més integrat i integrador.

Per tot això, crec que estes primàries han sigut positives i que hi ha guanyat Compromís i el conjunt de persones que en formen part.

Amadeu Mezquida
@AMezquida



Tags: política valenciana, participació ciutadana, cultura democràtica.



Amadeu Mezquida

Tags: política valenciana, participació ciutadana, cultura democràtica.



Articles de Amadeu Mezquida

15/11/2017
La mani de la teua vida

La Veu, 10/4/2017
La fatalitat valenciana

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

29/11/2016
Llaurar per al futur

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca