Opinió

Per un valencianisme integrador i integrat

19/12/2014 Per Anna Garcia Escrivà

Faustí Barberà va pronunciar una conferència fa ara 112 anys a la seu de Lo Rat Penat que els historiadors han considerat el germen del valencianisme polític tal com l’entenem en l’actualitat. En esta apel·lació, el metge d’Alaquàs —erigit ara en polític— anuncia que parlarà com un «pare á sos fills», cosa que degué fer suposar als oïdors que seria un discurs nou i que per això requeria arguments i, també, consells. En efecte, el president accidental de l’ens justifica in extenso la conveniència d’adoptar un discurs anomenat llavors «regionalista» que fera de mur de contenció als atacs homogeneïtzadors de Madrid. A banda, pretenia que fóra un moviment general amb què s’identificaren la gran massa de valencians, com «el industrial», «el soldat», «el pintor», i fins i tot les dones, que encara no tenien dret a vot. En este sentit, proposava que es crearen associacions que feren de plataforma de la nova concepció política, a banda de tindre en Lo Rat Penat el seu referent. Tot i això, Barberà va ser a poc a poc apartat de l’entitat després del cèlebre discurs que va propiciar que es configurara València Nova, la primera entitat netament valencianista, que ell mateix va presidir entre 1906 i 1907 i que integrava diversos sectors valencianistes.

Partint d’esta panoràmica i arran de la inserció de partits valencianistes com ara Estat Valencià dins de la Coalició Compromís —de què també forma part el Bloc—, he de reconéixer que veig amb bons ulls el plantejament de possibles confluències per a combatre, aplegats, la sistemàtica despersonalització que pateix el país i també per a soterrar, per fi, les velles i infructuoses disputes quant a símbols o noms.

El ratpenatista ja feia referència en l’esmentat discurs a la desvalencianització i a la necessitat d’incloure el valencià en les aules perquè els alumnes semblaven «papagalls d’un altra» llengua, argument que encara ara repetiria si sabera que 100.000 xiquets no es poden matricular en valencià tot i voler-ho. A hores d’ara, i amb el fantasma de la Llei de símbols planant, es fa necessària la resposta unànime, a través d’una plataforma electoral no necessàriament estable, dels valencianistes siga d’on siga que vénen políticament per a dotar els connacionals d’una eina plural, oberta i ambiciosa que tinga com a centre i com a finalitat el País Valencià i que puga afrontar amb garanties el nostre futur polític, com també ha reclamat Vicente Boluda. Una solució d’emergència que faça el pes i que tinga el coratge de reclamar un finançament just o uns mitjans de comunicació i de transport públics i dignes.

En definitiva, reafirme la conveniència de reconstruir una València nova que, sense menystenir que «deu fer valencianisme aclarint la inteligència y encenent lo sentiment», retorne als valencians i a les valencianes, a poc a poc i tant com puga, la personalitat pròpia segada pels que «ni tal sòls s’atrevixen á pensar hasta que no saven cóm pensa Madrid».



Tags: política valenciana.



Anna Garcia Escrivà

Tags: política valenciana.



Articles de Anna Garcia Escrivà

8/6/2015
Dels concerts d’amics a les institucions

3/2/2015
Cent anys de «cultura valenciana»

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca