Editorial

20 de novembre, dia del Tirant

20/11/2014 Per Nathalie Torres

En un d’aquells gestos a què ens té poc habituats la nostra Generalitat, l’any 2000 va instituir el 20 de novembre com a Dia del Llibre Valencià amb el doble propòsit de commemorar la publicació del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1490), i d’impulsar el llibre editat al País Valencià. I des d’aleshores, tant institucions públiques com entitats privades multipliquen els actes literaris en els dies previs i posteriors a aquesta data significativa. Ara no tenim tele i no en sabrem ni un borrall, de les moltes activitats que es fan de punta a punta del país. Quan en teníem, tampoc no ens n’assabentàvem per la RTVV, només ocupada a parlar de couché oficial i obsessionada a amagar la magnífica producció literària en la llengua, precisament, del noble cavaller Tirant lo Blanch.

Comptem, però, amb les xarxes socials, gràcies a les quals ens assabentem i fem difusió de totes aquestes activitats al voltant del Dia del Llibre Valencià. L’ús d’aquestes plataformes comunicatives va més enllà del simple intercanvi i esdevé, en ocasions com aquestes, la plaça pública on podem participar activament en celebracions tan significatives i que contribueixen a enfortir la identitat valenciana. Si més no, amb aquesta idea posàrem en marxa —amb aquest ja fa tres anys— el #TirantDeLlibres, rebut amb gran entusiasme pels nostres seguidors en les xarxes socials i amb una participació ben reeixida. 

No és casualitat tampoc que la nostra associació cívica porte el nom de la gran novel·la valenciana. Vint-i-tres anys enrere, una de les raons per les quals creàrem l’entitat era precisament per ampliar els usos socials de la nostra llengua, assistits per la mateixa vocació d’universalitat que presideix l’obra de Martorell. Del País Valencià al món en valencià, Tirant lo Blanc–Jóvens per la Llengua era el nostre nom i la nostra carta de presentació.

El canvi de denominació a Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc va intentar, més endavant, respondre a la necessitat d’explicitar el nostre valencianisme i d’estendre la consciència nacional valenciana, l’instrument indispensable per a assolir el benestar col·lectiu dels valencians. L’aprofundiment en la identitat valenciana ha sigut i és el nostre treball de cada dia: generar, difondre i debatre idees per a contribuir a la millora i al progrés de la societat valenciana és el que fem des de fa més de dues dècades.

Tanmateix, l’anàlisi de la identitat valenciana no sempre ofereix resultats esperançadors: la consciència de nació diferenciada és ben feble entre els nostres connacionals. Però també és cert que aquesta feblesa no s’explica amb una resposta única, ni menys encara que aquesta haja de ser la visió oficial sobre la identitat dels valencians, sempre satisfets amb la missió d’ofrenar noves glòries a Espanya. 

Parlar de la nostra identitat, qüestionar-nos qui som els valencians i per què som d’una determinada manera i no d’una altra, amb vocació d’aportar respostes que ens permeten encarar el futur col·lectiu amb unes certes garanties d’èxit és el que fem des de fa 23 anys. L’anàlisi ens ha obert, adés i ara, les portes a un debat plural i enriquidor mitjançant el qual començar a elaborar el nostre propi relat del que volem ser. Hem intentat fer de la qüestió nacional valenciana el nexe d'unió de les diverses sensibilitats valencianistes, amb l'aspiració que fóra precisament el valencianisme el discurs bàsic, transversal, que anaren assumint tots els partits polítics valencians. 

Per això, hem fet del consens el motor que ens proporciona una gran força per a exigir més autogovern, sense el qual les nostres aspiracions de benestar col·lectiu no trobaran camí. Perquè, al capdavall, es tractava i es tracta d’això: de valencianisme, de progrés i de democràcia.



Tags: identitat valenciana, mitjans de comunicació, política cultural, ACV Tirant lo Blanc.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca