Premsa

Ja està bé

9/9/2014 Per Rafael Beneyto
Levante, 8/8/2014

És el que hauríem d'haver contestat els valencians al professor Ángel de Lafuente el passat dimarts dia 29 de juliol a València. Allí ens digué que, malgrat ser ciutadans de l’única comunitat autònoma pobra que rep menys recursos de l’administració central que impostos paga, «hem de patir un poc més sense dramatitzar». Amb el «ja està bé» s’intenta finalitzar els debats estèrils. Són les paraules que normalment s’utilitzen per a donar per acabat un afer o discussió. I és en la meua opinió el que ja cal sobre l’assumpte del finançament públic del País Valencià.

Anem amb les dades públiques i els arguments:

1. Els valencians des de l’any 1990 generem una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola, és a dir, som una comunitat pobra. D’un índex de 100,91 (PIB a preus corrents, INE) hem passat a un de 87,54 l’any 2013.

2. El finançament públic total per càpita (ingressos públics totals no financers) del qual s’ha disposat al País Valencià s’ha situat de mitjana durant els anys 2002-2012 a un índex de 79,0 sobre una mitjana de les comunitats autònomes de 100 (Ministeri d’Hisenda i INE). Este menor pes del sector públic ha comportat menys serveis públics als ciutadans, menys inversió en infraestructures, capital humà i tecnològic i menys demanda pública de béns i serveis per a les empreses.

3. Les dades del Ministeri d’Hisenda, tant quan les mostrava completes mitjançant les balances fiscals de l’any 2008 com ara, degudament cuinades com a sistema de comptes públics territorialitzats, mostren que el País Valencià obté dèficit fiscal de la seua relació amb l’administració central. En concret 2.018 milions d’euros per any amb les dades d’ara referides a l’any 2011, fins als 5.646 milions d’euros amb el màxim de les balances fiscals de l’any 2008 amb les dades de l’any 2005. En tots dos càlculs som l’única comunitat autònoma pobra que presenta dèficit.

4. Dels impostos que paguem els valencians a la hisenda de l’administració central, se’ns retorna una part mitjançant el sistema de finançament autonòmic perquè la Generalitat atenga les seues competències (sanitat, ensenyament, protecció social, però també habitatge, infraestructures, cultura, polítiques actives d’ocupació, promoció econòmica, etc.). Doncs bé, des de l’any 2002 en què totes les comunitats autònomes ja tenen les mateixes competències respecte dels serveis públics de l’estat del benestar, la Generalitat Valenciana ha rebut menys recursos que la mitjana, aproximadament 1.000 milions d’euros a l’any. Això sobre la mitjana, però si la comparació la realitzem respecte d’altres comunitats autònomes amb una renda per càpita i una capacitat tributària semblant, l’infrafinançament se situa al voltant dels 2.300 milions d’euros a l’any (Liquidació del sistema de finançament autonòmic, 2011). Les conseqüències són evidents, menys serveis públics per als ciutadans i menys recursos per a les polítiques actives (habitatge, infraestructures, ocupació, promoció econòmica, etc.).

5. L’infrafinançament històric patit ha generat dèficit i endeutament, amb una xifra a finals de l’any 2013 de quasi 32.000 milions d’euros, quasi tres vegades el pressupost anual d’ingressos de la Generalitat. Si els recursos del sistema de finançament autonòmic s’hagueren situat sols a la mitjana de les comunitats autònomes, eixe deute es reduiria fins als 18.500 milions d’euros, molt més suportable i menys asfixiant. Amb este elevat endeutament la Generalitat Valenciana no disposa d’autonomia financera ni té ja autonomia política.

Davant esta situació no se’ns pot demanar que seguim patint i que no dramatitzem. Cal repensar l’estratègia de creixement de l’economia valenciana i millorar la nostra renda per càpita, per a la qual cosa calen més recursos públics. Cal garantir als ciutadans els serveis públics de l’estat de benestar, per a la qual cosa cal la revisió immediata del sistema de finançament autonòmic. Cal revisar el model de gestió tributària per a equilibrar els ingressos de cada administració (central i autonòmica) amb les necessitats per a exercir les seues competències, amb la qual cosa les retallades les hauria de fer l’administració central i no les autonòmiques. Finalment, cal reduir el deute públic amb la compensació del deute històric per l'infrafinançament dels valencians, l’única manera de recuperar l’autonomia financera i política de la Generalitat Valenciana.

El pròxim 16 de setembre es complirà un any del lliurament de l’informe a les Corts Valencianes de la comissió d’experts sobre criteris i propostes per a un nou sistema de finançament autonòmic. La situació no ha millorat gens. El president del govern central ha dit que no hi haurà reforma del sistema de finançament fins a l’any 2016, i el ministre d’hisenda manté la clau de la caixa i l’oxigen per a respirar. La negociació política no ha donat cap fruit. Caldrà utilitzar altres instruments, per exemple de tipus jurídic, per a la defensa dels interessos dels valencians. 



Tags: finançament autonòmic.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca