Opinió

Un valencianisme valent per a canviar-ho tot

9/9/2014 Per Fran Ferri

En els últims temps observem arreu del món el cas de moviments polítics que parteixen de posicions minoritàries i aconsegueixen créixer de forma considerable sumant amplis sectors al voltant d’un projecte polític que dóna resposta a les necessitats de l’època actual.

L'SNP escocés és un bon exemple d’això. El referèndum d’independència que es celebrarà el 18 de setembre suposa un gran èxit per a un projecte que es consolida vinculant autogovern i benestar. En altres territoris i altres coordenades ideològiques trobem casos semblants. Sense anar més lluny, l’àmplia majoria pel dret a decidir a Catalunya o la irrupció de noves opcions polítiques a l’Estat espanyol ens situen en un panorama de canvi amb una finestra d’oportunitat oberta per al sorgiment de noves hegemonies. 

De casos tan diversos i amb tantes diferències, detecte algunes similituds. Per exemple, es tracta d’opcions que articulen un projecte global amb clara voluntat transformadora. En un moment de malestar evident guanyen, espai les posicions que plantegen alternatives clares i contundents. També veiem com tots estos moviments creixen amb vocació majoritària. Sembla evident que no es pot transformar la realitat amb un suport social testimonial. Tots aquests moviments han apostat per sumar sectors que, segurament, mai haurien imaginat que compartirien lluites polítiques. Per a sumar, han canviat l’enfocament de les seues propostes, han adoptat un llenguatge diferent i han abandonat definitivament el sectarisme que els limitava. I això lliga amb l’últim element comú a tots estos moviments: la valentia. És a dir, la convicció que l'arriscat és quedar-se de braços plegats. Amb la situació social actual es pot assumir cometre errades, i el que es rebutja és la resignació, la inacció o el conformisme.

Voluntat transformadora, vocació majoritària i valentia. ¿Com podem interpretar això des del valencianisme? Perquè si el valencianisme és un projecte polític i no una etiqueta que usem per inèrcia, haurem de plantejar-nos quin és el nostre paper en la societat valenciana en un moment molt propici perquè opcions minoritàries —com la nostra— peguen un bot qualitatiu en adhesions i influència.

La voluntat transformadora del valencianisme hui implica interpretar les injustícies que pateix la nostra gent i elaborar un projecte d’empoderament de la societat i de canvi profund, tant en allò que es fa com en la manera de fer-ho. O dit d’una altra manera: plantejar polítiques per a atacar les múltiples injustícies, com la que pateix el precariat amb l’afonament de qualsevol expectativa de vida digna, la que afronta la xicoteta i mitjana empresa que veu com l’economia premia el saqueig i no l’esforç o la innovació, les dones que pateixen doblement qualsevol injustícia o les famílies que es veuen trencades per l’emigració. I deixar clar que això només serà possible canviant la manera de prendre decisions i el repartiment del poder. Mentre el botó de prendre decisions estiga en mans de gent que no té legitimitat democràtica, el marge de maniobra serà ridícul.

Però, per moltes ganes que tinguem de canviar les coses, no serà possible sense la vocació majoritària que permet el salt del que és desitjable al que és realitzable. I eixa majoria social no vindrà perquè un dia es desperte i veja la llum reveladora del nostre projecte. Vindrà si eixe projecte de transformació, empoderament i democràcia els resulta atractiu, si parlem en el seu llenguatge i no dissertacions acadèmiques tan necessàries com poc comprensibles per al gruix dels mortals. Potser el lector pensarà que açò és una obvietat, perquè ¿qui no vol ser majoritari? Quan algú entén el valencianisme com un club tancat on cal invitació per a poder entrar, no té vocació majoritària. Qui reparteix carnets de puresa, clarament, no vol un valencianisme influent.

I una vegada tenim el projecte i la gent darrere, ¿què ens falta? La valentia. Posar fi a la resignació o el conformisme. Pensar en gran i ser conscients del paper que podem jugar per a millorar el nostre país. La valentia i l’ambició van agafades de la mà. No vivim temps per a càlculs miops i curtterministes. No podem afrontar els reptes que tenim al davant sense córrer riscos, sense perdre la por a perdre com a excusa per a no intentar guanyar.

¿I per què pense que el valencianisme, en este moment, pot tindre algun paper a jugar? 

Perquè el valencianisme tracta dels valencians i les valencianes. D’aconseguir que tinguen les eines per a decidir el seu futur, tant de manera individual com col·lectiva, davant les imposicions diàries que ens fan els de sempre. El valencianisme va de vertebrar socialment el país lluitant contra les creixents desigualtats i fent possible que la gent visca dia a dia un poc millor. El valencianisme va de defensar el territori, el nostre i el de la resta del planeta, amb la sostenibilitat com a criteri inexcusable i transversal. 

El valencianisme va molt més enllà d’unes eleccions puntuals. Va de dibuixar, entre tots i totes, un futur millor per a la gent honrada del nostre país. 

Fran Ferri
Diputat a les Corts Valencianes per la Coalició Compromís



Tags: política valenciana.



Fran Ferri

Tags: política valenciana.



Articles de Fran Ferri

8/10/2014
200 dies. Un full de ruta per al 2015

10/9/2013
¿Com fem valencianisme a les Corts?

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca