Opinió

L’heterogeneïtat de l’esquerra i del valencianisme

7/7/2014 Per Vicent Baydal

«El País Valencià serà d’esquerres o no serà». Això va dir Fuster fa més de 35 anys i el país, governat per esquerres i per dretes, continua sense ser. Per definició, de fet, un país no pot ser només d’esquerres o de dretes. Sí que hi pot haver, sempre n'hi ha, una hegemonia ideològica d’un costat o d’un altre en la construcció nacional. En el nostre cas, és evident, l’ha tractada d’aconseguir, de moment sense èxit, el valencianisme d’esquerres, que, mitjançant diverses formulacions, ha estat el més persistent i el més preocupat a configurar una idea central de país. En consonància amb açò, entre el sector de ciutadans que declaren sentir-se més valencians que espanyols, un 11% de la població, hi ha una majoria que es considera d’esquerres (el 41%) o de centre (el 37,3%), per una clara minoria de dretes (el 7,2%). Amb tot, aprofundint la complexitat de l’aparentment senzilla frase fusteriana, cal remarcar que eixa distribució ideològica no ha trobat un reflex clar en el suport electoral als diferents partits polítics. No debades, segons les dades procedents de les eleccions del 2011, fins a un 54,2% d’eixe grup de població amb un sentiment predominantment valencià s’abstingué, votà nul, en blanc o el PP (un 24,2% en este darrer cas), mentre que un 40,1% votà partits de centreesquerra, amb un lideratge de Compromís (24,2%), però una presència significativa del PSPV-PSOE (8,8%) i EUPV (7,1%).  

Les actituds valencianistes, doncs, se situen en el centreesquerra, però no hi ha hagut encara un partit que les haja aglutinades d’una manera aclaparadora. I és que no només el sentiment valencià és ben heterogeni, sinó que també ho són els mateixos partits que tracten de capitalitzar-lo. Així ho ha demostrat una recent tesi doctoral llegida en la Universitat d’Alacant pel sociòleg Lluís Català Oltra sobre el paper de la identitat valenciana en els militants del BLOC, el PSPV-PSOE i EUPV. El nucli de la investigació consistí en l’anàlisi, a través d’una sèrie d’enquestes personals fetes l’any 2011, dels discursos identitaris dels membres de base d’eixos tres partits en tres zones diferenciades: l’Horta de València, l’Alcoià-Comtat i l’Alacantí. Així, resumint moltíssim, una de les principals conclusions és que, com passa en el conjunt de la societat valenciana, la identitat territorial no té excessiva importància entre els militants enquestats, excepte un poc més, com era d’esperar, en els del BLOC. D’altra banda, quan s’entra a parlar de la qüestió identitària es perceben distintes tendències en funció de la militància: els del PSPV-PSOE se senten perfectament còmodes amb una identitat dual, és a dir, espanyola i valenciana; els d’EUPV mostren importants diferències regionals, ja que a l’Alacantí se senten prou més espanyols que a l’Alcoià-Comtat i l’Horta, on se senten més valencians i en certa mesura també catalans, encara que, al remat, prioritzen la identitat de classe; finalment, els del BLOC són els que se senten menys espanyols i més rotundament valencians a tot arreu, i també un poc catalans, especialment a l’Alcoià-Comtat i l’Alacantí. 

La diversitat, doncs, és notable, i no només per militància, sinó també per regió. A l’Alacantí, per exemple, predomina la desafecció respecte a la idea i la realitat d’un País Valencià centralitzat i dirigit per la ciutat de València, alhora que els militants del PSPV-PSOE i EUPV s’allunyen considerablement del debat sobre la qüestió nacional valenciana. A l’Alcoià-Comtat, en canvi, el discurs clàssic fusterià és l’hegemònic en tots els partits analitzats, mentre que a l’Horta la divergència entre els tres partits és la més nítida i la més acostada a la postura «oficial» de cadascun: en el PSPV-PSOE conviuen l’ànima espanyola i la valenciana, en EUPV es pot trobar una certa varietat identitària i en el BLOC hi ha una ferma adhesió al marc nacional valencià. De fet, tota esta heterogeneïtat és encara més gran si atenem a l’ampli ventall d’opcions personals de cada militant: hi ha fusterians, terceraviistes, quartaviistes —un constructe fet per l’autor per a definir els postulats nacionals mantinguts oficialment pel BLOC, és a dir, valencianisme polític i bones relacions culturals amb els territoris de llengua catalana—, fusterians tolerants amb la Tercera Via, independentistes dels Països Catalans, nacionalistes espanyols, espanyolistes banalitzats, internacionalistes, etc. Tot plegat, un maremàgnum que podria dificultar les possibles accions comunes dels partits de centreesquerra en afers identitaris. Ni els ciutadans que se senten més valencians s’agrupen massivament entorn d’un únic partit, ni els partits semblen oferir un discurs clar i unívoc.

¿Què se’n pot concloure, de tot açò? En primer lloc, al meu parer, que, davant un possible viratge del govern valencià a l’esquerra —amb estos o altres partits—, caldrà ser molt prudent en la qüestió identitària. Segurament, més que proclames abrandades en un sentit o en un altre, caldrà un valencianisme transversal de fets, que puga sumar nombroses sensibilitats ciutadanes a les accions de govern, més enllà dels camps ideològics reduïts. Temes com el finançament autonòmic, el restabliment d’un sistema públic de mitjans audiovisuals, l’impuls de l’ensenyament en valencià, la dignificació de les institucions pròpies o el suport a la cultura valenciana hauran de ser els prioritaris. Evidentment, rebran atacs furibunds de l’espanyolisme, però si se sap presentar-los com el que realment són, veritables guanys per al conjunt de la societat valenciana, podrien fer aglutinar eixa gran heterogeneïtat que hem vist en l’eix social i nacional de la nostra societat. El valencianisme, emprat amb saviesa, pedagogia i perspectiva històrica, pot ser el lubricant perfecte per a fer funcionar els engranatges d’una nova majoria política de centreesquerra i, encara més important, per a tornar als valencians la dignitat social i l’orgull esvaïts en els darrers anys. 



Tags: política valenciana.



Vicent Baydal

Tags: política valenciana.



Articles de Vicent Baydal

17/4/2015
El país necessari

6/3/2015
El valencianisme de la ciutat de València

9/2/2015
Valencians i catalans, veïns i cosins

28/11/2014
La identitat valenciana del benestar

9/10/2014
El valencianismo debería ser cosa de todos

5/6/2014
La irrupció de Podemos en el panorama electoral valencià

15/5/2014
Malgrat tot, el valencianisme avança

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca