Opinió

La nova centralitat (i les seues conseqüències)

3/7/2014 Per Amadeu Mezquida

El sistema està canviant

A ningú no se li escapa a estes altures de la partida política que el sistema de partits espanyol i valencià està canviant. En el passat i, fins al començament de la crisi, la ciutadania donava rellevància únicament a un eix de referència a l’hora d’emetre el seu vot: l’eix esquerra-dreta. Sols en alguns territoris, com per exemple Catalunya, Euskadi o Galícia, l’eix esquerra-dreta convivia en l’imaginari col·lectiu amb un altre eix: el centre-perifèria. Així doncs, mentre a les comunitats autònomes mencionades, el ciutadà decidia el seu vot en funció de dues variables, a la resta de l’estat, inclòs el País Valencià, l’únic element realment important pel qual es decantava el vot era el posicionament del votant i els partits en l’eix ideològic —les altres variables possibles (com per exemple centre-perifèria) romanien en un segon pla que no afectava de manera substancial el sistema de partits.


Els partits espanyols en l’eix esquerra-dreta abans de la crisi

 


Els partits catalans en el pla esquerra-dreta/centre-perifèria abans de la crisi

Però amb la irrupció i l'agreujament de la crisi econòmica i política una nova variable comença a prendre força entre la societat espanyola, és un nou eix que podríem anomenar: statu quo-regeneració i que fa referència a la percepció, cada vegada més estesa en la societat, que el sistema polític espanyol necessita reformes substancials. Prompte, les diferents enquestes i les conteses electorals revelen que esta variable és tinguda en compte per la ciutadania a l’hora d’emetre el seu vot.


Irrupció de l’eix statu quo-regeneració en el sistema de partits valencià.

Al País Valencià vam ser testimonis primerencs de la irrupció del nou eix que es va materialitzar en els resultats electorals de la coalició Compromís a les eleccions locals i autonòmiques de 2011. Des d’aleshores les diferents enquestes i projeccions fetes per al País Valencià mostren que l’espai de la regeneració és creixent. Cosa que ha quedat palesa en les darreres eleccions europees on l’espai de la regeneració al nostre país (EU+UPyD+Compromís +Podem/Podemos) suma un 35,9 %. De la mateixa manera, hem observat com el gruix dels vots que ho fan en clau de regeneració es concentren en el primer quadrant (esquerra-regeneració), espai que s’ha anat consolidant en les enquestes fins a aplegar en les eleccions europees a un 27,3 % (EU+Compromís+Podem/Podemos).

Però este espai de l’esquerra regeneradora no solament està agafant força a casa nostra, en l’última setmana han estat dues les enquestes publicades que revelen un creixement d’este espai també a Catalunya i a Balears. En el cas català estaríem doncs parlant de 3 eixos-variables a l’hora de determinar el vot: esquerra-dreta, centre-perifèria i statu quo-regeneració.

 

La nova centralitat

Pel que fa a l’eix esquerra-dreta, si atenem els baròmetres del CIS, podem observar una evolució en l’autoubicació ideològica dels enquestats que s’escoren cada vegada més —tot i que de manera lleugera— cap a l’esquerra, com es pot veure a la gràfica següent.


Evolució autoubicació ideològica. Font: CIS.

Per desgràcia no comptem hui en dia amb dades sociològiques que ens puguen orientar al voltant de quin pes té realment l’eix statu quo-regeneració entre la població ni com els ciutadans s’autoubiquen i ubiquen als partits polítics en este eix però el que sí que sabem és que la tendència fins al moment és que l’espai de la regeneració està en creixement.

Si sumem estos dos fenòmens (creix l’autoubicació a l’esquerra i creix la voluntat regeneradora) ens trobem que, sobre l’eix de coordenades, s’està produint un desplaçament de la “centralitat política” cap a l’espai esquerra-regeneració:


Desplaçament de la centralitat política al sistema de partits valencià.

Conseqüències

La consolidació d’esta nova centralitat podria tindre les següents conseqüències:

1. Este desplaçament produeix un canvi en la percepció social dels partits. Partits que abans estaven ubicats en el centre sociològic ara s’allunyen d’eixe centre i per tant perden capacitat d’identificació amb la majoria de l’electorat. Per contra altres partits que partien de posicions marginals —o molt escorades— es van apropant al centre sociològic augmentant les seues possibilitats d’identificació amb el gruix de l’electorat.


Sistema de partits valencià en la nova centralitat

2. El PSOE queda completament desubicat. En l’antiga centralitat, quan únicament comptava l’eix esquerra-dreta, el PSOE era un partit centrat i central, donat que ocupava el centreesquerra ideològic i aglutinava gran part del vot d’esquerres alhora que arrapava —o podia fer-ho— vot més enllà del centre. En la nova centralitat el PSOE competeix directament amb el PP en el terreny de l’statu quo, tot just quan gran part de l’electorat es mou en direcció contrària —fonamentalment l’electorat d’esquerres. A més, mentre que, com vèiem en la gràfica de l’evolució de l’autoubicació ideològica, l’electorat s’escora cada vegada més a l’esquerra, este mateix electorat considera cada vegada més el PSOE un partit «de centre ideològic» en detriment de considerar-lo d’esquerres. Eixa tendència explica per què el PSOE travessa una sequera electoral tan forta i a més revela que, en cas de consolidar-se la tendència, el PSOE esdevindria un partit innecessari per a l’electorat, en compartir espai i gairebé ubicació exacta amb el Partit Popular en el quadrant dreta-statu quo.


Font: CIS

3. Hi ha partits com EU o UPyD que queden situats en el límit entre l’statu quo i la regeneració, ja que per una banda proposen reformes profundes del sistema polític però per altra serien percebuts per certa part de l’electorat com a representants de la «vella política» o «més del mateix».

4. Al País Valencià les formacions polítiques més ben posicionades per a collir els fruits de la nova centralitat serien Compromís i Podemos/Podem, que es disputarien un espai de vot en creixement.

5. Els resultats del Partit Popular en les eleccions europees (29,6%) demostren que hi ha una part important de l’electorat que es manté fidel a la dreta i l’statu quo, la qual cosa podria conduir a una polarització de l’electorat en dos quadrants: el primer (esquerra-regeneració) i el quart (dreta-statu quo).

Amadeu Mezquida
@AMezquida



Tags: política valenciana.



Amadeu Mezquida

Tags: política valenciana.



Articles de Amadeu Mezquida

La Veu, 10/4/2017
La fatalitat valenciana

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

29/11/2016
Llaurar per al futur

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

25/11/2015
‘El valencianisme enfront d’Espanya’, #Demos8

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca