Editorial

Alberto serà!

1/4/2014 Per Nathalie Torres

Als populars ―tant se val que siguen de Benissanó com de Jaén― les enquestes no els proven, no les digereixen gens bé. Bo, caldria explicitar quina mena d’enquestes: concretament les que ja no cuinen ells. Les xifres, els percentatges, els resultats i les interpretacions de tot plegat forma una bola que no va ni amunt ni avall i que els obliga a estossegar com si se n’haguera anat pel vedat.

Sobre l’enquesta d’intenció de vot realitzada per la Candena Ser (metodologia, univers i marge d’errors a banda, sobre els quals ja ha parlat tan encertadament Carlos Villodres), el secretari general del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, Serafín Castellano, diu que encara queda molt de temps d’ací a les eleccions de 2015 (un any i tres setmanes si no hi ha un canvi de calendari i tornem al julià) i que els electors sabran valorar els esforços del PPCV per eixir de la crisi, cosa que ja està passant encara que ells no ho hagen notat (sol passar que la ciutadania és de poc notar!). Per tant, en la versió positiva i optimista del titular de Governació, els populars continuen sent els més votats en l’univers valencià. Visca jo! –deu pensar el de Benissanó.

Però aquesta es queda en mera indigestió si la comparem amb la reacció que li ha provocat al ministre Montoro l’informe de Càritas sobre la pobresa, on destaquen, especialment, els percentatges referits a la pobresa infantil. L’estudi de l’organització catòlica es basa en dades estadístiques que el ministre rebutja de ple perquè no responen a la realitat, però obvia aclarir que es tracta de xifres extretes d’Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. ¿Què diu l’informe que tant ha incomodat el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques? Que Espanya té la segona taxa més alta de pobresa infantil de la UE, per darrere de Romania i per davant de Bulgària i Grècia. L’argument per a tombar l’informe és que es tracta de mesuraments estadístics. Aleshores, ¿per a què vol el seu govern un Institut Nacional d’Estadística? Potser per a manegar les dades abans de fer-les públiques i que la ministra de Treball puga fer declaracions tan ridícules i ambigües com ara que 400 joves han trobat en l’últim any una oportunitat d’ocupació (¿què vol dir exactament això, que l’han trobada o que no l’han trobada?).

Hi ha remeis casolans per a alleujar la dispèpsia, però als líders populars autòctons no sembla que els facen gens de goig. La preferència d’un govern tripartit (Compromís, PSOE i EU) a la continuïtat del PP en la Generalitat (d’acord amb els resultats de l’enquesta de la Ser) ha provocat tal quantitat de flatulències verbals que la capa d’ozó se n’ha ressentit. Tripartito ruina són les dues paraules que les resumeixen. Fa gràcia que els populars valencians utilitzen el substantiu ruïna per a pronosticar una situació que… ja existeix! Mig milió de pobres així ho demostra; un augment de la misèria del 18 % (2008-2011) així ho demostra; un 7,9 % d’índex de pobresa severa així ho demostra. Les recomanacions de l’informe que ofereix aquestes xifres ―elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA― delaten el raquitisme de les polítiques socials del Consell. Just en el sentit contrari en què van les seues propostes d’austeritat, cal reforçar els serveis socials; destinar més recursos per a atendre la dependència; incrementar les ajudes a domicili i assegurar la renda garantida de ciutadania ―un dret recollit en l’Estatut que, a més, compta amb llei pròpia (Llei 9/2007, de 12 de març, de la Generalitat, de renda garantida de ciutadania de la Comunitat Valenciana).

Castellano, Rus, Bellver…, els capitostos populars s’afanyen a desacreditar una alternativa política a les barbaritats consentides o perpetrades per ells al llarg de dues dècades en què han assolat el país i ens han empobrit; en definitiva, en què ens han arruïnat. Adjudicar a altres el fem que han estat abocant per tot arreu és una immoralitat. Però no podem esperar menys d’uns cadells tan obedients amb l’amo si l’amo és capaç d’esmenar la plana a una organització tan poc sospitosa de radicalisme com Càritas. Entre unes coses i altres, en el debat sobre la reforma del finançament autonòmic Monago ja li ha passat la mà per la cara a Fabra, i ell, per a dissimular i desviar l’atenció ―¿o perquè no dóna més de si?― diu que vol que els ciutadans li diguen Alberto. Doncs, això: Alberto serà!

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de Fundació Nexe



Tags: política valenciana, economia valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca