Opinió

El debat que ve: ¿conselleries, vots o influència?

1/4/2014 Per Carlos Villodres

Totes les enquestes publicades en els últims mesos apunten a un gran terratrèmol en el mapa polític valencià a partir de les eleccions del 2015, i dibuixen un escenari amb una gran fragmentació parlamentària que requerirà l'acord entre partits per a dur endavant un programa de govern. Els valencians tornem a familiaritzar-nos amb termes com coalicions, pactes o governs multicolors, després de 15 anys marcats per majories absolutes del Partit Popular.

Aquest nou escenari obri un interessant debat en el si dels partits que poden jugar un paper important en la conformació d'una nova majoria parlamentària. Les diferents formacions hauran de decidir quin paper jugaran en aquesta nova majoria parlamentària, sempre tenint en compte la posició on els situen els vots de la ciutadania. Es tracta d'un debat que és comú arreu d'Europa, però que en les nostres latituds s'ha vist suplantat per l'avorrida senzillesa de l'hegemonia electoral del PP.

Podem diferenciar tres tipus de comportaments dels partits, depenent de quin és el seu objectiu a l'hora de prendre una decisió d'eixes característiques (en una tipologia encetada per K. Strom en 1990).

Hi ha, per una banda, els partits que prioritzen l'obtenció de llocs de govern (office-seeking parties en la terminologia anglesa). En les negociacions, per tant, donaran més importància a la quantitat de conselleries o llocs de responsabilitat que poden guanyar, així com llocs en el segon escaló del govern. Per posar un exemple, Unió Valenciana en els seus pactes de govern amb el Partit Popular dels anys 90, va prioritzar clarament aquest aspecte.

Per altra banda, trobem els partits que prioritzen la capacitat d'influència en les polítiques que duu a terme el govern (policy-seeking parties). Aquests partits poden decidir quedar fora del govern i apostar per altres vies d'influència com ara pactes puntuals o acords de legislatura. El millor exemple és el paper dels partits d'àmbit no-estatal (CiU, PNB, ERC, etc.) en el Congrés dels diputats de Madrid. No tenien cap intenció d'entrar en el govern, sinó d'obtindre unes certes polítiques a canvi del suport al govern de torn.

Finalment, estan els partits que s'orienten cap a l'obtenció de vots (vote-seeking parties). Aquests partits prioritzen el resultat electoral de les pròximes eleccions per damunt d'altres consideracions, evitant qualsevol desgast associat a les tasques de govern.

La pregunta, per tant, és clara: ¿què prioritzaran les formacions valencianes? Els llocs en el govern, la influència en les polítiques o els vots el 2019? Evidentment els partits poden tindre diferents objectius alhora. També poden pensar que els tres objectius van lligats, tot i que no solen estar-ho.

El primer condicionant serà el resultat electoral. Fins ara s'ha assumit que el partit més votat de la nova coalició parlamentària serà qui encapçalarà el govern. Per tant, encara que el partit més votat tinga una orientació cap als vots, haurà d'assumir càrrecs i el desgast que comporte l'acció diària de govern. En cas que siga un partit orientat cap a la influència en les polítiques, ho tindrà fàcil: la presidència de la Generalitat amb el DOCV al seu servei és el millor instrument per a influir en les polítiques del govern valencià.

En canvi, la resta de partits de la nova majoria parlamentària, que no podran ocupar la presidència, es veuran davant una disjuntiva: ¿apostaran per entrar al govern o es quedaran fora per donar suport amb major o menor intensitat? Arribats al moment de la negociació, el partit que encapçale el govern intentarà obtindre l'estabilitat més gran possible i compartir el desgast del govern amb altres formacions. A més, amb l'entrada en el govern d'altres partits la formació majoritària podrà negociar un intercanvi de càrrecs per polítiques: això vol dir que l'opció que entre en el govern difuminarà la seua aposta programàtica a canvi d'una major quota de poder en el govern. Per la seua part, els diferents partits intentaran aconseguir el seu objectiu minimitzant al màxim el desgast de cara a pròximes conteses electorals.

Arribats a aquest punt, cal deixar clar que els partits o formacions no són ens monolítics. Pot existir una disparitat d'objectius en el si de l'organització. Generalment es dóna el cas que la direcció dels partits és més procliu a estratègies de càrrecs, mentre que les bases es troben més còmodes en una estratègia que pose per damunt la consecució d'objectius programàtics. Per tant, una derivada del debat que plantegem és qui prendrà la decisió en el si de les diferents formacions polítiques. ¿Serà una decisió presa únicament per la cúpula? ¿Serà una decisió en què es done un cert paper a la participació de la militància?

Sense dubte, un debat que anirà cobrant força a mesura que s'acosten les eleccions i que cristal·litzen les opcions de canvi a la Generalitat. ¿Conselleries, vots o influència? That is the question. 



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca