Opinió

Els valencians i el desengany amb Espanya

24/3/2014 Per Vicent Flor

Germà Bel i Queralt és un analista penetrant de la política i de l’economia espanyoles. Sense exagerar, dels millors, tot i que l’audiència al centre peninsular no li vol prestar l’atenció que es mereix. Us estalviaré el seu extens currículum (podeu llegir-lo complet al seu web) i ho resumiré amb només tres dades:

Primer. És un acadèmic excel·lent. És catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona i autor de nombrosos articles pata negra, els famosos JCR, ben avaluats i fins i tot premiats als Estats Units d’Amèrica.

Segon. Entre altres moltes coses, és un dels millors especialistes de l’estat en l’estudi de les infraestructures públiques. Com a exemple, el 2012 publicà, junt amb Daniel Albalete, un llibre en anglés titulat The Economics and Politics of High-Speed Rail, alguna cosa així com «Economia i política del tren d'alta velocitat», que estudia l’alta velocitat ferroviària no sols a Europa, sinó també a Àsia, amb els casos de Japó i la Xina.

Tercer. És un científic social amb una gran i merescuda projecció social i política, producte precisament del seu treball intel·lectual i no per unes altres consideracions, com seria el cas, per posar un exemple, del ministre i sociòleg (ai, las!) José Ignacio Wert. Us puc ben assegurar que, intel·lectualment no n’hi ha color, tot i que Wert és més poderós que no Bel. Dissortadament. La política no sempre és l’art de triar els millors. Bé que ho sabem això a la ciutat de València.

Bel, doncs, no s’ha limitat als articles academicistes sinó que ha volgut exercir el que, opine jo, és una obligació de qualsevol científic: posar els seus coneixements a disposició de la societat que el remunera i no quedar-se en una torre d’ivori intel·lectual. En aquesta projecció social ha tingut un paper indubtable el seu llibre Espanya, capital París. Aquest és un treball fonamental. Si no l'heu llegit encara, feu-ho. Amb moltes dades concloents demostra com Madrid s’aprofita d’una política radial i antieconòmica de les infraestructures que paguem tots. Madrid, la capital total, guanya. Les perifèries i, en concret, les mediterrànies, perdem.

El seu darrer llibre té un títol i un subtítol molt significatius (Bel és bo també a l’hora de triar els títols): Anatomia d’un desengany. La Catalunya que és i l’Espanya que no va poder ser. És, en efecte, una anatomia, una dissecció del desengany. Molts pensaren, amb certa lògica, que l’Espanya democràtica seria diferent de l’Espanya franquista i de l’Espanya de tota la vida, centralista, clientelar i corrupta, i el que Bel ens dissecciona és que no ha estat ben bé així. Ni s’ha incrementat la germanor entre espanyols, ni s’ha recuperat la igualtat cultural ni tampoc l’econòmica entre ciutadans. Contràriament, Espanya ha canviat ben poc i continua sent inhòspita per a nosaltres, els indígenes. En conseqüència, aquella Espanya diferent que tants imaginaven, no va poder ser.

Però que ningú es pense que Anatomia d’un desengany només interessarà a aquells que vulguen entendre el procés de desafecció de molts ciutadans de Catalunya envers Espanya. També és un llibre que ens interessa a nosaltres, els valencians. I molt.

No sé si és perquè nasqué a Les Cases d’Alcanar, pràcticament a la frontera entre el País Valencià i Catalunya, i estudià a Vinaròs, però Bel tracta els valencians amb un respecte exquisit. De fet, considera que «l’expressió “Països Catalans” és impròpia per manca de fonament històric, social i polític. I, a més, és desafortunada si tenim en compte consideracions de tipus lingüístic i cultural: no conec altres casos en què la coincidència de llengua en diferents territoris generi l’expressió “Països XXXX”. Ben mirat, a Europa només existeixen els Països Baixos. Els temps que corren imposen anar superant les concessions estètiques pròpies de la minoria d’edat; madurar és condició necessària per a la majoria d’edat» (p. 342-343).

Potser en aquestes línies vull veure una voluntat de col·laboració, d’igual a igual, entre dues societats que massa sovint s’han girat d’esquena, en contra dels seus propis interessos culturals però també polítics i econòmics. M’agradaria que, intel·lectualment, també s’estretiren els lligams entre científics catalans i valencians per a col·laborar. El seu mestratge ens seria molt útil.

Anatomia d’un desengany ens interessa també a nosaltres, els valencians. Per molts motius. Deixeu-me, però, apuntar-ne només dos:

En primer lloc, perquè si ajuntem l’anàlisi del que ocorre amb els drets lingüístics a Catalunya amb els del País Valencià, comprovarem les mentides del supremacisme lingüístic del nacionalisme espanyol. De fet, una persona moderada com Bel argumenta en la pàgina 150 que «considero ajustat als fets qualificar de colonial aquest enfocament dels temes lingüístics en el sistema educatiu. I, com a qualsevol sistema cultural colonial, el poder central promou els interessos de la seva cultura i llengua, obviant-ne els dels aborígens de llengües i cultures diferents. Recordeu: unes desenes de famílies a Catalunya mereixen la protecció que es nega a desenes de milers de famílies a la Comunitat Valenciana. L'única diferència: les primeres volen l'escolarització en castellà, i les segones, en valencià».

En segon lloc, perquè si els catalans reben per part del govern espanyol un finançament injust, els valencians som, probablement, els campions de la injustícia. Si s’argumenta la solidaritat des del nacionalisme espanyol perquè Catalunya aporte un 3,6% més del seu PIB del que li correspondria (n’aporta un 8,7% i Madrid un 5,8%, 2 punts menys del que li pertocaria), ¿com és possible que, nosaltres, els valencians, que som més pobres que la mitjana espanyola, hàgem d’aportar un 6,4% del nostre PIB, quan, contràriament, n’hauríem de rebre un 2,5%? Tot plegat és un 8,9% del PIB, una barbaritat, una bestiesa.

Vull agrair a la Llibreria 3i4 i, en concret, a Núria Cadenas, i a l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, i també a la Fundació Nexe i a l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Vilallonga haver organitzat la presentació d’aquest nou llibre per a poder comptar amb Germà Bel a València, al qual hem d’agrair el seu treball i la seua espenta. En aquests moments de crisi profunda, encara es fan més indispensables persones com ell.

Aquest text ve del parlament, lleugerament modificat, fet amb motiu de la presentació del llibre de Germà Bel Anatomia d’un desengany a la Llibreria 3i4 de València el 10 de març del 2014.



Tags: model d'Estat.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca