Editorial

Del manifest per la igualtat a la llei per la desigualtat

7/3/2014 Per Nathalie Torres

Els primers dies de març la major part de les institucions multipliquen els actes de commemoració del Dia Internacional de la Dona. Cicles de cinema, concursos literaris, xarrades, tallers, exposicions..., i un llarg etcètera d’activitats que aborden la igualtat entre gèneres intenten informar i formar una ciutadania encara verda en la qüestió igualitària. De fet, moltes d’aquestes propostes evidencien la profunda desigualtat entre dones i homes en pràcticament tots els àmbits de la vida, tant en els privats com en els públics, però molt especialment en aquests últims.

La societat valenciana, com qualsevol altra societat occidental, presumeix d’haver avançat en el camí de la igualtat de gènere. I tanmateix, qualsevol persona que mire amb una mica de deteniment al seu voltant comprovarà que en les relacions laborals, en el món polític, en l’espai científic o en l’àmbit cultural la dona ocupa només excepcionalment els llocs capdavanters. Continua sent notícia rellevant que una dona assolisca un càrrec directiu en una multinacional, en un organisme internacional, en un centre d’investigació o en una presidència estatal, per posar algun exemple que qualsevol de nosaltres visualitza de seguida, precisament pel seu caràcter excepcional.

Enguany, a més, es dóna una d’aquelles contradiccions que posa en relleu l’abisme que impedeix l’equiparació entre tots dos gèneres. Aquests dies previs al Huit de Març en gairebé totes les institucions públiques es llegiran manifestos i s’aprovaran mocions que advoquen per l’eliminació de la desigualtat. Paradoxalment, en aquests mateixos fòrums estan debatent-se propostes per la retirada de l'avantprojecte de Llei orgànica de protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada, una reforma de la legislació de l’avortament que el Govern d’Espanya ha dut al Parlament espanyol.

Els partits en l’oposició, els col·lectius professionals de la sanitat, les associacions de dones, els sindicats, la ciutadania en general ha manifestat i expressat el seu desacord amb una proposta que, curiosament, no respon a cap demanda ciutadana, a cap clamor social. Més encara: en un informe preliminar elaborat per la vocal del Consell General del Poder Judicial, Pilar Sepúlveda, se sol·licita la retirada del text perquè comporta «un retrocés en l’avanç dels drets i la igualtat de la dona».

En efecte, l’avantprojecte aboca la dona a una situació d’extrema vulnerabilitat, tant per la criminalització de l’avortament –amb el més que previsible augment de pràctiques extralegals i perilloses per a la seua vida– com per l’anul·lació de la seua capacitat per a decidir per ella mateixa. El dret a la intimitat, la dignitat, la integritat se’n van en orris en una proposta legislativa que la considera incapaç de discernir el que vol del que no o el que li convé del que no, relegant-la a un estat clarament inferior, de supeditació intel·lectual i moral.

Davant d’una decisió tan complexa com deu ser interrompre un embaràs (perquè les raons que hi condueixen poden ser tan diverses com les circumstàncies en què es donen: la formació, la situació econòmica, l’edat, etc.), l’anomenada Llei Gallardón planteja una veritable cursa d’obstacles que discriminen, humilien, subordinen, penalitzen i criminalitzen la dona amb una crueltat que res té a veure amb els efectes benèfics que pretesament persegueix aquesta reforma legislativa.

Hui, demà, despús-demà es llegiran arreu de les ciutats i pobles valencians textos que propugnen la igualtat de dones i homes. Qualsevol manifest reivindicatiu en la veu d’una dona que, pocs dies abans o després, haja votat o vote en contra de la retirada d’aquesta llei és una ofensa col·lectiva que no s’hauria de consentir. Les regidores, alcaldesses, diputades i presidentes que donen suport a la reforma del Partit Popular estan soscavant els pilars, encara massa febles, d’una societat igualitària. Més encara: amb la seua actitud, desproveïda de la més mínima empatia, esdevenen còmplices dels qui consideren que les dones no estem facultades per a ser ciutadanes de ple dret.

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ACV Tirant lo Blanc i de Fundació Nexe



Tags: cultura democràtica.



Nathalie Torres

Tags: cultura democràtica.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

26/6/2015
Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca