Opinió

El declivi de l'hegemonia del PP o per què els eixirà car destruir RTVV

14/11/2013 Per Vicent Flor

Amb la decisió de tancar RTVV el President Alberto Fabra ha llançat un míssil contra la seua base social. Canal 9 i Ràdio 9 han sigut un potent divulgador d'un regionalisme valencià banal (és a dir, d'una ideologia que ha reconstruït una identitat regional, gens innocent, i que ho ha fet com qui no vol la cosa) que interessava al poder de la Generalitat per a legitimar-se. I això ha sigut així pràcticament des de la seua creació, amb Joan Lerma i Amadeu Fabregat al capdavant. De fet, el PP no ha fet sinó corregir i augmentar el model inicial. Així, la defensa d'una valencianitat diglòssica, provincialista, entusiasta i ofrenadora de noves glòries a Espanya, tret d'excepcions meritòries, ha tingut en la ràdio i en la televisió públiques valencianes un altaveu potentíssim. Sobretot gràcies a Canal 9, el discurs triomfalista de «som la millor terra del món» i «hem posat València en el mapa», fonamentals perquè molts valencians consideraren que el PP era el partit que millor defensaria els interessos dels valencians, esdevenien, si més no parcialment, versemblants.

Renunciar a aquest altaveu no és una decisió que tinga a veure amb l'austeritat. Per més que s'enteste Fabra a enganyar-nos, no cola. Els seus mediocres assessors han escrit molt malament aquest guió de sèrie B. Cap jutge ha dit que no es puga fer un ERO en RTVV, que no siga possible una televisió pública valenciana més barata i més eficaç. Aquesta, doncs, ha sigut una decisió política. Clarament. Aleshores, ¿per què l'han presa? ¿És simplement l’actual molt honorable un inconscient desconeixedor de la complexa realitat valenciana que està sent superat pels esdeveniments? ¿Vol fer punts a Madrid per a la seua carrera a canvi d'afavorir determinats mitjans madrilenys? ¿O el País Valencià està sent novament un «cordó sanitari» contra Catalunya i aquest és un nou pas en la recentralització de l'estat? Totes tres hipòtesis són versemblants i probablement hi concorren en la decisió final, tot i que, pels indicis de què disposem, com apunta Jaume Barber en aquesta mateixa tribuna, aquesta darrera sembla la més important.

Siga com siga, aquesta decisió afectarà l’hegemonia conservadora al País Valencià que ostenta si més no des de 1995. Al declivi general estatal del PP, que arrossegava la delegació valenciana, cal afegir la dinàmica valenciana pròpia, amb una corrupció generalitzada i uns números pitjors que la mitjana espanyola en la gran majoria d'indicadors socials. El PP, que ja estava malament per la seua nefasta gestió de la crisi, carregant-se RTVV, empitjorarà. Així les coses, a parer meu la decisió de tancar «la televisió dels valencians» els afectarà per tres motius principals:

1) En primer lloc perquè es quedaran sense l’esmentat altaveu del regionalisme banal. Desprestigiat l'ens pels abusos del poder, és cert, la seua absència, tanmateix la trobaran a faltar determinats grups socials (llauradors, botiguers, festers, etc.) que havien donat un suport majoritari al PP valencià. I altres que no ho havien fet. Confondre l'audiència o el «share» amb el capital simbòlic que significava per a una part significativa de valencians el fet de posseir una televisió «nostra» és una miopia que pagaran cara. Com escrigué Michael Billig en el seu brillant Banal Nationalism, la bandera que oneja diàriament no és «vista», està normalitzada, naturalitzada. El que sí que s'hi «veuria» és la seua absència. Alguna cosa de semblant ocorrerà amb RTVV: 24 anys l'havien convertit en part del «paisatge». I, diguen el que diguen alguns, la ciutadania no s'estima tant una caixa d'estalvis o un banc com la «seua» televisió o el «seu» club de futbol, posem per cas, almenys una part de la població significativa del hinterland de la ciutat de València.

2) En segon lloc, despatxar 1.700 treballadors, una part important dels «teus», no és poca cosa. Són moltes famílies, amics i coneguts els afectats que ara, literalment, els odien. I l'odi és un motor important de l'acció política (només cal recordar que les primeres eleccions que guanyà Zapatero no ho féu tant pel seu, escàs, carisma, sinó per l'odi que generà Aznar al llarg de la seua segona legislatura). Són les coses del clientelisme: l'«omertà» no és possible si la màfia deixa de fer por o deixa de pagar. A més, no són uns treballadors qualssevol. Fabra ha menystingut la influència i la capacitat dels periodistes, un grup amb alt capital cultural i social, influent en la societat de la globalització, amb complicitats dins i fora del País Valencià. Dues o tres setmanes del mateix populisme que ells han practicat sovint en contra seu, els pot castigar particularment. I, si la televisió acabarà anant a negre, no callaran. Molts no tenen res a perdre.

3) I, en tercer lloc, perquè de tant de repetir que el País Valencià no és Catalunya, que ací no hi ha el nacionalisme que hi ha a Catalunya (cosa per a la qual no cal ser sociòleg, tot i que algun sociòleg no es cansa de repetir açò en les darreres dècades), etc., s'han descuidat de considerar que València tampoc no és Múrcia o La Rioja. Al País Valencià hi ha una potent identitat regional que no combrega amb el centralisme salvatge, menys encara quan l'«amenaça catalanista» és poc creïble perquè governen els qui pretesament defensen «les senyes d'identitat». I, a més a més, existeix una minoria nacionalista valenciana significativa, influent, i ara articulada en les principals institucions que pot canalitzar una part del desgast. De fet, en el primer debat lliure a Canal 9 el proppassat 6 de novembre, fou Enric Morera qui guanyà el pols a Serafín Castellano. Així mateix, al país habita un difús però important anticentralisme i antimadrilenyisme que se'ls pot girar en contra. Cap d'aquestes realitats, si més no en els mateixos graus, existeixen a Múrcia o a La Rioja.

Així les coses, previsiblement cinc milions de valencians ens quedarem sense ràdio i televisió públiques valencianes per culpa d'uns professionals de la corrupció, de la ineficàcia i de la genuflexió al centralisme voraç. Quan apleguen les falles, les gaiates, els moros i cristians i les fogueres de 2014 la televisió valenciana no els cobrirà. La dita caixa tonta els recordarà l'absència a molts valencians. Aquesta absència els generarà un malestar. Si l'oposició sap canalitzar-ho, encara mossegarà més electoralment al PP.

Comptat i debatut, Fabra ha regalat el programa electoral autonòmic al «tripartit»: escola, sanitat i televisió de qualitat per a la majoria dels valencians. Si l'oposició és intel·ligent i la societat civil valenciana manté la tensió (una societat que sí que existeix i que ja no es pot parasitar com al PP li agradaria en aquell acte coent que organitzà en nom seu en octubre), assistirem en menys d'any i mig a l'ocàs d'una hegemonia conservadora fins ara molt sòlida... Em demane tribuna.



Tags: política valenciana, mitjans de comunicació.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca