Editorial

Nou d’Octubre: Dia Nacional dels Valencians

7/10/2013 Per Nathalie Torres

Una s’enfronta amb la redacció d’un editorial sobre el Nou d’Octubre amb els sentiments encontrats. Per una banda, hi ha el desig d’escriure sobre la data més important per als valencians i fer-ho en sentit positiu, posant en relleu la transcendència que ha tingut en l’esdevenir de tots nosaltres; fent èmfasi en tot el que comportà la creació del Regne de València i la seua pertinença a la Corona d’Aragó –unió indissoluble instituïda en el regnat de Jaume II, el Just, tot i que el prêt-à-porter recentralitzador impose una altra «indisoluble unidad de la nación española» (art. 2 CE).

Però, per l’altra, els temps que corren no donen treva a la celebració. I en canvi, qualsevol mitjà –escrit o audiovisual– se’n farà ressò en els dos o tres dies previs a la commemoració. Hi podrem llegir articles que realçaran les nostres senyes d’identitat (senyals en diuen els populars en l’enèsim intent per descolorir-la fins a la invisibilitat) en un exercici acrobàtic en què la subordinen insistentment a una altra mentre l’enfronten obsessivament amb una tercera. D’altres reclamaran un finançament just per als valencians i el pagament del deute històric, fent d’aquest clam un dels trets que ens distingeix clarament dels espanyols: infrafinançats, infravalorats. I encara hi haurà qui focalitze l’atenció en el desballestament de l’estat de benestar tan fermament construït per la socialdemocràcia de la rosa.

Un tast de cada (si Sant Donís, patró del dia, vol!) podrem veure en Nou, la nova televisió valenciana (tot un cúmul de contradiccions en només tres paraules) que estrenarem el Dia Nacional dels Valencians. En un altre context, la coincidència de la commemoració del naixement del Poble Valencià amb la primera emissió de la nostra TV hauria de ser un esdeveniment celebrat, però és que aquesta pel·lícula ja l’hem vista i ha resultat ser... de por! El desenllaç, com tothom sap, ha sigut un dels desastres més grans que hem patit en els últims anys: per la pèrdua de la nostra televisió pública; per la destrucció de centenars de llocs de treball i pel forat econòmic que deixa la cova de lladres en què el Partido Popular de Comunidad Valenciana convertí l’ens públic.

Televisió nova de segona mà a banda, el que és ben cert és que dimecres, hissarem senyeres, farem ofrenes florals, escoltarem himnes i participarem en processons cíviques i manifestacions. El paisatge de fons serà un poti-poti difícil de digerir, amb l’exhibició predominant d’un regionalisme ranci i avesat a la genuflexió: les tradicions folklòriques al servei d’un discurs espanyolista sense fissures.

Per sort, en algunes ciutats i pobles valencians la Flama de la Llengua farà memòria de «qui som, i qui no som i d’on no volem ser», com cantava Carles Barranco a finals dels setanta. Conferències, concerts i obres de teatre en valencià; pel·lícules en la nostra llengua; partides de pilota i homenatges estellesians; passacarrers amb tabal i dolçaina, dansaes i cant d’estil en programes festius d’ací i d’allà donen fe d’un canvi en la celebració, d’una manera diferent de commemorar el nostre naixement com a poble amb entitat jurídica i drets propis tal com Jaume I disposà.

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l’ ACV Tirant lo Blanc i de Fundació Nexe



Tags: identitat valenciana.



Nathalie Torres

Tags: identitat valenciana.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

26/6/2015
Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca