Opinió

La lliçó de la via catalana

16/9/2013 Per Amadeu Mezquida

Ja fa vora una setmana que els catalans, independentistes ells, van donar al món una lliçó de reivindicació democràtica i pacífica. La via catalana va ser un èxit. Era un repte logístic i organitzatiu d’una envergadura brutal, muntat des de la societat civil, amb molts factors i enemics en contra. Malgrat tot, se’n van sortir.

A primer colp d’ull podria ser aquesta la lliçó més important a extraure de l’esdeveniment. La lliçó que és possible organitzar un acte tan complex si es tenen la voluntat i els recursos necessaris. Però, si hi aprofundim, podem trobar una lliçó molt més interessant del que està passant.

El diari Ara publicava aquest cap de setmana tot un reportatge a l’anomenat The Catalan Way. I la pregunta és: ¿existeix aquesta via catalana? I, sobretot: ¿en què consisteix?

[Cliqueu en la imatge per a veure-la més gran. Font: Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).]

L’independentisme a Catalunya ha esclatat en els últims anys. El 2005 ―fa «tan sols» 8 anys― el 41% dels catalans apostava per continuar sent una comunitat autònoma d’Espanya, mentre que el 13,6% anhelava un estat independent. Enguany, 2013, l’estat independent és defensat per un 47% de catalans; continuar sent una comunitat autònoma compta amb un 22% de suport. Hi ha molts factors que ajuden a explicar aquest canvi en la tendència. La crisi econòmica i política, acompanyada de les retallades en sectors clau de l’estat del benestar; l’asfixia per un model de finançament autonòmic insuficient, la preexistència d’una identitat pròpia forta, associada a valors positius, i traduïda políticament en partits polítics de tall independentista o nacionalista des de fa molts anys... Tot influeix, tot ajuda a configurar el camí pel qual es transita. Però la principal diferència, el punt d’inflexió és —i ho és de manera rotunda i palesa― el canvi social respecte a la qüestió independentista.

Es podria pensar que eixe canvi és una conseqüència lògica dels factors abans esmentats. És a dir, com que hi ha la crisi, com que tenim una identitat pròpia, com que hi ha partits nacionalistes o independentistes, com que tenim greuges amb l’Estat espanyol..., ergo la societat esdevé independentista. Això tindria la seua lògica si no fos perquè tenim altres societats a l’Estat espanyol, posem per cas la valenciana, que parteixen de la mateixa confluència de factors i no produeixen, com a resultat, una societat que tendeix ideològicament cap a l’independentisme o postures de major autogovern.

Això em fa pensar que potser el canvi social no és una conseqüència, sinó una causa. En certa manera, té sentit: és perquè els catalans han canviat socialment que la independència és més a prop que mai. La via catalana no és agafar-se de les mans i travessar tot un país resseguint la carretera nacional, és l’estratègia per la qual això esdevé possible. L’efecte, la conseqüència és sols l’expressió, el símbol. La via catalana no és The Catalan Way per haver fet una cadena humana, sinó per haver anat construint les condicions perquè, en un moment donat, una acció d’eixe tipus, siga realitzable.

Fa anys que s'observa que a Catalunya la independència no és ―només― una qüestió d’independentistes. L’independentisme català ―una part, almenys― ha estat capaç de convéncer la seua societat per a parlar del tema; després ha estat capaç d’identificar i emmarcar el tema segons els seus interessos, per a, finalment, convéncer als catalans sobre la qüestió. ¿No és aquest, al cap i a la fi, l’objectiu de tot moviment ideològic? ¿El de sumar el nombre més gran de persones possible a la seua causa? Fa anys que els independentistes catalans s’adonaren que la independència no vindria per art de màgia, que per a véncer necessitaven convéncer, i per a convéncer necessitaven una estratègia. L’estratègia ha consistit ―i consisteix― a reemmarcar la qüestió identitària i crear un marc i un relat propis. Abans la independència era una qüestió de llengües, drets històrics i cultures amenaçades, ara la independència és una qüestió de necessitats i oportunitats. Abans era una qüestió de sentiments i nacionalitats, ara de conveniències i racionalitats. Abans s’apel·lava al dret a l’autodeterminació dels pobles, ara al dret a decidir de les persones. «Es que yo soy de Jaén, toda mi familia es de Jaén, yo me siento catalán porque vivo muchos años aquí pero también me siento español.» Abans a aquesta persona l’independentisme li haguera dit que fotera el camp a Andalusia o l’haguera tractat de convéncer que sentir-se espanyol era «un error». Ara no, ara se li explica que ell pot sentir-se d’on vulga, que podrà continuar sent i sentint-se espanyol, que pot fins i tot no sentir-se català en absolut, però que la independència li convé, econòmicament i socialment, que així s’acabarà per fi l’eterna lluita amb Madrid, que ell tindrà la doble nacionalitat i podrà anar a Jaén encara més vegades a l’any perquè serà més ric.

S’ha canviat l’estratègia, s’ha aconseguit canviar el marc, i amb el canvi de marc, l’espanyolisme simplement s’ha quedat sense arguments. Aquesta és per a mi la via catalana. I la seua lliçó: cal una nova estratègia per a abordar les qüestions identitàries, cal reemmarcar la problemàtica, l’objectiu no és enfrontar-se amb l’estat central sinó convéncer la societat. I, en últim terme, quan s’aconsegueix això, la societat i la seua voluntat esdevé per si sola la causa principal. La conseqüència ja l’hem vista: que tot és possible.

Amadeu Mezquida, politòleg
amadeumezquida.wordpress.com



Tags: participació ciutadana, model d'Estat, cultura democràtica.



Amadeu Mezquida

Tags: participació ciutadana, model d'Estat, cultura democràtica.



Articles de Amadeu Mezquida

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

29/11/2016
Llaurar per al futur

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

25/11/2015
‘El valencianisme enfront d’Espanya’, #Demos8

8/9/2015
El tercer eix ja està ací!

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca