Opinió

#stopvalencianofòbia @ArenalSound - #vullestudiarenvalencià @AlbertoFabra

10/9/2013 Per Jaume Flor

Dels milers de trend topics de Twitter, n'hi ha que, per defensar una causa justa, queden en la memòria col·lectiva, com probablement passarà amb #stopvalencianofòbia i #vullestudiarenvalencià, car, malgrat haver-se desenvolupat durant les vacances d'agost, han aconseguit una repercussió incontestable i entenc que han de marcar un canvi en la lluita pels drets dels qui volem viure en valencià, els quals, 30 anys després de recuperar l'autogovern, som tractats com a ciutadans de segona.

Arribats ací, probablement a molta gent, mediatitzada per mitjans espanyols, afirmar que aquells que s'expressen en valencià “som tractats com a ciutadans de segona” els semble exagerar, tergiversar fets, i en discrepen profundament. Caldria preguntar-los si considerarien acceptable en una democràcia que a algú li posaren una multa de 1.000 euros i li llevaren tots els punts del permís de conduir per parlar castellà. Probablement respondran que no i parlaran d'una discriminació. Doncs precisament això li passà a Carles Mateu, a qui dos guàrdies civils, contravenint les lleis, li posaren les sancions esmentades només per parlar-los valencià. I si fóra l'únic, podríem pensar que és un cas aïllat, però que molts altres ciutadans hagen patit discriminacions pel mateix motiu com Rubén Durà, Lluís-Xavier Flores, Paco Muñoz Garcia, el músic d'Obrint Pas Miquel Gironés..., prova que és una actuació molt arrelada entre els cossos policials que operen al País Valencià. Aquest estiu, però, la discriminació pujà un grau i esdevingué agressió física a dos joves a l'Arenal Sound pel mateix motiu: parlar valencià. Una situació tan greu motivà que engegara la piulada, #stopvalencianofòbia @ArenalSound per a dir que ja n'hi ha prou, seguida d'una campanya en change.org perquè els cossos policials de l'Estat s'expressen en català i, per tant, que qualsevol policia o guàrdia civil que treballe en els territoris en què es parla no puga fer-ho sense expressar-s'hi fluidament, cosa que faria baixar i probablement desaparéixer les agressions i discriminacions policials per parlar valencià.

A més, el punt 2n de l'article 6é de l'Estatut diu que “l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, [...]. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los”, el 3r: “la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües” i el 4t: “ningú no pot ser discriminat per raó de la seua llengua”. Amb una legislació tan clara en favor de l'ús del valencià, ¿com és possible que cap membre del govern valencià no haja fet res davant les discriminacions contínues per parlar valencià, que és “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana” i, per tant, el senyal d'identitat per excel·lència del poble valencià?

Al silenci del Consell davant aquestes agressions i discriminacions, cal afegir un altre aspecte que, pel nom de la llei, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, els mateixos polítics valencians han considerat clau en la normalització del valencià: l'ensenyament, del qual l'Estatut diu: “Tots tenen dret [...] a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià”. Com que del curs 2008-09 ençà la Generalitat no publica quants alumnes hi estudien, agafarem les darreres dades disponibles de la Conselleria; el 2008-09 estudiaven en valencià 138.223 xiquets en primària i 58.626 en secundària. Per tant, en canviar de cicle, 79.597 alumnes perdien l'oportunitat d'estudiar-hi, perquè de 748 escoles d'infantil i primària amb línia en valencià només 301 centres d'educació secundària n'oferien, és a dir, 447 menys i, per tant, la davallada d'oferta de programes en valencià en secundària provoca la caiguda d'alumnes que hi estudien a l'ESO. Anotem que és la Conselleria d'Educació qui autoritza els programes en valencià, però sovint els denega malgrat que el centre complisca tots els requisits i, de vegades, només se n'han concedit rere una sentència judicial que ha obligat la Conselleria, com a les escoles Sant Cristòfol Màrtir de Picassent i Rei en Jaume de Xirivella, gràcies al fet que els pares anaren al TSJCV.

Resulta curiós que el Consell, governat per un partit defensor que els pares trien la llengua en què volen que s'eduque els fills, refuse d'obrir noves línies en valencià quan, si s'ofereix la possibilitat d'estudiar-hi en centres a prop del domicili, la demanda d'ensenyament en valencià és altíssima. Prova d'això és que als 44 centres que sol·licitaren canviar al Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià per al 2013-14, 8 de cada 10 pares optaren per la línia en valencià. Aquesta demanda altíssima contrasta, però, amb les xifres actuals de xiquets que estudien en valencià. S'estima que vora el 33% dels escolars estudien en valencià, i especialment, en grans ciutats com València, on sabem per les dades del Consell Escolar que només el 19 % dels xiquets de primària estudia en valencià i que el 55 % de l'alumnat va a escoles concertades amb només el 3,8 % d'alumnes escolaritzats en valencià.

Per tant, si la Generalitat Valenciana, després de 30 anys de LUEV i 18 de governs del PP, es nega a obrir línies en valencià --i s'hi veu forçada pels tribunals--, negativa que provoca molta manca d'oferta i acaba donant uns resultats minsos del nombre d'estudiants en valencià quan la demanda és altíssima, caldrà concloure que el partit que ens governa posa conscientment totes les traves possibles perquè la majoria dels xiquets no puguen gaudir del dret estatutari d'estudiar en valencià per motivacions ideològiques. És aleshores que convoquí la piulada de protesta #vullestudiarenvalencià @AlbertoFabra el 31 d'agost.

El rebuig de milers de tuitaires a ser tractats com a ciutadans de segona per parlar valencià o estudiar-hi, per la inacció en alguns casos i els obstacles premeditats en d'altres que posa el PP, és la prova que denunciar la vulneració dels nostres drets legalment reconeguts amb protestes cridaneres és un camí que ha d'utilitzar molt més el valencianisme per a desemmascarar la hipocresia del PP respecte als senyals d'identitat valencians --però que tan bons resultats electorals li ha donat durant els darrers 18 anys--, obrir consciències i provocar un canvi de govern en què, fent complir la legislació, els qui usem el valencià siguem també ciutadans de primera en igualtat de drets amb la resta de ciutadans.



Tags: política valenciana, política lingüística, identitat valenciana.



Jaume Flor

Tags: política valenciana, política lingüística, identitat valenciana.



Articles de Jaume Flor

6/5/2013
Si TV3 diu...

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca