Opinió

El dubte de Juan: entre Compromís i UPyD.

10/9/2013 Per Carlos Villodres

Hui parlarem de Juan, un veí d’Alacant, o de València, o, potser, de les seues respectives àrees metropolitanes. Juan és relativament jove, i viu amb indignació com, després de tot, el bipartidisme continua aclaparant àmplies majories tant al País Valencià com al Congrés dels Diputats. Creu en la renovació i en una democràcia més neta i sap que ni PP ni PSOE (tampoc EU) representen opcions regeneradores. Creu que té les coses clares però dubta. Dubta si en les pròximes eleccions donarà suport a Compromís o a UPyD.

Pot semblar un cas estrany, el de Juan, però no ho és. En les eleccions generals del 2011 vaig haver de ser president de mesa i entre el tediós procés de recompte dels vots al Senat em vaig adonar d’un fenomen: un grup important de votants, en la meua mesa d’un barri de la Ciutat de València, havia repartit el seu suport entre Compromís i UPyD. Certament, només era una anècdota insignificant complementada amb una erta intuïció que podia ser un fenomen generalitzat en àrees urbanes. Anècdotes, impressions, intuïcions, no semblaven un bon punt de partida per a escriure sobre el tema.

Per això quan el CIS va publicar les dades del Baròmetre Autonòmic vaig buscar confirmar la meua hipòtesi sobre si existeix un vot fronterer entre Compromís i UPyD. Aquesta frontera no podia ser ideològica (un ubicat per l’electorat en el centre i l’altre situat clarament a l’esquerra) ni nacional (un favorable de major centralisme i l’altre d’un major autogovern). El vot fronterer entre Compromís i UPyD havia de basar-se en allò que es comença a conéixer com el "tercer eix", que vertebra els sentiments respecte a la “qüestió democràtica”. Tots dos projectes ofereixen una certa imatge de renovació respecte a altres ofertes, utilitzen formes no convencionals de fer política i proposen canvis en el sistema electoral i l'entramat institucional.

I efectivament, les dades del CIS em van confirmar que aquest electoral existeix. Que Juan està entre nosaltres, dubtant entre Compromís i UPyD. Si no em creieu, analitzem les dades:

Abans que res, una breu explicació sobre la gràfica: Està realitzada sobre la base d'una pregunta del baròmetre del CIS sobre la possibilitat de votar a cada partit, en què l’enquestat ha de situar-se en una escala de 0 (no el votaria mai) a 10 (el votaria sempre). A efectes d’aquesta anàlisi, entendrem l’electorat potencial de cada formació com aquell que es va posicionar entre el 6 i el 8 (tots dos inclosos). Representa l’electorat potencial i, per tant, el més voluble a l’hora d’abandonar cada opció.

¿Com se situa l’electorat potencial de cada partit respecte a Compromís i UPyD?

Com es pot observar, a Compromís podrien anar a parar sobretot electors potencials d’EUPV i UPyD. En cas de la formació magenta, el vot potencial més pròxim és el de Compromís, seguit del de PSOE i EUPV. Per tant, no només existeix aquest electorat fronterer entre UPyD i Compromís sinó que és més a prop de l’altra opció que els votants de PP i PSOE.

Arribats a aquest punt, cal fer un aclariment. Parlem d’una escala que mesura la probabilitat de vot. Mesura, diguem-ho així, la intensitat, no la quantitat. Evidentment, l’electorat potencial de PSOE i PP és quantitativament més important i, per tant, molt atractiu per a les diferents opcions que aspiren a guanyar-se’l.

Confirmada la hipòtesi i fet l’aclariment, el següent pas és contemplar les conseqüències d’aquesta frontera entre dues opcions que, a primera vista, podien semblar tan antagòniques.

És de suposar que els estrategs de cada organització buscaran fer veure al seu votant potencial que l’altra opció és més lluny d’ells del que sembla. De fet, ja veiem atacs d'UPyD cap a Compromís utilitzant la qüestió territorial conscients que comparteixen un electorat que segurament no és especialment favorable a les reivindicacions valencianistes.

Siga quina siga la reacció de cada formació, el que està clar és que la política valenciana ha entrat en una nova etapa amb un electorat cada vegada més divers i complex. Les demandes d’una forma diferent de fer política han arribat al discurs de cada formació que disputa aquest vot “regeneracionista”. Caldrà veure quina opció va més enllà del discurs i porta a la praxi la superació de les estructures partidistes clàssiques o a la substitució del repartiment de càrrecs entre cúpules per fórmules més coherents amb la participació i l’apertura que es propugna cap a fora.

La qüestió de fons és, en definitiva, qui liderarà l’espai “regeneracionista” al País Valencià. ¿Serà el neocentralisme o el valencianisme d’esquerres? Com podreu imaginar no és una qüestió menor. Juan té la clau.



Tags: política valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca