Opinió

Si TV3 diu...

6/5/2013 Per Jaume Flor

Fa uns quants mesos el Tribunal Suprem va anul·lar el decret de Francisco Camps que prohibia les emissions de TV3 al País Valencià, ja que la Generalitat Valenciana només pot controlar i sancionar la prestació de serveis de comunicació audiovisual sobre cadenes d'un àmbit no superior al valencià i també les gestionades per la mateixa autonomia valenciana o per entitats a què la Generalitat haja conferit la gestió.

Aleshores, ¿com és que el vicepresident de la Generalitat Valenciana, el senyor José Ciscar, amenaça de tallar unes emissions de la televisió pública catalana (que encara no s'han représ) en cas que la dita televisió no empre el terme «Comunitat Valenciana» si no té competències per a fer-ho? Si és obvi que no pot fer-ho, ¿què s'amaga darrere l'anunci del vicepresident?

Tornem al títol de l'article i completem la frase: «Si TV3 diu... País Valencià (o no diu Comunitat Valenciana), el consell tallarà les emissions de TV3», i sense que el fetge se'ns altere, fem una altra pregunta elemental: ¿A quina època recent de la societat valenciana ens remet el binomi denominador País Valencià-Comunitat Valenciana? Com que la resposta també és òbvia, no ens hi entretindrem gens ni miqueta. Recomane, però, una lectura atenta del llibre del sociòleg Vicent Flor Noves glòries a Espanya per a entendre com es va gestar un conflicte que va molt més enllà d'un parell de denominacions de l'autonomia valenciana, ja que ambdues apel·lacions, que no són neutres, representen la plasmació de dues visions enfrontades que es disputen la centralitat ideològica i, per tant, el domini social del País valencià.

Si entenem, consegüentment, on ens situen les declaracions del Consell, potser entendrem millor quines són les intencions amb què les fa i quina és l'estratègia que farà servir per a continuar tenint el domini social del nostre poble. I davant d'això, el que ens hem de preguntar els valencianistes és si tornarem a repetir els mateixos errors —ara que tenim la perspectiva de la història i uns quants estudis sobre la qüestió—, per a continuar regalant als nacionalistes espanyols de dretes el domini social sobre la societat valenciana. Domini que, a més, li resulta cabdal perquè des del control de les institucions i dels mitjans de comunicació que en depenen, no solament continua fent prevaldre la visió del nacionalisme espanyol a la societat valenciana, sinó que boicoteja la recuperació de la llengua i la cultura pròpia del poble valencià i manté un model econòmic que ens subjuga als interessos de Madrid-Espanya i que ens impedeix als valencians tindre recursos propis per a atendre serveis bàsics com ara l'educació, la sanitat i els serveis socials.

Així doncs, si des del progressisme valencianista no s'entén que les polítiques regressives del Partit Popular en els serveis bàsics i el model econòmic nefast basat en la rajola han estat possibles gràcies a haver dominat la societat valenciana mitjançant un discurs identitari que no hem sabut contrarestar, tornarem a repetir els errors del passat, ja que si tan bons resultats li ha donat en el passat, ¿per què no hauria de donar-li'n ara? ¿La prova? Les declaracions del Consell sobre TV3. Així doncs, mentre aquest flanc quede obert, cada volta que el Partit Popular o el partit espanyolista de torn que domine la Generalitat, veja amenaçats la supremacia i el control de les institucions valencianes tornarà a fer servir el recurs que tan bé li ha anat des que va començar la transició i que condemna el poble valencià a uns indicadors de qualitat de vida cada vegada més allunyats dels països avançats.

¿Quina és la millor manera de bastir un discurs alternatiu a la retòrica demagògica blavera? A parer meu, des de la contradicció flagrant que suposa que un nacionalista espanyol adopte la vestimenta de «el más valenciano», però també, i si em permeten el símil futbolístic, des de la creació d'un discurs que faça que el nacionalisme espanyol deixe per sempre més de jugar a casa i que d'ara en avant jugue sempre com a visitant, inhabilitant allò que tants rèdits els ha proporcionat. Com que no vull que la reflexió quede conceptualitzada teòricament, posaré un exemple pràctic d'actualització d'estat del Facebook:

«Mentre milers de persones es reunien a la plaça de la mare de Déu de la capital valenciana, al president de la Generalitat els 43 morts de laccident del metro li mereixen tal respecte que no reobrirà la investigació. Ara bé si els catalans diuen País Valencià, aleshores agafarà la destral i tallarà el senyal de TV3. La vida és qüestió de prioritats.»

¿Què hi ha en aquest comentari? Ací poden haver-hi diferents interpretacions, però em fa l'efecte que un petit resum de l'article: la denúncia d'un discurs anticatalanista ranci dels senyors que ens governen per a mantenir-se en el poder coste el que coste, mentre hi ha problemes greus en la societat valenciana dels quals es desentenen. I ací és on rau la nostra força, perquè nosaltres, els valencianistes, a diferència d'ells, no volem ocupar el poder per ocupar-lo, sinó per transformar la societat valenciana en una societat oberta, dinàmica, pròspera i valenciana que augmente la qualitat de vida de tots els valencians, també dels qui se senten únicament espanyols. Ara bé, si no trenquem l'hegemonia discursiva blavera del nacionalisme espanyol —cosa que, com mostra el paràgraf anterior, no és gens difícil d'aconseguir— en cas que el nacionalisme espanyol perda el poder a causa de la conjuntura econòmica actual, preparem-nos a una oposició identitària ferotge del PP valencià en els mateixos termes que durant els anys 80 amb resultats coneguts: tornar a ser «los más valencianos» i governar no sé quantes legislatures més amb el que pressuposa això d'involució lingüística, social, de drets laborals, educatius, sanitaris, etc., del poble valencià i de subjugació, marginació, etc., d'un valencianisme polític, social i cultural. I estarem d'acord que deixar que l'espanyolisme s'impose per errors propis dels mateixos valencianistes seria una cosa imperdonable. Així doncs, ha arribat l'hora de dur la veu cantant en el debat discursiu, ara que el valencianisme es prepara per a ser alternativa de govern, tal com ja fa anys van fer el nacionalisme basc i català en les societats respectives.



Tags: política valenciana.



Jaume Flor

Tags: política valenciana.



Articles de Jaume Flor

10/9/2013
#stopvalencianofòbia @ArenalSound - #vullestudiarenvalencià @AlbertoFabra

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca