Opinió

De la il·lusió a la realitat: no viurem com els nostres pares

6/5/2013 Per Marina Aparicio Barberán

La nova figura contractual que impulsa l’Estat, els minijobs, de la qual vaig fer menció en un altre moment, té ja una mena de cosins germans al nostre entorn territorial: els contractes de becari per una banda, i per l'altra els contractes temporals, que conformen una forta fragmentació del mercat de treball i un dispositiu de flexiseguretat tan celebrat, hui en dia, i tan comentat, tant per mitjans de comunicació com pels polítics que governen i les seues declaracions, pràcticament diàries, sobre l’infaust futur.

M’agradaria assenyalar les declaracions del senyor Rubalcaba, recollides pel diari Público el 3 d’abril, en les quals assegurava que «no és cert que la joventut de hui dia vaja a viure pitjor que els seus pares», sinó que potser «només hauran d'acostumar-se a tindre més incertesa en l’àmbit del treball, però que la generació més formada viurà millor que els seus pares». És una afirmació que arriba a ser, fins i tot, irrespectuosa. No sé ben bé com pot arribar a tindre la gosadia i la immoralitat de fer aquestes declaracions, ni com pot tractar un tema d’aquesta rellevància com una mena de joc, un joc de suma zero en el qual tots participem forçosament.

¿Potser desconeix el senyor Rubalcaba la situació educativa i laboral del jovent? ¿O simplement no vol reconéixer i explicitar les raons per les quals el jovent es troba en aquesta situació? El joc clar i autoritari dels diferents governants estatals i autonòmics envers la precarietat i la temporalitat, la flexibilitat i la inseguretat… plenament inconstitucionals i, a més a més, l’aposta radical i asocial de creació de llocs de treball absolutament sense drets… Perquè aquesta situació no està provocada per la crisi —com entre línies potser intenten fer veure—, la crisi potser ha agreujat la situació del jovent, però no l’ha provocada.

Aquesta qüestió té unes arrels prou profundes, i no s’hi ha fet front, sinó que més aviat s'hi ha «donat suport» mitjançant retallades de drets i flexibilitzant el mercat de laboral al llarg dels últims anys i, l'última reforma laboral, ha estat la que ha incidit directament en la confirmació d’aquesta tendència de reproducció continuada d’un model de treball totalment precari, indecent i indigne. Salaris baixos, completa inestabilitat en l’àmbit del treball que duu a una total inestabilitat integral, impedeixen el desenvolupament, l’emancipació i la maduració plena de les persones, porten a la impossibilitat de desenvolupar projectes de ben viure i, per tant, impossibiliten al jovent en particular i a la ciutadania en general de tindre una vida plena.

Tots estem contínuament sentint que «som la generació més formada», cosa que és possible si sols observem unes cohorts del jovent, absolutament minoritàries. És cert que s’han incrementat els anys d’escolarització, que hi ha més joves en els estudis universitaris, però també que el 38% no acaba la formació bàsica, que la participació relativa en la formació professional és ridícula, que la població activa en general i la del jovent en particular està per sota del nivell 2 d’acreditació europea (la primera etapa d'educació secundària obligatòria, que ací coincideix amb l'ESO)…, i que amb aquests fils hem de fer el teixit.

No es tracta, doncs, d’estar més formats, que ja veiem que és relatiu i, a més, obscé i deshonest el tractament que se li atorga, ni tampoc de viure millor o pitjor que els nostres pares. Sols volem viure dignament i decentment d’una altra manera, amb una radical qualitat humana i, per a fer-ho possible, hem de «treballar menys, treballar totes i tots, i ben viure», aquest és el repte. ¿Hi ha propostes de polítiques públiques i socials actives que busquen materialitzar aquest envit? Rescatem persones i creem les condicions perquè el canvi de la societat siga el que cadascuna de les persones realitze i implemente.



Tags: joventut.



Marina Aparicio Barberán

Tags: joventut.



Articles de Marina Aparicio Barberán

La Vanguardia, 28/4/2016
Construir un País Valencià lliure, democràtic i sense complexos

3/6/2013
Poble impacient, país decidit

14/3/2013
Minijobs, una nova barbàrie laboral i social

22/2/2013
La impossibilitat d’emancipació dels joves

22/1/2013
'Spanish Crash' i les diferents visions de la realitat

20/12/2012
Violència de gènere i dones immigrades

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca