Opinió

Alerta que arriba el vot electrònic!

17/4/2013 Per Miquel Villamon

Les millores tecnològiques que hem viscut durant els darrers anys tindran un impacte decisiu en la manera en què participarem en les decisions polítiques del nostre entorn. A primera vista, pareix que la invenció del vot electrònic permet la implementació de la democràcia líquida. ¿Encara no us han explicat la democràcia líquida? Es tracta de la síntesi entre la democràcia representativa (tesi), que tradicionalment han defensat els corrents més progressistes del moviment liberal, la democràcia directa (antítesi 1), que tradicionalment han defensat els moviments anarquistes, i el mandat revocable (antítesi 2), que tradicionalment han defensat, entre d'altres, els moviments consellistes, més coneguts com a socialistes revolucionaris.

La democràcia líquida consisteix a garantir els drets de:

1) Triar un representant en el qual es delega completament la presa de decisions (democràcia representativa).

2) Votar directament qualsevol decisió (democràcia directa).

3) En qualsevol moment, canviar de representant (mandat revocable).

4) Tota mena de fórmules mixtes: per a cert tema, triar un determinat representant; per a un altre tema, un representant diferent; per a un tercer tema, votar directament; i, en qualsevol moment, poder canviar totes aquestes opcions (democràcia líquida).

Per altra banda, el vot electrònic permet reduir el temps de recompte d'unes eleccions. L'avantatge d'aquesta economia és poder fer eleccions tan sovint i utilitzar sistemes electorals tan complexos com es desitge.

Per exemple, a Irlanda utilitzen el Vot Personal Transferible (VPT). És un sistema electoral proporcional de llistes obertes. Està dissenyat per a maximitzar la llibertat i la igualtat de vot de l'elector. És a dir, que la proporcionalitat és màxima i el vot útil és mínim. Però té un gran inconvenient: el temps que es tarda a fer el recompte augmenta exponencialment en funció del nombre de candidats. Per això, utilitzen unes circumscripcions de no més de 5 escons a la República d'Irlanda i de 6 a l'Ulster. Poca proporcionalitat pot haver-hi en circumscripcions tan petites. Però, en l'era dels telèfons intel·ligents, ¿cal que tardem tres dies de tediós recompte per a conéixer els resultats de les eleccions irlandeses?

Amb el vot electrònic, el recompte podria automatitzar-se i realitzar-se molt més ràpidament. Per tant, es podria augmentar la mida de les circumscripcions electorals tant com es volguera. ¿Us imagineu set mil milions de ciutadans del món votant els seus representants a l'Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant el VPT, en circumscripció única? Com cantava John Lennon, és fàcil si ho intentes. Tots podríem votar a qui volguérem sense cap restricció ni de partit, ni de llistes, ni de nacions, ni de regions, ni de vot útil, ni de cap altre tipus. Però caldria resoldre-hi primer molts inconvenients.

El primer seria, tal com diu Carlos Villodres en el seu llibre Valencians i Democràcia, que “en casos d'extrema proporcionalitat, els electors no poden identificar amb claredat opcions de govern”. Opine que la millor solució a aquest problema és separar totalment el poder legislatiu de l'executiu: que el Parlament no participe en l'elecció ni en el control del Govern ni aprove els pressupostos. Segons cada cas, pot fer-ho un altre parlament o pot fer-ho directament el poble.

El segon problema és l'amenaça de tupinada. ¿Fins a quin punt podem estar tan segurs amb el vot electrònic com ho estem amb les urnes de vidre i paper? Deixem per un moment de banda el problema afegit de votar per Internet. Imaginem-nos que només pretenem poder votar als nostres ajuntaments i juntes de districte en horari d'oficina. Si es desenvoluparen un programari i un maquinari lliures i adequats, ¿podria arribar a ser raonablement segur el vot electrònic? En altres paraules, ¿és possible la democràcia líquida?

Perquè ens conteste a aquesta pregunta, des de Mallorca, hem organitzat una conferència d'Eduardo Robles, programador principal de projecte Agora Voting. Serà el pròxim 26 d'abril i, com la resta de les terceres jornades de Tecnocritica.org, podreu veure-la per Internet.



Tags: participació ciutadana, cultura democràtica.



Miquel Villamon

Tags: participació ciutadana, cultura democràtica.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca