Opinió

Bitcoin: L'era de les divises virtuals

10/4/2013 Per Joan Sanchis

En un moment en què les principals institucions polítiques i econòmiques es troben immerses en una greu crisi de confiança, opcions alternatives com les divises virtuals han anat prenent força com a via d'emancipació econòmica per part dels ciutadans.

Bitcoin és potser l'exemple més paradigmàtic de tot aquest procés. Aquesta divisa digital descentralitzada va ser creada el 2009 per l'autor pseudònim Satoshi Nakamoto, darrere del qual sembla trobar-se tot un grup de programadors i experts en criptografia electrònica. Funciona utilitzant el protocol P2P (peer-to-peer) que regula la creació i intercanvi de Bitcoins, permet als usuaris alliberar-se del tradicional control dels Bancs Centrals, i assegura que la base —i l'oferta— monetària no seran manipulades i respondran únicament a l'oferta i la demanda que en fan els individus.


Evolució dòlars/Bitcoin. (Cliqueu per a fer més gran la imatge.)

Ara mateix, el mercat de Bitcoins té una capitalització superior als 2.500 milions de dòlars, i el tipus de canvi amb les divises tradicionals (euros, dòlars, lliures) no ha parat de créixer, i ha arribat a superar els 140$ per cada Bitcoin. A més, ja és acceptada per plataformes internacionals com el servei de blogs Wordpress i moltes altres xicotetes botigues principalment de productes tecnològics.

¿Com funciona exactament Bitcoin?
Bitcoin és una divisa virtual en què cada unitat s'identifica amb una numeració i en què, com hem dit abans, la producció i l'intercanvi es fan de manera totalment descentralitzada. La creació de la base monetària es fa per mitjà de la resolució de determinats problemes matemàtics complexos que els individus han de resoldre per a aconseguir alliberar unitats de Bitcoin. La dificultat d'aquests problemes és canviant i dinàmica, per a assegurar un creixement exponencial però limitat a 21 milions d'unitats de Bitcoin.

Una vegada els individus obtenen Bitcoins amb aquest procés, poden utilitzar-los per a adquirir mercaderies o serveis, o bé intercanviar-los per altres divises, posant així en circulació les unitats de Bitcoin. Cal dir que aquest procés de resolució de problemes matemàtics està òbviament limitat als més experts, i que la forma més popular d’adquirir Bitcoins entre els usuaris convencionals és la compra amb divises tradicionals.

Una vegada posat en circulació, els pagaments es realitzen utilitzant programari P2P de lliure distribució i amb una complexa encriptació, que assegura pagaments anònims, instantanis i teòricament segurs.

¿El nou patró or?
Les divises tradicionals (euros, dòlars, lliures…) actuen en la pràctica com a diner fiduciari. És a dir, no tenen cap valor real sobre el qual descanse el valor intrínsec que diuen posseir, només funcionen sobre la base de la confiança que genera saber que una altra persona t'acceptarà aquest mateix mitjà de pagament pel valor estipulat. Posteriorment les unitats es reprodueixen mitjançant la impressió de diner i el sistema de reserva fraccionària dels bancs. Aquest sistema facilita, per tant, la manipulació tant de la base com de l'oferta monetària, mitjançant les anomenades polítiques monetàries. És a dir, mitjançant la impressió de diner o un canvi en el coeficient de caixa, podem influir sobre la quantitat de diners en circulació.

En aquest sentit, molts autors han denunciat repetidament l'excessiva tendència dels Bancs Centrals a la impressió de diner, generant inflació (pèrdua poder adquisitiu) i irregularitats en el cicle econòmic (bombolles).

En canvi, Bitcoin, pel seu mètode de creació i pels límits del seu creixement, ha sigut qualificat de "quasi matèria primera", amb una certa ressemblança amb el patró or. Certament, aquesta moneda virtual emula el comportament de la generació de matèries primeres, en tant que cada Bitcoin és exactament igual al cost marginal de producció (cost del treball = temps utilitzat per a resoldre el problema matemàtic) i aquest cost és creixent i la matèria total (unitats de Bitcoin) que podem obtenir és limitada.

A més, donat que les autoritats econòmiques no tenen cap possibilitat d'influir en la quantitat de Bitcoins o en el seu valor, no hi ha possibilitat de manipular la base monetària ni d'influir en el valor del Bitcoin més enllà del lliure mercat.

Principals crítiques
Les principals crítiques a aquest nou mitjà d'intercanvi s'han centrat fonamentalment en el fet que permet fer grans transaccions mundials anònimes, de manera que es facilita el blanqueig de capital, l'evasió fiscal o la compra de substàncies il·legals.

Els principals crítics amb l'ús d'aquestes noves divises virtuals han sigut fonamentalment els òrgans governamentals, els bancs i la seua òrbita mediàtica. És a dir, tots aquells que es veuen amenaçats pel creixent ús d'una divisa lliure i sense control centralitzat. Diferents mitjans de gran ressò internacional com The Guardian han publicat crítiques directes i a vegades molt poc fonamentades. No obstant això, fa uns dies Xavier Sala i Martín publicava al seu blog una reflexió en què descrivia el creixent ús del Bitcoin com una mera bombolla temporal i en feia una crítica prou argumentada.

¿La moneda del futur?
Una pregunta amb una resposta ben incerta. És difícil pensar que a curt o mitjà termini l'ús d'aquest tipus de divises es generalitze, entre altres coses perquè hi ha alguns tipus d'activitats comercials en què no són tan pràctiques, com fer la compra al supermercat o pagar per un café. Per altra banda, el sobtat creixement de la cotització del Bitcoin pot generar esquemes d'inversions especulatives i fer relativament volàtils els tipus de canvi amb altres divises.

Això no obstant, aquest nou fenomen de les divises virtuals, més enllà de substituir completament a les divises tradicionals, sembla apuntar de manera prou clara cap a l'aparició de tot un nou mercat de transaccions virtuals en la xarxa que complementarà el "real". El creixent volum de comerç electrònic i la popularització de les botigues online com Amazon o Ebay, fan més necessari que mai disposar de mitjans de pagament àgils, ràpids i que funcionen a escala internacional.



Tags: economia.



Joan Sanchis

Tags: economia.



Articles de Joan Sanchis

La Vanguardia, 23/2/2017
Més enllà del Corredor

La Vanguardia, 4-10-2016
La València que volem

4/2/2016 i 17/2/2016
El futur dels nostres pobles

13/4/2015
¿És la renda bàsica una opció per a fer front a la desigualtat social?

9/3/2015
¿Què serà de l’economia valenciana després de les eleccions?

1/12/2014
Primàries: ¿caminant cap al canvi o reforçant l’statu quo?

1/8/2014
Som colònia

6/5/2013
Són els economistes, estúpid!

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca