Opinió

“Una altra extrema dreta” és possible

5/3/2013 Per Pere Fuset

El 6 de maig del 2002 Wilhelmus Simon Petrus Fortuijn —conegut popularment com a Pim Fortuyn— era assassinat en plena campanya electoral als Països Baixos. Fortuyn havia estat un controvertit polític, sociòleg, professor i escriptor impulsor d’un moviment polític populista —sovint acusat de xenòfob— que havia fet bandera contra la immigració, fonamentalment la de confessió musulmana.

Fortuyn havia experimentat una carrera política més que meteòrica. El seu moviment polític havia aconseguit aglutinar bona part de l’electorat més descontent amb la política tradicional del país amb un discurs fins i tot trencador en l'estètica i una descarada i vehement incorrecció política. Les seues propostes programàtiques abastaven un palmito tan ample com el que marquen el tancament de les fronteres, la recuperació del servici militar obligatori i igualitari per a dones i hòmens i l’eliminació del Parlament Europeu.

Els estudis demoscòpics definien el seu perfil d’electorat prototípic com el d’un xic jove amb ingressos mitjans i baixa cultura. Estos i altres votants són els que havien aconseguit que l’opció electoral del Leefbaar Rotterdam (en valencià, Rotterdam Habitable), que encapçalà uns mesos abans del seu assassinat, assolira la primera posició local amb prop d’un 35% dels vots.

Quan Fortuny va ser assassinat en un pàrquing —a mans d’un radical activista dels drets animals que actuà en solitari— tenia 54 anys i unes enquestes que li atorgaven possibilitats per a esdevindre nou primer ministre del país de les tulipes.

Fortuny era un holandés catòlic i homosexual. Obertament homosexual. La seua orientació no era cap contradicció aparent amb el seu discurs extremista en aquella Holanda que, en aquells temps, era pràcticament un oasi de llibertats en matèria LGT. Per a ell, pràcticament, segons els seus esquemes, un pretext.

Detestava ser comparat amb els líders ultres del moment com Haider i Le Pen, i «argumentava» el seu declarat rebuig cap a la immigració musulmana al considerar els seus valors com a una amenaça, entre d’altres, per a una, almenys legalment consolidada, no discriminació per orientació sexual. Però no era cap racista —insistia vehement ell— i certament la Llista Pin Fortuyn tenia com a número 2 un holandés negre amb arrels a Cap Verd; João Varela.

Mai no sabrem quin hauria estat el resultat d’aquelles eleccions si no s'haguera produït la seua violenta mort, però no pareix massa agosarat afirmar que el líder populista era simptomàticament una gran esperança electoral per a una societat descontenta amb la política tradicional amb fam de trencar esquemes.

El cas de Fortuyn és potser ben cridaner. Com també ho són les dades que parlen d’un ampli transvasament electoral entre els antics votants comunistes francesos i el partit de Le Pen, actualment encapçalat —per cert— per una dona. No és menys sorprenent tampoc explorar quina era la base social de Haider a Àustria, eminentment jove i obrerista.

De la mateixa manera que des dels antípodes ideològics determinats moviments polítics —sovint en clau verda i de radicalitat democràtica— han emergit amb força popular davant el crack del sistema, esta «altra extrema dreta», o si més no, dreta populista, dóna símptomes preocupants de ser socialment concebuda com una eixida europea al problema.

Però per sort o per desgràcia, diu la dita que Europa comença als Pirineus. A l’estat, l’extrema dreta sociològica s’ha mantingut marginal perquè és doblement captiva. D’una banda, captiva electoralment per la dreta hegemònica i «del sistema» sempre disposada a traure-la a passejar quan convé com a força de xoc enfront de l’esquerra. D’una altra, captiva també de la seua estètica i pudor de passat ranci, de cap rapat ultra i de batalleta franquista. Elements tan poc comercials com clarament icònics d’una extrema dreta tradicional condemnada a l’extinció.

Les coses, però, podrien canviar. Podria passar que la crisi de rebot ens fera més europeus i moderns i convergirem amb una moda continental ja experimentada. Podria passar que l’actual descrèdit en la política (la vella política) i en la democràcia (la teòrica democràcia) ens fera abraçar experiments populistes de nova planta amb els quals escapar d’un panorama podrit de desesperança.

Podria ser que els bous i les samarretes de seleccions esportives d’èxit, associades a un orgull patri suposadament cívic substituïren fletxes i pollastres imperials de caràcter militar. Podria ser que aquesta es presentara com «la voz del pueblo» i tirara mà de tot allò que ens uneix per a convertir la diferència i la diversitat en la mare de tots els mals. Un axioma que obriria les portes a l'homogeneïtzació com a solució per a començar a bastir una nova era.

Podria ser fins i tot, que s’atrevira a abanderar la (paraula) llibertat i que a més a més es revestira de modernitat, estètica i discursiva, abandonant algunes manies ràncies —com ara l’homofòbia— i penetrant en tot tipus de xarxes socials.

Li caldria —això sí— trobar nous enemics, als quals (no) paradoxalment alimentaria per a poder presentar-se com a salvador. I tots sabem que un no-nacionalisme, enfront dels que ho són, sempre és una aposta a cavall guanyador.

Un moviment així defugiria conceptes socialment ferits de morts. Ni de dretes, ni d’esquerres, i quasi quasi apolític. Una sort d’extrem centre que necessitaria un nou color. Es presentaria amb aparença amigable i saludable com si es tractara d’una llet desnatada per a baixar eixe evident sobrepés del nostre sistema polític.

Si fóra el seu assessor polític, els recomanaria fer tot això. Una unió de populisme i demagògia amb llenguatge i estètica del segle XXI. Com que no ho sóc, em limitaré a advertir que és possible una altra extrema dreta. I que, ja que estem, hauríem d’evitar-la, no siga cosa que ja estiga en construcció.



Tags: cultura democràtica.



Pere Fuset

Tags: cultura democràtica.



Articles de Pere Fuset

4/12/2014
Somriures vs. esvàstiques

8/10/2014
Tot o res

3/6/2014
Un valencianisme per a Compromís

19/2/2014
Valencià: has de voler-te més

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca