Editorial

Embolica que fa fort!

6/2/2013 Per Nathalie Torres

Al president del Govern espanyol li agrada molt fer servir el sintagma «un gran lío», o expressions semblants, sobretot per a referir-se al que ell i els seus sequaços anomenen l'herència de Zapatero. La veritat és que el dia a dia ens ofereix tants fets —i les circumstàncies que els complementen— tan i tan enrevessats que, per una vegada, li donarem la raó a Rajoy i afirmarem que, efectivament, tot plegat és un bon embolic. No solament l'herència rebuda de ZP, sinó tot, absolutament tot. Perquè hi ha qui oblida que, jugant jugant, el Partit Popular porta quasi 18 anys governant en aquesta terra nostra de les oportunitats! Vora dues dècades soscavant la sanitat i l'educació públiques, dinamitant l'estat de benestar i afeblint les nostres institucions d'autogovern i encara gosen parlar d'herències!

Des d'aquesta mateixa plataforma, ens hem referit en diverses ocasions als moltíssims casos que constitueixen el monumental embolic en què ens trobem i que els nostres esforçats governants semblen entestats, cada dia que passa, a fer més i més gran. Embolica, que fa fort! El penúltim lliurament del fulletó populista conté una quantitat tal d'ingredients que una ja no sap si la línia de joc se circumscriu al camp de futbol de Mestalla o si arriba al Palau de la Generalitat. En un país civilitzat, el que acabe de dir es prendria com una broma o, en el supòsit de tractar-se d'una afirmació basada en un fet real, es consideraria una grandíssima barbaritat («un gran lío», vaja!). Però ací no: ací ens l'empassem doblegada! Bé perquè som uns bromistes, bé perquè som uns incivilitzats, el cas és que una societat privada com era, fins fa unes hores, el València CF, ara és una societat pública, de tots nosaltres, els pacients i abnegats contribuents valencians. El canvi de titularitat és cortesia del Consell valencià, que en la seua infinita saviesa i altura de mires ha considerat que les arques valencianes estaven a bastament proveïdes per a fer front al deute d'una entitat esportiva arruïnada. Quin gran govern, sempre amatent a salvar de la misèria o a rescatar de l'oblit lo nostre.

I és que el futbol —i tot l'attrezzo amb què es desplega— és un d'aquells elements que conformen el que tan encertadament conceptualitzà Michael Billig com a nacionalisme banal, un nacionalisme que passa per patriotisme amb trellat en contraposició a aquells altres nacionalismes més aviat perillosos de les nacions sense estat. En el cas que ens ocupa, la Generalitat Valenciana incorpora la iconografia valencianista al patriotisme regionalista —una mena de sopa succedània del patriotisme espanyol— en què milita el partit que n'està al capdavant. De manera que l'assumpció del deute de l'equip de futbol és un acte (més!) de patriotisme, i posar-ne en dubte la viabilitat per a la caixa pública, una mostra de menyspreu per lo nostre.

Fa tant de temps que el «gran lío» ha adquirit unes proporcions tan desmesurades, que l'opinió pública valenciana sembla haver deixat enrere l'estat de xoc per aquesta i totes les altres notícies relacionades amb la fallida del model econòmic de grans esdeveniments. I, tanmateix, convé recordar que el cas del València CF és una mostra més, de les moltes que coneixem cada dia, del fracàs rotund, absolut, sense pal·liatius, de la política econòmica perpetrada durant tants anys pels successius governs popularistes a casa nostra. Aquell somni desaforat, compartit per Camps amb milers de persones precisament al Mestalla, s'havia d'haver quedat en això: en un somni desbaratat propi d'algú que no estava capacitat per a governar els seus conciutadans ni, molt menys, gestionar els cabals públics. Algun dia, potser algú és capaç de donar una explicació de tot plegat. Mentrestant, embolica que fa fort!

Nathalie Torres Garcia
Presidenta de l'ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe



Tags: política valenciana.



Nathalie Torres

Tags: política valenciana.



Articles de Nathalie Torres

24/9/2015
No és un adéu...

26/6/2015
Valencianisme, prosperitat i democràcia per a un país nou

8/6/2015
El valencianisme progressista: l’empoderament autocentrat

21/4/2015
Cinc anys d’idees per a la societat valenciana del futur

12/3/2015
Masculí plural versus femení singular

20/2/2015
La ‘nova’ política

16/1/2015
¿I la llengua?

5/12/2014
Trencar el silenci

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca