Opinió

Economia del Bé Comú: una visió crítica

6/2/2013 Per Joan Sanchis

En un camp problemàtic com el dels sistemes econòmics, amb una tendència manifestament reduccionista, és notablement difícil traçar línies més enllà de la polarització entre l'estatisme pur i el capitalisme més salvatge. No obstant això, el desenllaç del debat històric, amb els principis del lliure mercat com a clars vencedors, ha tingut com a resultat l'aparició de noves propostes teòriques que intenten cercar l'equilibri entre els dos extrems. Un intent en aquesta línia és la proposta de l'Economia del Bé Comú (d'ara endavant EBC) del sociòleg i psicòleg austríac Christian Felber.

El model neix, segons Felber, per a dibuixar un nou escenari econòmic que «supere la dicotomia històrica entre capitalisme i comunisme». Això no obstant, l'EBC no té res a veure amb allò que en el seu dia plantejaren Adam Smith o Karl Marx. De fet, tal com està plantejada la proposta inicial, aquesta no reuneix les característiques essencials per a poder-la considerar com una nova teoria d'organització econòmica. L'EBC, com veurem més avant, és una proposta elaborada des de principis sociològics i psicològics (camps d'especialització del seu autor), i per això mostra greus dèficits teòrics des del punt de vista econòmic. Això no impedeix que hi haja punts concrets de la proposta que són ben aprofitables per a obrir un debat ampli i precís sobre les deficiències del sistema d'economia de mercat.

Introducció a l'EBC
Totes les propostes de l'EBC s'estructuren entorn d'un objectiu relativament senzill: aplicar els mateixos principis que segons l'autor regeixen les relacions de tipus personal al sistema econòmic. Parlem de valors fonamentals com la confiança, la cooperació o la solidaritat. Felber considera que aquests valors que sí que apliquem en la nostra vida diària, entren en contradicció directa amb els principis que promou l'economia capitalista.

Així, el sistema de lliure mercat, segons Felber, dirigeix la societat cap a la competència desmesurada i l'egoisme individual. L'èxit en el sistema capitalista es mesura pel grau d'èxit financer i no per la contribució que les empreses fan al desenvolupament de la societat en el seu conjunt.

La proposta de Felber és, doncs, trobar un sistema que permeta l'aplicació del que es consideren valors fonamentals dels éssers humans al sistema econòmic.

Proposta Bàsica de l'EBC
Dins del model plantejat per Felber, trobem ben estructurades tota una sèrie de propostes que han de configurar el nou model. En citarem les més importants.

En primer lloc es proposa un canvi d'indicadors per a mesurar l'èxit econòmic d'una empresa o d'una economia. S'hi desenvoluparà el Producte del Bé Comú per a substituir al Producte Interior Brut, en què es tindran en compte els aspectes socials, ecològics i democràtics de les organitzacions empresarials. El nou Balanç del Bé Comú substituirà el tradicional balanç financer com a indicador de l'èxit empresarial, i atorgarà una puntuació (pública en l'etiquetatge de productes) segons els criteris del bé comú que s'apliquen en la producció.

El sistema fiscal i de subvencions es modelarà de forma que afavorisca les empreses que seguisquen els criteris considerats desitjables, mentre que la resta sofriran, per tant, un desavantatge competitiu. A més, les empreses tindran limitacions pel que fa a les desigualtats salarials, limitació de dividends i control estatal i ciutadà.

El sistema financer desapareix tal com el coneixem, i es crea la Banca Democràtica. Aquesta entitat seria de titularitat pública, però el seu control s'exerciria per part d'assemblees democràtiques de ciutadans, distribuïdes per subentitats locals i territoris. La Banca Democràtica s'encarregarà de finançar prioritàriament les empreses socialment responsables, i impulsarà els projectes d'inversió que la societat considere necessaris.

S'introdueixen regulacions per a assegurar la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans, com ara la limitació del patrimoni, la limitació del dret d'herència, la renda bàsica i el «dot democràtic» en el naixement.

Forats negres de l'EBC
En primer lloc, en llegir les mesures, ràpidament es pot comprovar com no es tracta en absolut d'un nou sistema econòmic, sinó que l'objectiu programàtic és bàsicament «moralitzar» el capitalisme.

En segon lloc, la proposta inicial manca de cap raonament estrictament econòmic, i això fa que no es tinguen en compte principis econòmics essencials per a la concepció de qualsevol alternativa. Algunes de les principals mancances des del punt de vista econòmic són les següents:

No es té en compte el risc inflacionari. Alguns aspectes de la proposta tenen un clar risc inflacionari, especialment la introducció d'una renda bàsica i sobretot el «dot democràtic» que qualsevol ciutadà rebria en nàixer. En la pràctica, aquestes mesures, juntament amb els augments salarials que es proposen, generarien inevitablement una espiral inflacionària que eliminaria automàticament qualsevol efecte positiu sobre el poder adquisitiu.

No sabem d'on s'obtindrien els ingressos. En el model, Felber proposa introduir impostos adaptatius segons el compliment o no dels principis del bé comú, però amb aquesta política el mateix Felber argumenta que les empreses que no respectaren aquests criteris desapareixerien a mitjà-llarg termini. Al mateix temps, proposa quantioses subvencions per a les empreses que complisquen, així com l'eliminació de l'impost de societats. Això, juntament amb les polítiques de renda bàsica, anys sabàtics (1 cada 10 anys) i altres, dispararien la despesa pública, sense que s'explicite cap mètode per a augmentar proporcionalment els ingressos.

La Banca Democràtica és perillosa i ineficient. Segons Felber, la Banca Democràtica finançaria les empreses del bé comú, però també el mateix Estat. Hi ha, per tant, un greu risc de comportaments corporativistes i de monetització del deute, que desemboque en bombolles i inflació. Donat que el control sobre aquesta entitat seria per convencions ciutadanes, no sabem com es fixarien les polítiques monetàries, ni tampoc com hi hauria una coordinació a nivell estatal o fins i tot internacional de les subentitats.

Un intervencionisme exagerat i sense efectes clars. No tinc cap prejudici de partida sobre si l'intervencionisme és positiu o negatiu; crec que depèn bàsicament dels possibles resultats. Però en aquest cas, la sensació és d'un intervencionisme desmesurat (auditors del bé comú empresa per empresa, grans consells populars d'administració, regulacions, subvencions, limitacions personals…) i d'efectivitat clarament dubtosa. A més, caldria implantar el model de forma mundial perquè algunes mesures pogueren ser efectives.

La contraproposta
Hi ha algunes propostes del model que són ben aprofitables com ara un sistema d'etiquetatge que incloga la responsabilitat social corporativa de les empreses, la promoció de la democràcia interna, o l'aposta pel comerç just i les activitats sostenibles.

Però realment això ja existeix, i s'anomena tercer sector, cooperativisme i economia social. I és que Felber, conscientment o inconscientment, el que fa és observar els principis de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) que apliquen les empreses de mercat —siguen cooperatives, societats anònimes o ONG— i estendre'ls a la totalitat de l'economia via l'acció coactiva de l'Estat. Tot i això, no deixa de ser curiós que algunes empreses que Felber posa com a model —algunes valencianes— no són ni tan sols cooperatives.

La realitat és que aquest tipus d'empreses responsables, democràtiques i ecològiques, en el mateix marc de l'economia de lliure mercat, ja existeixen i funcionen possiblement molt millor que no pas ho farien en la globalitat de la proposta de l'EBC. La banca ètica, les cooperatives i les botigues ecològiques, creixen de forma destacada gràcies a la conscienciació progressiva dels ciutadans.

Potser el que cal és, doncs, donar suport a aquest sector en creixement, promoure els seus valors de manera positiva, i evitar un intervencionisme moralista que pot desembocar en una distorsió total del sistema econòmic.



Tags: economia.



Joan Sanchis

Tags: economia.



Articles de Joan Sanchis

La Vanguardia, 4-10-2016
La València que volem

4/2/2016 i 17/2/2016
El futur dels nostres pobles

13/4/2015
¿És la renda bàsica una opció per a fer front a la desigualtat social?

9/3/2015
¿Què serà de l’economia valenciana després de les eleccions?

1/12/2014
Primàries: ¿caminant cap al canvi o reforçant l’statu quo?

1/8/2014
Som colònia

6/5/2013
Són els economistes, estúpid!

10/4/2013
Bitcoin: L'era de les divises virtuals

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca