Opinió

Un escàndol. Una gràfica. Un (nou) escenari

5/2/2013 Per Carlos Villodres

Un escàndol

El cas Bárcenas suposa una tempesta perfecta per a la fràgil imatge d’allò que alguns anomenen “Marca España”. En primer lloc, perquè apunta a un finançament irregular del partit en el govern. En segon lloc, perquè afecta —entre altres— el mateix president del govern, com a presumpte destinatari de sobresous aliens a Hisenda. I finalment, perquè hi ha documentació que el fa versemblant, sustentant una informació que ha sigut difosa per diaris de tot l’espectre ideològic.

Arriba, a més, en un moment en què la narrativa que el govern volia imposar en el col·lectiu imaginari era el de remuntada. Amb un 26% de població activa desocupada i vora 6 milions de desocupats, els “brotes verdes” s’havien convertit en “señales positivas”. Ni una cosa ni l’altra. Si ja era complicat convéncer de la pròxima recuperació econòmica, aquest nou escàndol eclipsa qualsevol possibilitat d’èxit de l’estratègia del PP.

Una gràfica

Aquesta gràfica és una actualització de la que vaig utilitzar en el quadern Demos 3. Les dades de 2010 mostraven una situació preocupant i era difícil que en 2012 milloraren. L’últim registre és més que inquietant. 7 de cada 10 ciutadans estan poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia.

No ens referim a l’avaluació d’un govern o d’una institució en concret: sinó al grau de satisfacció amb el conjunt del sistema democràtic. I com es veu en la gràfica, ens trobem en una situació sense precedents. Mai s’havia donat una situació com aquesta en la democràcia espanyola.

Un (nou) escenari

Aquest nou escàndol en un context de malestar generalitzat amb la democràcia obri un escenari mai conegut.

Les últimes enquestes publicades en els mitjans de comunicació apunten a un afonament del Partit Popular. La suma de PP i PSOE no arribaria el dia de hui al 50% dels vots. Parlem d’estimacions sobre estudis fets en un moment puntual i molt convuls, però que apunten a un escenari on caducaria el bipartidisme imperfecte que ha dominat Espanya durant les últimes dècades.

Amb una economia afonada i en un context de fort pessimisme sobre les possibles eixides a la crisi, el debat que hi ha sobre la taula és el que té a veure amb la democràcia i la necessària regeneració de les institucions actuals. Amb cada baròmetre del CIS se sol repetir que els polítics ja són el tercer problema per a la ciutadania. Però analitzant les enquestes ens trobem amb dades més precises: Un sector important de la societat no situa els polítics com un dels principals problemes sinó com el principal problema, per damunt de l’atur o els problemes econòmics.

Si ho analitzem per electorat, veiem un escenari interessant. L’electorat de PP i PSOE ofereix un panorama semblant: els polítics són la principal preocupació per a menys del 10% de l’electorat de PP i PSOE. En canvi, en el cas d’IU i UPYD aquesta xifra supera el 20%.

Que el mapa polític es dividisca, almenys en aquesta variable, en dos blocs, entre PP i PSOE per una banda i IU i UPyD per l'altra, ens situa en l’emergència d’un nou eix de competició política més enllà del tradicional entre esquerra i dreta.

Aquest nou eix (que vaig utilitzar com a factor explicatiu de l’estratègia de Compromís ací i al qual també es refereix Anselm Bodoque ací) gira entorn del regeneracionisme.

A nivell valencià, aquest eix podria explicar l’ascens de Compromís i UPyD, i fins i tot la competició entre ambdues opcions per un electorat preocupat per la qualitat de la democràcia i la inoperància dels polítics actuals.

S’obri així un nou escenari que, en cas de consolidar-se, pot canviar de manera estructural la competició política a Espanya i al nostre país.



Tags: política espanyola.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca