Opinió

'Spanish Crash' i les diferents visions de la realitat

22/1/2013 Per Marina Aparicio Barberán

Vam acabar l’any amb informacions sobre un reportatge que la BBC va emetre sobre la realitat de l’Estat espanyol, en què vam veure molt reflectida, concretament, la realitat que vivim des de fa temps al País Valencià. L’any va començar de la mateixa manera, amb una entrevista a Paul Mason, editor d’economia de la BBC, el dia 5 de gener a El País.

Al reportatge podem veure una diferència clara entre Grècia, Irlanda, Portugal i l’Estat espanyol, el qual és assenyalat com “la història europea d’èxit”. Aquesta història d’èxit pren un camí diferent, i queda al descobert la realitat existent; Paul Mason comença a repassar la situació entrevistant polítics, economistes… i posa en relleu l’esclat de la bombolla immobiliària i de crèdit. Una explosió que ha deixat milions de persones en la pobresa mentre es debat la possibilitat de demanar o no un rescat. Un reportatge que se centra en la corrupció i el malbaratament i, més concretament, el localitza al País Valencià.

Com era previsible, aquest reportatge ha alçat polseguera entre els polítics, i específicament entre els valencians. Polítics que no han dubtat a respondre a la BBC. El primer d’ells va ser Trillo, afirmant que el contingut del reportatge era totalment «parcial», i que «tan sols destacava les seues debilitats econòmiques i no les fortaleses». La segona va ser l’alcaldessa del cap i casal que va criticar la BBC amb gran contundència, afirmant que aquest reportatge perjudica la imatge de la ciutat i el turisme, un reportatge que segons Rita està basat en una ruta —la ruta del malbaratament— muntada per Compromís, que és absolutament falsa i que està manipulada. El que em sembla més graciós de les declaracions realitzades per la nostra molt honorable alcaldessa van ser dues coses. La primera és que ni tan sols havia vist el documental —com diu Paul Mason en l’entrevista que li van fer el 5 de gener del 2012 a El País—, i la segona, l’afirmació que aquest tipus de documentals s’emeten perquè als anglosaxons els molesta el nostre progrés.

No sé ben bé en quina realitat viu Rita, tampoc sé ben bé en quina València resideix, ni tampoc a quin tipus de progrés es refereix, però clarament tenim diferents visions de la realitat. Visc en una València on la corrupció és generalitzada —Gürtel, Emarsa, Fórmula 1…—, i sembla que tot allò que té relació amb la corrupció, té també relació amb València, on hem de sofrir l’enriquiment mafiós continu, les desviacions continuades de diners, el balafiament dels recursos públics, un poder absolut i absolutista perpetu…

És el «tot s'hi val». I hem d'aguantar-ho dia rere dia juntament amb la situació de crisi —estafa— general que vivim i que no sembla que deixe d’empitjorar i, solidàriament amb aquest argument, la rància afirmació que «hemos vivido por encima de nuestras posibilidades», que ens repeteixen, com un mantra, sempre que poden i que amb tota la ràbia i impotència hem d’empassar-nos. Hem d’empassar-nos-ho i continuar vivint, vivint aquesta situació d’atur creixent —28,10%, segons l’EPA—, d’un índex de pobresa enorme —29,30%, el de l’Estat espanyol és d’un 26,4%—, vivint una situació en què les dones passen a ser el col·lectiu majoritari en el registre de l'atur —un 50,5% davant un 49,4% d’homes—, en què els joves menors de 25 anys aturats representen el 57,14% de la població, i inclús pot llegir-se que el País Valencià és un dels territoris europeus amb un problema més gran d’atur entre els joves, en què les perspectives de millora i de bon viure, com dirien els indígenes d’Amèrica del Sud, són nul·les.

Un argument que utilitzen per a justificar les polítiques neoliberals que estan aplicant contínuament, polítiques que estan al servei de la corrupció, el frau, l’estafa, el saqueig, l’apropiació, del desmantellament d’allò públic al servei de les elits, del poder, dels diners, del mercat. Polítiques neoliberals que afavoreixen les classes més adinerades, polítiques que afavoreixen la inversió financero-especulativa i un creixement econòmic al servei sols d’una minoria, el famós 1% deixant de costat la immensa majoria, el 99%, —lema que va fer famós, aquesta tardor, el moviment Occupy als Estats Units. Polítiques neoliberals que opten per la conflictualització diària, un creixement especulatiu, de financiarització, de sobreendeutament i de benefici màxim... que fa trontollar cadascun dels pilars de la prosperitat valenciana que tant ha costat aconseguir.  



Tags: política valenciana, economia.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca