Opinió

El bipartidisme ha mort

7/1/2013 Per Amadeu Mezquida

Sóc dels que defensa que el bipartidisme ja ha caigut. De fet, últimament em veig forçat a traure a passejar en converses i tertúlies els arguments que m’han portat a aquesta conclusió. Sembla que certes realitats, si no les diuen a la televisió, poden tindre tan poca credibilitat que la gent no s’adona que succeeixen o que ja han succeït. Amb el col·lapse del sistema bipartidista passa una mica això. De fet, estic segur que molts dels dirigents dels dos principals partits tampoc no s’han fet ressò de la “bona nova”.

Caldrà, doncs, anar al camp, al terreny de joc, i observar la partida. Fer-li la foto al bipartidisme, al sistema de partits, analitzar les evolucions i les tendències. Però cal també repassar els conceptes. ¿Què és el bipartidisme? El bipartidisme és un sistema polític, una manera d’organitzar i distribuir el poder. Es basa en l’afavoriment del sorgiment de dues grans formacions polítiques (partits o coalicions) destinades a canalitzar a través seu les demandes socials majoritàries i limitar el paper i el pes de les reivindicacions i partits minoritaris, cosa que s'esdevé mitjançant un patró d’alternança en el poder. Aquesta alternança, en els sistemes més estables, tendeix a produir-se cada dues legislatures.

En el cas valencià, i en l’espanyol, és evident que la tendència cap a la consolidació electoral del bipartidisme ha estat incessant des dels inicis de la democràcia fins al 2011. No obstant això, la consolidació institucional del bipartidisme s’ha produït fins i tot més de pressa. Tant en les estructures d’estat espanyoles com en les estructures autonòmiques valencianes, els dos grans partits ha estat capaços d’integrar-se i confondre’s amb la mateixa administració. Abans de caçar l’hegemonia total a les urnes, el bipartidisme ja venia la pell de l’os hegemònica copant les administracions.

El 2011 en les eleccions autonòmiques, locals i generals (20N), el bipartidisme aguanta l’embranzida, però si observem les enquestes, els indicadors situen els dos grans partits en mínims històrics.

(Feu clic sobre les imatges per a veure-les més grans.)

Percentatge de vot al bipartidisme. País Valencià.

Evolució de l'estimació de vot a Espanya

El bipartidisme perd la meitat del seu electorat en els darrers 4 anys (estimació).

Allò que considere més significatiu de les dades anteriors és la caiguda del Partit Socialista. Com veiem, se situa en percentatges que volten el 23% del vot espanyol i al País Valencià la seua davallada sembla no tindre fi, perquè en termes absoluts perd suport des de fa aproximadament 20 anys. El panorama socialista a altres comunitats autònomes no pinta molt millor. El PSOE frega mínims històrics allà on es presenta.

Tornem ara a les definicions, als conceptes. El bipartidisme. Un joc de dos. El bipartidisme necessita tant el PP com el PSOE. Si un dels dos partits cau, ja no estaríem parlant de bipartidisme, ja seria una altra cosa. Amb 5.000.000 de potencials votants en l’actualitat, quasi els mateixos que IU i UPyD junts, ¿és el PSOE el partit hegemònic que té la capacitat de protagonitzar l’alternança amb el PP en el poder? El fet que el nostre sistema electoral beneficie en el repartiment d’escons els dos partits hegemònics està amagant una realitat com un castell: el bipartidisme ja no existeix. El sistema de partits ha canviat. Sols cal que la gent ho traduïsca a les urnes. Uns altres símptomes del canvi són per exemple l’emergència de forces noves, amb un marcat discurs antisistema (entenent sistema com a sistema econòmic, però també polític i democràtic). L’aparició de ANova a Galícia, la CUP a Catalunya o Compromís al País Valencià, són indicadors d’una mateixa situació: el sistema de partits a Espanya està canviant.

Un altre factor important que cal tindre en compte és que l’enfonsament del PSOE no està beneficiant el PP. El PP mor igualment, sols que més lentament. ¿O és que podem esperar que a les pròximes eleccions generals la gent es llance en massa a votar el PP o el PSOE? Evidentment el sistema electoral seguirà enganyant-nos, fent-nos creure que el bipartidisme existeix i té més pes del que té en realitat.

Però la pregunta que em faig és: ¿quin serà el punt d’inflexió?

Donat que el bipartidisme, com déiem, sí que s’ha consolidat totalment en les estructures de poder estatals, es produeix un efecte doble. El partit es confon amb l’Estat i per tant té tot el poder. Tanmateix, el partit no pot viure sense ocupar eixes estructures d’estat. En el moment que es van perdent quotes de poder sense perspectives de recuperació, tot trontolla. Sense poder, sense diners, sense càrrecs per a oferir, ¿quant de temps pot sobreviure un partit com el PSOE (o el PP)? ¿En quina quota d’asfíxia de poder el partit s'esfondra? ¿A partir de quin moment els actors més volàtils de la formació comencen a anar-se'n a altres llocs a provar sort?

Estan intentant que això no arribe, la reducció d’un 30% de càrrecs públics locals, l’amenaça de reducció del nombre de diputats a les Corts Valencianes... són tot estratègies per a salvar un sistema polític fet a imatge i semblança seua, el sistema bipartidista, el sistema de hui per tu i demà per mi. Ells no ho saben, però ja han perdut, cada vegada en són més els que veuen el fracàs del seu model, un fracàs que ja anuncien les enquestes i que depén de la gent fer totalment palés a les urnes arribat el moment.



Tags: model d'Estat, cultura democràtica, política espanyola.



Amadeu Mezquida

Tags: model d'Estat, cultura democràtica, política espanyola.



Articles de Amadeu Mezquida

La Veu, 10/4/2017
La fatalitat valenciana

Eldiario.es, 20/1/2017
Som valencianoparlants

29/11/2016
Llaurar per al futur

5/9/2016
El full de ruta

28/3/2016
Els valencians volen ser normals

eldiario.es 2/2/2016
Valencians, ens mereixem un homenatge

La Vanguardia, 14/2/2016
Amadeu Mezquida: “La política valenciana gravita ahora sobre Compromís”

25/11/2015
‘El valencianisme enfront d’Espanya’, #Demos8

subscriu-te


RSS | Facebook

cerca