Opinió

L'any econòmic que ens espera

7/1/2013 Per Joan Sanchis

 

El 2012 ha sigut un any complicat. Més enllà de les xifres macroeconòmiques, l'estancament de l'economia real ha seguit colpejant els més dèbils. Milers de persones han perdut el seu treball, moltes tenen dificultats per a alimentar la seua família, i altres tantes han perdut fins i tot la seua pròpia casa. Simplement desolador.

Si una notícia positiva ens deixa el tancament d'any, és el fracàs rotund de les polítiques d'austeritat. Ahir mateix, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional, Olivier Blanchard, reconeixia en un paper d'investigació els efectes perniciosos que l'austeritat havia tingut sobre les economies en recessió. El que un estudiant d'economia podria esbrinar en el primer any de carrera, al senyor Blanchard, autor precisament d'algunes de les "bíblies" neoclàssiques de la macroeconomia moderna, li ha costat gairebé un parell d'anys. Val més tard que mai.

Tenint en compte que acabem de començar l'any, no em veia amb cor d'escriure altra cosa que una espècie de previsió econòmica per al 2013. En tot cas, més que prediccions, diria sensacions, perspectives; els economistes no som bons futuròlegs, i crec que ho hem demostrat ben sobradament.

Si us he de ser sincer, crec que el 2013 serà un any més de crisi, d'estancament, però, això no obstant, lleugerament millor que el 2012. És possible que en acabar l'any o a començaments del vinent es comence a esmortir la caiguda i a generar ocupació. Però crec que el canvi tendencial de les variables no serà més que això, una pròpia inèrcia de creixement-decreixement a petita escala.

Les coses a escala del País Valencià no hi aniran gaire millor. Seguim sense fer front a la vertadera reforma que necessita l'economia valenciana: el canvi de model productiu. Per altra banda, la Generalitat Valenciana segueix lligada de mans i peus a Madrid, en una situació que requerirà injeccions contínues de liquiditat. Seguim amb reformes laborals equivocades i amb una obsessió malaltissa pel sector turístic. L'esperança, doncs, continua fixada en el 2015, en un canvi polític que capgire radicalment les prioritats de política econòmica.

Per altra banda, cada vegada es fa més patent que ens trobem més que en una recessió, en un canvi de paradigma polític i econòmic. Hi ha un aspecte molt important i que pot donar molt a parlar durant els anys vinents, i és precisament l'efecte en termes macroeconòmics de la desigualtat econòmica.

El premi Nobel d'economia, Joseph Stiglitz ho explica molt bé en el seu nou llibre The Price of Inequality (El preu de la desigualtat). La creixent desigualtat en la distribució de la renda a escala global incrementarà les tensions socials en els pròxims anys, i a més limitarà de manera molt important el creixement econòmic.

Tenim un camí ple de reptes, especialment a casa nostra, i no serà fàcil. El més important serà assolir un canvi de prioritats en l'agenda econòmica. Un canvi que pose l'economia a treballar al servei de les persones, a donar resposta als milions d'aturats, a proveir-nos d'un futur digne als joves. Un canvi rupturista amb la corporatocràcia i que done llum a una nova economia del segle XXI.

El 2013 pot ser un pas més en aquesta direcció de canvi. Bon any!



Tags: economia valenciana.



subscriu-te


RSS | Facebook

cerca